Política

Bruno Pérez: «Sóc una víctima col·lateral d'aquest rebombori catalanòfob»

Bruno Pérez, expert en ciberseguretat i perit judicial informàtic forense, va ser designat la setmana passada com a director general d'Administració Electrònica i Societat Digital en el quadripartit aragonès que presideix el PSOE i en el qual s'integren Podem, la Chunta Aragonesista i el Partit Aragonès. Natural de Figueres (Alt Empordà) i designat a proposta dels morats, va ser destituït 24 hores després de ser nomenat. Van cessar-lo per col·laborar amb entitats com ara l'Assemblea Nacional Catalana, amb la qual va participar en actes artístics de cara al referèndum de l'1 d'octubre. EL TEMPS l'entrevista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Com es va produir la seva incorporació al quadripartit que dirigeix el socialista Javier Lambán?

A mi em truquen des de les sigles de Podem. No debades, em coneixien pel meu recorregut professional, els treballs que havia desenvolupat com a perit informàtic i les xerrades que havia impartit a escala nacional sobre aquesta matèria i en ciberseguretat. És arran d'això quan la direcció de Podem Aragó em comunica que hi ha un plaça de director general que s'adequa al meu currículum. La formació morada busca designar una persona que tingui un perfil tècnic i independent, que no estigui lligada a cap partit polític. I creuen que sóc la persona indicada. Quan em presenten el seu projecte, m'agrada moltíssim. Em convencen l'espenta i les ganes de treballar per tota Aragó dels responsables de Podem. Aquesta voluntat de feina va motivar que acceptés per primera vegada un treball que estigués fóra del meu entorn geogràfic. M'havia il·lusionat el repte i tenia ganes de provar-ho. Ara bé, sempre tenint present que si observava que no donava la talla, plegaria. D'aquesta manera, vaig dir que sí un parell de dies després de proposar-me-ho.

-La il·lusió, però, va durar poc. Vostè va ser destituït 24 hores després de la publicació del seu nomenament al butlletí oficial d'Aragó. Una piulada d'un dirigent de Ciutadans, la qual recordava la seva participació en actes independentistes, va motivar-ho.

Exacte! El passat divendres, el mateix dia que va aparèixer la meva designació com a director general d'Administració Electrònica i Societat de la Informació, vaig rebre una trucada de la direcció aragonesa de Podem. Des de la formació morada, van indicar-me que la polèmica sobre la meva col·laboració en actes d'entitats culturals independentistes havia generat molta mala maror dintre de l'executiu aragonès. I que des de dalt, persones amb molt de poder al si del govern, de les quals no desvelaré la identitat, s'havia assenyalat que no podia continuar. És a dir, que el dilluns no prendria possessió del meu càrrec.

-En aquell moment, va rebre el suport de Podem?

Sí, sí, no vaig tenir cap problema amb Podem. Com tampoc tinc amb la resta de gent. Per a mi, de fet, la decisió la trobo encertada. Fixa't bé: si hagués anat a treballar allà, m'hagueren cosit a bufetades. M'haguera sigut impossible fer res, ja que qualsevol cosa que desenvolupés estaria marcada per la meva col·laboració amb entitats culturals de caràcter independentista. Jo no puc treballar en aquestes condicions. El perjudicat de tot plegat seria el poble d'Aragó. De fet, accepto que tinc part de culpa en tota aquesta controvèrsia. Si hagués investigat o haguera conegut que aquest govern tindria problemes amb una persona amb els meus ideals independentistes i els hagués sigut una molèstia, jo no hagués acceptat. No estaria còmode. Personalment, crec que s'ha gestionat malament. Amb Podem, però, estic molt agraït.

-A Podem tenien coneixement de les seves simpaties pel moviment independentista català?

A mi no se'm va buscar per allò que faig els caps de setmana o en les meves estones d'esbarjo. Se'm busca pel meu perfil professional. A més, diré una cosa: en les meves xerrades forenses, sempre explico que tinc aquest hobby de les espelmes. I exposo el perquè. Aquests muntatges tan espectaculars, en els quals es col·loquen les espelmes una a una, s'encenen una a una i s'apaguen una a una, volen recordar que les coses s'han de fer a poc a poc, pas a pas. Els èxits no s'aconsegueixen ràpidament. Els avanços vénen després de molts petits passos i de molt d'esforç. Açò ho comparo amb les autòpsies a terminals mòbils o altres aparells electrònics. S'han de fer lentament, amb paciència. A les meves xerrades, i a través d'aquestes expressions artístiques, sempre reivindico la humilitat, la senzillesa i l'esforç. Les coses no venen donades, no s'aconsegueixen gratis. Ho sé perquè vinc d'una família treballadora.

-Ha trobat la solidaritat en altres forces progressistes que estan presents al Govern aragonès, com ara la Chunta Aragonesista?

La meva actitud, en cap moment, ha sigut de buscar brega. No tinc cap problema amb el poble d'Aragó. Al contrari, ha sigut il·lusionat pensar que podia haver aportat els meus coneixements per millorar les seves vides. Ara bé, no permeto que hi hagi gent amb l'objectiu de treure rendiment polític de la injustícia que s'ha comès. Això a mi no m'agrada gens ni mica. Que s'ha comès una injustícia? Queda palès. Hi ha uns fets, els quals són que confien en una persona, la nomenen i la destitueixen per allò que pensa, per les seves simpaties de tall independentista. A hores d'ara, açò no es pot fer. Estàs creant un precedent molt perillós. Per part de la gent de Podem, crec que la destitució ha sigut un acte de protecció. Estic agraït de les mostres de suport que m'han mostrat d'arreu sobre aquesta injustícia.

-Creu que hi ha hagut una actitud de catalanofòbia per part del socialista Javier Lambán?

Sí, sí. Lambán ho ha demostrat i ho diu. I m'avinc als fets. Em contracten, m'anomenen i després em destitueixen per allò que penso i faig en les meves estones lliures. A partir d'ací, cada persona que extragui les seves conclusions.

-Arran de la seua destitució, ha observat l'elaboració d'un discurs anticatalanista a Aragó, fins i tot per part de formacions de tall progressista, per treure'n rèdit polític?

Sí, sí, totalment. Això que vostè comenta ha quedat reflectit. De fet, el més greu de tot plegat és com s'ha intentat treure rendiment de la causa catalanista. O millor dit: de qualsevol causa en la qual hi ha confrontació. Una de les coses que ha reclamat l'independentisme des del minut zero és diàleg, parlem-ne. Diuen que els independentistes som dolents. Però s'han assegut a parlar amb algun d'ells amb uns vins o unes cerveses? Han preguntat perquè tenim aquest sentiment? No, no ho han fet. Si es produïren aquestes converses, bona part de la gent es quedaria bocabadada. A la gent, de vegades, la informació els arriba distorsionada o d'una manera profundament interessada. Jo sóc, realment, una víctima col·lateral de tot aquest rebombori catalanòfob. Un soroll que no ens deixa treballar, ni centrar-nos en les qüestions diàries i urgents. Sovint penso que s'impulsa aquest soroll per intentar amagar altres fets.

-És considera una víctima d'una mena de persecució ideològica, tal com han assenyalat diversos dirigents independentistes, com ara el mateix Carles Puigdemont?

Insisteixo. Com he explicat anteriorment: si et busquen pel teu perfil professional i especialitzat en un determinat camp laboral i et destitueixen a les 24 hores per les teves col·laboracions passades amb entitats culturals independentistes... No sé com es descriu això: si persecució ideològica, o si s'anomena catalanofòbia. Es digui com es digui queda clar que s'ha produït una injustícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.