Política

‘Quo vadis’, Ciutadans?

Ciutadans, que va nàixer com una formació política d’inspiració jacobina i de tall socialdemòcrata, s’escora cada cop més cap a la dreta. Separats de Manuel Valls, advertits per Emmanuel Macron i aproximats a PP i Vox, és cert que aquesta estratègia li va donar rendiment el 28 d’abril, quan Ciutadans va obtenir el millor resultat de la seua història en unes eleccions generals. En canvi, molts dubten que aquesta aposta siga rendible a llarg termini.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb posat seriós i més nerviós del que acostuma, Manuel Valls compareixia davant la premsa a l’Ajuntament de Barcelona. Escenificava, de manera definitiva, el divorci amb Ciutadans que gairebé tothom pronosticava. Valls mai no va formar part del partit d’Albert Rivera. I bé que aconseguí convertir-se en un vers lliure al si de l’espai liberal. Tot i així, els actes de campanya que l’exprimer ministre francès va protagonitzar per donar suport als taronges abans del 21D i el vincle ideològic que unia Valls i Ciutadans amb Societat Civil Catalana van donar lloc a una candidatura: la de l’Ajuntament de Barcelona, que va obtenir sis regidors -quarta força més votada- i que tot just ara es trenca.

Un trencament, el de Valls i Ciutadans, que no fa sinó intensificar l’estratègia dels d’Albert Rivera en la seua inclinació cap a la dreta. No perquè Valls siga, precisament, considerat un polític d’esquerres. Però la seua condemna explícita a les enteses de Ciutadans amb Vox l’han convertit en una excepció. Més encara quan des de l’Elisi, Emmanuel Macron, referent europeu de Ciutadans, tampoc no s’ha estat de criticar aquests pactes que els taronges neguen, cada vegada amb menys credibilitat. És per això que Valls representava, per a alguns, l’europeisme que Ciutadans deteriorava a còpia d’enteses amb la ultradreta espanyola.

«Quan Ciutadans passa a ser Ciudadanos, van fitxar personatges de l’elit intel·lectual i política espanyola, procedents del Partit Popular i del PSOE. Després, amb el decantament definitiu cap al centre-dreta, Valls era com l’últim exemple socioliberal». Ho diu Jorge Galindo, analista polític, editor de Politikon i doctorat en Sociologia per la Universitat de Ginebra, qui considera que Valls era conscient d’aquest esdevenir i, per això, «la llista de Barcelona estava repartida» entre gent propera a Valls i els militants de Ciutadans.

Segons la politòloga Paola Cannata, l’enfrontament amb Manuel Valls és, per a Albert Rivera, una oportunitat desaprofitada per reprendre el camí del liberalisme de centre. Valls, defensor d’En Marche, l’espai polític liderat per Macron -si bé no li van permetre ocupar-hi posicions destacades-, té un currículum polític que, en algunes qüestions, s’oposa al de Rivera. Si Valls i Macron s’entesten a posar el cordó sanitari per frenar la ultradreta, Ciutadans ha apostat per l’estratègia contrària. Així, «Valls representa una manera d’entendre la política a França en què l’extrema dreta representa una amenaça contra els principis republicans». Aquest cordó sanitari, traslladat a Catalunya, té l’objectiu d’aïllar un altre espectre polític, l’independentisme. Valls ho ha fet possible, però no ha trobat complicitat en Ciutadans. La politòloga se sorprèn, en tant que l’existència de Ciutadans «és conseqüència de la lluita contra el procés i Valls ha evitat, precisament, que Barcelona quede en mans del procés».

 

Rendiment electoral

El cert, però, és que el rendiment electoral a curt termini de l’estratègia dretana de Ciutadans és evident, tal com es va demostrar el passat 28 d’abril. Albert Rivera, a nou diputats i 220.000 vots del Partit Popular -i amb un milió de vots més que el 2016-, es va autoproclamar cap de l’oposició. Tot després del polèmic pacte a Andalusia i de la imatge a la plaça madrilenya de Colón. Però no tothom confia que, a llarg termini, aquesta tàctica funcione.

És el cas de Jorge Galindo, que compara l’actual moment de Ciutadans amb el que va experimentar Podem en 2015 i 2016. «Quan apliques una lògica de blocs, si en la primera oportunitat que hi ha per fer el sorpasso no el fas, el vot torna al partit que ofereix una alternativa electoral més viable perquè els altres no governen. Aquesta és la manera amb què Pedro Sánchez s’ha desfet de Podemos i amb què Pablo Casado intentarà desfer-se de Vox i Ciutadans. I pense que li funcionarà», pronostica. L’argument guanya pes si es té en compte que Podem va quedar-se, el 2016, a 350.000 vots del PSOE. El 28 d’abril, Ciutadans va quedar a 220.000 del PP.

Hi ha més factors que podrien acabar erosionant Ciutadans. Galindo també parla de la falta de credibilitat. «Si vols competir des del centre i ser una alternativa creïble de regeneració i liberalisme, pots pactar amb la dreta i amb l’esquerra», diu referint-se a les diferents combinacions de pactes possibles que tenien els taronges arreu de l’Estat després del 26 de maig. En aquest sentit, Ciutadans podria haver apostat pel PP a l’Ajuntament de Madrid i pel PSOE d’Ángel Gabilondo a la Comunitat. «Si fas aquest tipus d’estratègia, potser a curt termini el votant de dreta diu que no a Ciutadans, però a llarg termini guanyes credibilitat com a alternativa i com a opció política amb programa propi». És això el que, segons el sociòleg valencià, està perdent Albert Rivera: credibilitat i oportunitat. A les eleccions europees, de fet, Ciutadans va rebre menys suports que a les generals d’un mes abans: 1.400.000 vots menys, una pèrdua del 34% dels vots.

Malgrat això, Ciutadans sembla determinat a lluitar per l’hegemonia de l’espai centredretà a l’Estat espanyol. «És molt significatiu que el cordó sanitari el posen a Pedro Sánchez i no a la ultradreta», destaca l’analista política Paola Cannata. Mentre a Europa l’espai liberal mira de fer de frontissa entre socialdemòcrates i democristians, a Espanya es posicionen, sense embuts, amb un dels dos bàndols. I Ciutadans esdevé crossa del PP, qui ha mantingut o recuperat poder en moltes ciutats i comunitats gràcies als pactes amb el partit d’Albert Rivera i amb Vox. Mentrestant, Ciutadans nega pactes amb la ultradreta, malgrat les evidències.

 

Europa

Com s’ha dit, el gir dretà de Ciutadans incomoda Macron i altres referents del partit a Europa, de tradició liberal més forta i per als quals «la dreta populista representa una amenaça», explica Galindo. Mentrestant, els taronges s’ajuden d’aquest sector ideològic i «donen una oportunitat enorme al PSOE, atorgant-li una posició de credibilitat als postulats europeistes i a Macron, ocupant aquest buit de centre polític que ha abandonat Ciutadans», constata Cannata.

Els objectius polítics i sobretot els camins d’accés al poder institucional entre el liberalisme europeu i Ciutadans són clarament divergents. Si els liberals tenen com a propòsit frenar la ultradreta, a l’Estat espanyol no troben un aliat. Segons Galindo, però, serà molt difícil que Emmanuel Macron acabe evitant que Ciutadans entre en ALDE, el grup liberal europeu on està integrat Ciutadans. «Hem vist com a ALDE hi ha hagut independentistes [PDeCAT i Ciutadans van formar part d’aquest grup l’anterior legislatura], hem vist Vox intentar entrar en el grup dels nacionalistes flamencs de l’NV-A... les lògiques nacionals a Brussel·les són molt diferents, i Macron renunciaria a molts diputats». Ciutadans, liderat a Europa per Luis Garicano -economista guru del partit-, tindrà amb ell una aparença més liberal a l’eurocambra que la que té a l’Estat espanyol. Però «si Macron veu que el preu que ha de pagar a França per estar amb Ciudadanos a Brussel·les és massa car, aleshores trencarà». Perquè segons Galindo, la política estatal encara és prioritària a Europa.

Mentrestant, Ciutadans ha esclatat a Barcelona amb la decisió de Valls, allunyant-se de qui podia convertir-se en el referent de la formació a Catalunya després de la marxa d’Inés Arrimadas al Congrés dels Diputats. Al Principat, els darrers resultats de la formació suggereixen que potser la victòria -tot i que insuficient- del 21 de desembre de 2017 va ser un miratge. A la resta de l’Estat, Ciutadans ha millorat posicions en la seua escalada per liderar l’espai de dreta. Caldrà veure si compleix amb aquest objectiu o si pateix l’efecte Podem i esdevé mera crossa del partit a qui pretén prendre el relleu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.