Mandra. Era una de les sensacions prèvies més repetides abans de l’inici del Debat de Política General. La letargia pre-sentència en què sembla imbuïda tota la política catalana, tocada de ple per la repressió, la fa farragosa a ulls de molts. Davant una possible condemna als líders polítics independentistes i de les eleccions espanyoles que hi ha al tombant, molts veien el Debat de Política General com un tràmit que difícilment tindrà transcendència més enllà d’aquesta setmana. Amb l’excepció d’allò referit als Pressupostos.
El curs passat, el president de la Generalitat, Quim Torra, va desplegar el que havia de ser el full de ruta de l’independentisme per als propers mesos. Fòrum Civil Social Constituent, una Marxa pels drets civils, socials i nacionals i la recuperació de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional que es tornarien a aprovar si abans del desembre de 2018 l’Estat no aixecava els recursos que hi havia interposats. De les darreres dues qüestions amb prou feines se n’ha sabut res durant aquest darrer any i no apareixien de nou durant el discurs inicial del president. Pel que fa al Fòrum, està en marxa la nova etapa, però no tenia un paper destacat durant el discurs de Quim Torra.
De fet, el president català, en aquell moment, també va posar sobre la taula un ultimàtum a Pedro Sánchez per convocar un referèndum d’autodeterminació. Una proposta, que tal vegada, va ser rebatuda aquell mateix dia.
Potser per aquesta dificultat per dur a bon port els projectes i terminis establerts en la darrera ocasió, Torra optava aquest cop per arraconar el full de ruta independentista del seu discurs durant el Debat de Política General que obria el curs 2019-2020. Per això, i per les dificultats d’arribar a una estratègia conjunta que s’arrossega des de fa mesos dins del Govern. Tampoc no s’aconseguia amb la reunió prèvia al ple entre Quim Torra, Pere Aragonès, els diputats de Junts per Catalunya i els d’Esquerra Republicana. Això sí, evitaven ganivets creuats durant els torns de rèplica.
Evidentment, el president de la Generalitat es reafirmava en la seva voluntat de perseguir la independència i denunciava la repressió que pateixen els líders independentistes. Ell mateix havia d’acudir aquest dimecres als jutjats -finalment s’ha ajornat- per penjar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics al Palau de la Generalitat i que no ha retirat malgrat els requeriments. Tanmateix, no posava sobre la taula cap més pas a fer fora del referèndum pactat. Tampoc pel que fa a la resposta a la sentència, un dels grans enigmes de l’independentisme.
Aquesta aposta li valia les crítiques de la CUP. “Semblava, només, una intervenció autonomista i de gestió de l’autonomia”, etzibava des del passadís de Passos perduts del Parlament el diputat Vidal Aragonès.
Aprovar els comptes
On sí que hi havia concreció per part del Govern era en la proposta de Pressupostos. Després de dos anys sense tirar-ne cap endavant, es fa urgent per al Govern que aquests prosperin enguany. Així, en la seva intervenció inicial, Torra feia una picada d’ullet a Catalunya en Comú, el que ara per ara sembla l’aliat més factible per a tal objectiu.
“Apel·lo a la responsabilitat de tots els grups de la cambra, per la necessitat del país d’aprovar els Pressupostos que es plantegen, eminentment socials. Oblideu que tornem a estar en campanya electoral i penseu els efectes sobre la ciutadania d’una nova pròrroga”, demanava el president de la Generalitat, mostrant-se disposat a dialogar amb tothom.
El gest amb els comuns arribava quan Torra afirmava que no descartaven “si és necessari, reformes a algunes mesures impositives com el tram autonòmic de l’IRPF i mesures impositives de caràcter ambiental”. “M’agradaria que aquest debat servís per posar-nos d’acord en aquest àmbit”. Així, responia positivament a dues de les peticions que els de Jéssica Albiach els van fer arribar durant la primera ronda de contactes per negociar l’aprovació dels Pressupostos.
Des dels comuns es rebia amb bons ull el gest, tot i que la seva portaveu, Jèssica Albiach, reclamava “una nova reunió i dades concretes”. També acusaven Quim Torra de plantejar una visió massa positivista de la situació econòmica del país.
Terrorisme
La tercera qüestió que centrava el debat eren les detencions d’activistes independentistes vinculats als CDR per una suposada tinença d’element que potencialment podrien haver estat utilitzats com a explosius. Arran d’aquesta notícia, Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans, preguntava a Torra en declaracions a la premsa si quan deia als CDR que “collessin” els volia dir que “polsessin el detonador”.
El president de la Generalitat aprofitava el seu torn per reivindicar, igual que ho feien també la resta de grups independentistes, el caràcter pacifista del sobiranisme català. “No permetré mai que es vulgui associar un moviment democràtic i pacífic amb el terrorisme”, assegurava Torra.
La resposta de Ciutadans a tot plegat, però, ja venia preparada d’abans. Al matí, Inés Arrimadas i AlbertRivera, líders estatals del partit, es desplaçaven a Vic (Osona) per fer un acte de suport a la Guàrdia Civil. Per no perdre el fil de la qüestió, Roldán feia servir el seu torn per mostrar un cartell amb imatges de l’atemptat d’ETA contra la caserna de Vic l’any 1991 tot demanant al president català que condemnés aquells fets. La portaveu taronja, a més, feia un ús reiterat del concepte de “comandos” per referir-se als CDR, fet que li comportava una reprovació per part del president del Parlament, Roger Torrent.
Des de Junts per Catalunya, el portaveu Albert Batet demanva una rectificació a Roldán per associar l’independentisme a l’acció violenta. La resposta era un no rotund.
Tot, en una primera jornada de Debat de Política General que, per alguns, tenia regust a campanya electoral i per d’altres de pre-sentència. En cap cas, però, de presentació en públic de l’estratègia del curs independentista.