Totes les mirades posades a Waterloo. Carles Puigdemont torna a ser requerit pel jutge instructor, Pablo Llarena, que ha esperat que la sentència del Tribunal Suprem es faça públic per tornar a demanar-ne l’extradició. En aquesta ocasió, demana l’entrega del president a l’exili per sedició i malversació, la mateixa pena a què han estat condemnats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.
Cal dir que és la tercera vegada que Llarena intenta l’extradició del president. La primera vegada va fer marxa enrere i va retirar l’euroordre davant una previsible negativa dels tribunals belgues. La segona vegada semblava tindre-ho més segur, però Alemanya, a través del jutjat d’Schleswig-Holstein, va rebutjar l’extradició per rebel·lió i sedició.
I com calia esperar, la premsa de Bèlgica es fa ressò de tot plegat. «Espanya emet una nova ordre d’arrest europea contra Carles Puigdemont i els separatistes omplen els carrers», titula el diari flamenc Het Laatste Nieuws, que titlla les penes de presó com a «severes». Aquest diari, escrit en neerlandès, recorda que «el nostre país es va negar a extradir Puigdemont perquè al nostre codi penal no hi ha una pena equivalent a l’acusació per rebel·lió». En canvi, reconeix que a hores d’ara, davant la nova euroordre, «no està clar com respondrà el nostre país».
També en neerlandès escriu el diari Het Niewsblad. «Espanya torna a demanar la detenció de Puigdemont: ira pública als carrers», titula. Aquest diari flamenc fa referència a les paraules de Pedro Sánchez, que ha parlat «d’una nova etapa a Catalunya basada en el diàleg quan just abans d’això els separatistes catalans havien estat condemnats fins a per tretze anys».
El diari De Standaard explica que «tot i que l’ordre d’arrest espanyola contra Puigdemont va ser revocada a principis d’any, ara hi ha una nova ordre d’arrest internacional contra el restituït líder català». El rotatiu flamenc també explica que aquesta nova ordre és, «en contrast amb l’anterior, ‘per sedició i apropiació indeguda de fons públics’», diu citant la interlocutòria judicial de l’instructor Pablo Llarena. El diari pronostica que «ara que els altres separatistes catalans han estat condemnats, és més probable que Puigdemont siga extradit». Aquest mitjà també fa referència a la reacció del president a l’exili, que ha qualificat la sentència per Twitter com «una aberració».
Le Soir, escrit en francès, també se’n fa ressò. «L’ordre s’ha emés després de la condemna aquest dilluns d’altres nou separatistes a penes de nou a tretze anys de presó». El diari parla de les mobilitzacions arreu de Catalunya i titlla aquesta crisi política com «la pitjor a Espanya des del final de la dictadura franquista».
«Espanya llença una nova ordre d’arrest internacional contra Puigdemont», diu el diari Metro, escrit en francès i neerlandès. Concretament, en una notícia d’agència, el mitjà explica que «el poder judicial espanyol va emetre una nova ordre d’arrest internacional contra l’expresident regional català Carles Puigdemont després de la condemna aquest dilluns contra altres nou separatistes catalans a penes d’entre nou i tretze anys de presó. En un comunicat, el Tribunal Suprem va anunciar que un jutge havia emés una nova ‘ordre d’arrest europea i internacional’ contra el senyor Puigdemont, qui havia fugit a Bèlgica després de l’intent de secessió de 2017 per escapar de ser jutjat».
Més enllà de Brussel·les, el diari Het Belang Van Limburg, d’Anvers, també se’n fa ressò a través d’una notícia d’agència. Amb més elaboració, el diari L’Avenir, de la província valona de Namur, explica que Llarena, després de la «impossibilitat d’obtenir l’extradició» de Puigdemont quan «el va acusar de rebel·lió», ara ho torna a intentar amb els delictes de sedició i malversació. «Sobre la base d’aquests delictes, el Tirbunal va condemnar dilluns l’exvicepresident Oriol Junqueras i altres líders independentistes amb fins a tretze anys de presó. Aquest diari recorda la denegació d’un tribunal alemany a extradir-lo l’any passat perquè «s’havia descobert que l’acusació contra Carles Puigdemont de ser ‘el líder espiritual de la violència’ no era admissible en la llei alemanya», perquè la violència que hi va haver en l’octubre de 2017 en el moment de l’intent de secessió ‘no va ser de suficient magnitud’ com per justificar l’enjudiciament».
Bèlgica també resta pendent de com es resolga la situació del president a l’exili.