Encaixar la Crida Nacional

En l'oceà postconvergent, cada peça del trencaclosques és un maldecap. Sobre la taula, bàsicament, n'hi ha tres. El PDeCAT, Junts per Catalunya i la Crida Nacional. En marxa, també, un procés per encaixar els primers dins la marca dels segons -que agrupa membres del partit hereu de CDC i independents- i constituir un nou partit. Sobre les tensions que això comporta, se n'ha escrit prou fins al moment.

La tercera pota de tot plegat és el partit-moviment impulsat pel president Carles Puigdemont i Jordi Sànchez amb la intenció de fer un paraigua unitari de l'independentisme, tot i que només una part dels postconvergents i independents s'hi han adherit amb convicció. La Crida Nacional va néixer amb bombo i plateret el juliol de 2018 i es va inscriure com a partit el gener de 2019. Més enllà del rebombori dels congressos inicials, la seva activitat va quedar aturada coincidint amb l'entrada en el cicle electoral, quan van cedir tot l'espai a Junts per Catalunya -una marca dirigida pel binomi David Bonvehí -president del PDeCAT- i Jordi Sànchez.

Tancat el cicle electoral i esgotat l'agost ociós, la formació sembla que es torna a posar les piles. Carles Puigdemont, al seu llibre Reunim-nos dona molta més importància, dins l'estratègia de futur de l'independentisme, a la Crida Nacional que no pas a Junts per Catalunya. A més, pel 17 de setembre està previst que es constitueixin les sectorials amb voluntat de seguir avançant en la consolidació de l'estructura del partit. Setmanes, després, doncs, torna a haver-hi enrenou, malgrat que encara no queda clar quin serà l'encaix i el paper que jugarà aquesta entitat.

En aquest sentit, El Confidencial publicava la setmana passada que Puigdemont voldria que La Crida entrés dins de Junts per Catalunya durant el procés de transformació de la marca en partit i que també comptaria amb el PDeCAT. No obstant això, tres fonts de la formació consultades per EL TEMPS descarten que s'estigui duent a terme cap procés d'aquesta mena. Com a mínim, per ara.

Qui sí que estaria obert a accedir a l'entrada de la Crida dins la nova Junts per Catalunya seria el PDeCAT. Així ho asseguren fonts de la directiva, que afirmen que entonen allò del "com més, millor". Emperò, no és menys cert que des del partit hi ha recels i desconfiances cap a la nova formació impulsada per Puigdemont. A més, són conscients que aquest encaix els provocaria tensions internes amb els sectors més moderats, que cada cop semblen més allunyats del partit i que preparen unes jornades de reflexió pel dia 21 de setembre al Monestir de Poblet d'on es rumoreja que podrien sortir les bases d'una nova formació.

Des de la direcció de la Crida, amb diferents matisos, entonen el gir que va fer famós el PSOE de la transició "OTAN, d'entrada, no". "Incorporació a JxCat, d'entrada, no". La porta, recorden, sempre està oberta al que puguin decidir les bases, malgrat que, avui en dia, la proposta no està sobre la taula. En principi, però, insisteixen que la Crida no va néixer per estar dominada per les sigles de cap partit. De fet, remarquen la voluntat d'intentar evitar caure en dinàmiques partidàries que creuen que són perjudicials.

A partir d'aquí, però, hi ha matisos en funció de qui parla. Així n'hi ha qui creu que la relació amb JxCat caldrà anar-la analitzant a mesura que avanci el seu procés de creació. Aquests defensen que si les semblances entre projectes fossin molt grans, seria factible plantejar un acord que de moment no es contempla i que sempre es lligaria a les bases. De l'altra banda, però, altres veus influents de la formació pensen que cal concentrar-se en aconseguir que la Crida Nacional tingui agenda pròpia i no depengui d'un JxCat al qual veuen com una mera refundació del PDeCAT.