26-M

Els candidats valencians de les llistes independentistes a Europa

Amb ERC i Junts per Catalunya competint per l'hegemonia electoral independentista a les eleccions europees, diversos referents sobiranistes del País Valencià s'han sumat a les llistes comunitàries dels republicans i els neoconvergents. Mentre l'ecologista Antoni Roderic i l'exdirigent del PSAN Josep Guia concorren a la candidatura de Carles Puigdemont, el pare del jove antifeixista assassinat l'any 1993 per la ultradreta Guillem Agulló formarà part de la coalició electoral que conformen ERC, EH Bildu i BNG. A la llista progressista, també hi ha altres militants independentistes valencians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pensament de Guillem Agulló sempre va estar marcat per les seues conviccions profundament valencianistes. Afiliat a Unitat del Poble València, el bressol polític del qual naixeria posteriorment el Bloc, va ser regidor de la formació nacionalista a la seua població natal, Burjassot (Horta). Una trajectòria política de la qual va impregnar-se tota la família. El sentiment d'estima al País Valencià aflorava. Això sí, sempre des de la creença preconitzada per l'assagista i artífex de les bases teòriques del nacionalisme valencià, el suecà Joan Fuster: «El País Valencià serà d'esquerres o no serà».

El cognom Agulló, però, no va sorgir a la palestra pública pel compromís polític del pare amb Unitat del Poble Valencià. Fou el feixisme el responsable de convertir-lo en conegut més enllà de les fronteres de l'àrea metropolitana de València, el País Valencià i, fins i tot, l'Estat espanyol. El fill de Guillem Agulló, d'igual denominació i amb un pensament d'esquerres, independentista i antifeixista, va ser assassinat per la ultradreta enguany fa 26 anys. Tot va ocórrer mentre el jove Agulló estava de festa a Montanejos (Alt Palància). Allí fou atacat per un grup neonazi, del qual només van condemnar a Pedro Cuevas, qui no va passar entre reixes ni cinc anys. Cuevas, temps més tard, estaria involucrat en una ràtzia policial contra una presumpta banda delictiva d'ideologia neonazi, denominada com a Operació Panzer.

Fabricant d'aixetes que va abandonar Unitat del Poble Valencià per mantenir viu el record del seu fill, ha tornat a la política activa dècades després. Agulló concorrerà com a número 14 per la coalició electoral Ara Repúbliques, que aixopluga Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el conglomerat polític de l'esquerra abertzale EH Bildu i els nacionalistes gallecs del BNG, entre altres forces progressistes i sobiranistes d'arreu de l'Estat espanyol. «La partida ja ha començat. O juguem la carta de la llibertat, o la de la repressió», va expressar a aquest setmanari per explicar el seu retorn a la carrera electoral arran de la petició rebuda pel dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i alcaldable republicà a Benicarló (Baix Maestrat), Josep Barberà.

Agulló, històric valencianista i activista antifeixista serà, de fet, el rostre visible de la llista al País Valencià. El cap de cartell amb el qual els republicans intentaran augmentar la seua bossa de vots provinent del territori valencià. No debades, ha sigut una de les grans incorporacions que ha comptat una candidatura amb diverses actes potents a València, com ara la seua presentació al recinte mostrari de Fira València o la lectura del manifest en solidaritat dels pobles que va tenir lloc al Teatre el Micalet de València.

La representació valenciana a la candidatura d'Ara Repúbliques, però, no se circumscriu només al pare del jove apunyalat de mort pel neonazisme valencià dels anys 90. També hi ha altres figures independents que s'han incorporat a la llista independentista al Parlament Europeu. Es tracta de Maria Pérez i Company, que com Agulló tampoc compta amb carnet d'Esquerra Republicana del País Valencià. Jove i amb una sensibilitat ecologista que mostra a les seues publicacions a les xarxes socials, participarà en la pròxima jornada electoral del 26 de maig per partida doble. No debades, ocupa el segon lloc de la llista dels republicans a Barxeta (Costera). En aquesta població de poc més de 1.600 habitants, ERPV concorre sota la marca de Som Barxeta.

Ara Repúbliques integra, al seu torn, persones que sí que ostenten targeta d'afiliació al projecte independentista al territori valencià, com, per exemple, Rebeca Abad i Brotons. Natural d'Alcoi, capital de la comarca de l'Alcoià, va afirmar en un acte de la candidatura comunitària de tall sobiranista que s'hi presentava «perquè vull que a Europa estiguen els pobles i perquè hem de treure els presos polítics de la presó». Auxiliar d'infermeria, va firmar el manifest Va de democràcia, en el qual centenars de persones valencianes clamaven contra la repressió policial i judicial patida pels dirigents independentistes de Catalunya. Juanvi Salavert, qui va ser alcaldable dels republicans en 2011 a Tavernes de la Valldigna (Safor) i en aquests comicis ocupa el número tres de la llista, és l'altre valencià que hi concorre al projecte electoral d'ERC, BNG i EH Bildu, entre altres formacions sobiranistes d'esquerres.

Josep Guia, a l'esquerra, durant la presentació de Solidaritat per Catalunya al País Valencià l'any 2011| EL TEMPS

Un habitual dels actes dels republicans, tot i ostentar la condició de dirigent estatal i valencià dels Verds, Toni Roderic, ha sigut un dels fixatges valencians de Carles Puigdemont. Tota una mostra de la rivalitat entre ambdues llistes als comicis comunitaris per veure quina pota de l'independentisme guanya la carrera a les institucions del vell continent. Exregidor de l'Ajuntament de Dénia (Marina Alta) entre 2003 i 2007, n'ocuparà el número 12 a la llista de Lliures per Europa, la marca europea de Junts per Catalunya i l'espai postconvergent que encapçala Puigdemont.

Roderic, qui va manifestar-se a la Diada catalana de l'any 2017 junt amb els simpatitzants i afiliats d'Acció Cultural del País Valencià, va participar de la presentació a València de la candidatura Europa pels Pobles de l'any 2009, la qual estava encapçalada per ERC. En 2015, i, de nou, junt amb els republicans, va presentar en Dénia la plataforma Ara País Valencià. Fou aleshores quan el partit dirigit per Roderic va aspirar a la Generalitat Valenciana del bracet d'Esquerra Unida i la federació valenciana dels independentistes. De fet, va formar-hi part del naixement de Front pel País Valencià, una força que acollia descontents del Bloc. Abans havia estat al si del PSPV-PSOE.

També amb una llarga militància a favor de la independència de Catalunya hi apareix a la llista Josep Guia, membre dels 10 d'Alaquàs, un conjunt d'activistes antifranquistes que foren detinguts en 1975 per elaborar un text iniciàtic d'un Estatut d'Autonomia i configurar a poc a poc institucions d'oposició democràtica al règim feixista que haurien de pilotar la transició valenciana. Doctor en matemàtiques i en filologia, ha publicat diversos articles als mitjans de comunicació -entre ells, en aquest setmanari- i ha publicat nombrosos llibres d'assaig polític, majoritàriament sobre la qüestió nacional dels diferents territoris de parla catalana. També va apadrinar l'aventura política de Solidaritat per Catalunya al País Valencià. 

La seua militància independentista s'ha exemplificat en la seua condició de dirigent de l'històric Partit Socialista d'Alliberament Nacional, a banda d'erigir-se també junt amb la seua dona, Maria Conca, com un dels pocs referents de l'independentisme al País Valencià. Situat en espais polítics ubicats de manera marcada a l'esquerra, va argumentar a Twitter les seues raons per incorporar-se a la llista plantejada per Puigdemont. «Perquè és una llista independentista (i entenc, com a marxista i com a patriota d'una nació ocupada que la primera contradicció a resoldre és l'opressió nacional, acabant amb ella); perquè és una llista catalana (de Països Catalans, ni que siga tímidament); perquè és la llista més odiada i temuda per l'oligarquia espanyola i els seus aparells repressius; perquè és la llista que més internacionalitza la causa de la nació catalana», raonava.

Ara bé, hi aportava més raons. «Perquè després de tota una vida lluitant contra el feixisme, reconec en el president Puigdemont l'home que de manera més eficaç ha desemmascarat davant Europa el franquisme que previu a l'Estat espanyol», afirmava. I afegia: «Perquè el president Puigdemont, com ja ho va fer el president Macià, simbolitza al més nivell el combat contra la monarquia borbònica i per la república, i perquè com a valencià sé que tot el que esdevé de progrès, cultura i llibertat al Principat de Catalunya s'encomana tard o d'hora al País Valencià». Una mostra inequívoca de l'admiració per Puigdemont d'un dels sis valencians que s'han integrat a les candidatures independentistes d'Ara Repúbliques i Lliures per Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.