Associació-partit

La Crida Nacional neix exigint la unitat de l'independentisme

La Crida Nacional s'ha constituït, aquest dissabte 26 de gener, amb una junta políticament heterogènia presidida per Jordi Sànchez, l'expresident de l'ANC empresonat, i Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès per Iniciativa. La Crida va exigir unitat d'acció de l'independentisme de cara a les eleccions municipals i europees del maig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Impulsada per Jordi Sànchez i Carles Puigdemont, l'«associació» Crida Nacional per la República, els objectius explícits de la qual són la independència i la unitat de l'independentisme, estarà dirigida per Jordi Sànchez, Toni Morral i una heterogènia amalgama política amb polítics vinguts del PdeCat, del PSUC, d'ERC i del PSC.

El Congrés de la Crida Nacional va aprovar una Direcció política que comptarà amb 17 dels 19 membres de la llista oficial. Per ordre de vots rebuts, aquests 17 membrs són Laura Borràs, Elsa Artadi, Gemma Geis, Pilar Calvo, Marina Geli, Pep Andreu, Ferran Mascarell, Albert Batet, Carmo Marqués-Pinto, Damià Calvet, Miquel Àngel Escobar, Jordi Pairó, Irene Negre, Àngels Cabasés, Assumpció Castellví i Montserrat Morante i Josep Ferrer Llop.

Les dues persones de la candidatura B seran Rosario Palomino, catalana nascuda a Lima (Perú) que va arrencar grans aplaudiments en afirmar que defensa la independència de Catalunya «com hauria defensat la de Perú el 1821», i Gerard Sesé, de 31, que va demanar ser elegit per representar la joventut en la direcció política.

Tot i que el moviment sembla dissenyat per recuperar l'espai convergent, el mot «convergència» no es va sentir ni per casualitat en les intervencions dels presentadors i els candidats a la direcció política. Ni en la del president Puigdemont ni en la del president Torra ni en la de la Tamara Carrasco, l'activista de Viladecans en arrest domiciliari a casa seva per haver participat en l'acció d'un CDR, que van saludar els assistents en connexió en directe.

Va ser Carles Puigdemont qui va indicar que l'objectiu de la Crida va més enllà de l'espai convergent perquè ha de treballar per la unitat d'acció dels partits independentistes: «Ha quedat clar que aquell camí de l'espai polític emergent que vam impulsar fa uns mesos avança i avança ferm (...) Volem Catalunya sense exclusions, sense sectarismes, mirant a dreta i esquerra».

I va ser Quim Torra qui va explicitar com es concreta aquesta voluntat d'unitat de cara a les eleccions: «Hem d'estar junts en el «jo acuso» a l'Estat davant del judicid i hem d'estar junts davant de les eleccions municipals i les eleccions europees».

També el nou president de la Crida, Jordi Sànchez, va insistir en aquesta «unitat» i encara més explícit va ser el seu vicepresident, Toni Morral: «Les municipals estan al caure i també les europees. Per les eleccions municipals reclamem unitat. Ara no tenim ni infraestrudtura ni temps per presentar-nos però farem tot el possible perquè no hi hagi cap alcaldia que no estigui inspirada en l'1-O».

Morral va expressar que la Crida Nacional és precisament hereva dels valors de l'1-O: «El 16 juliol Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra van fer un manifest que marcava el camí per organitzar un espi d'acció política que s'insipiri en lu doctubre i que es posi per objectiu complir el mandat d'aquell dia». La Crida, va afegir Morral, «entoma aquest mandat com a propi i no té un objectiu de parti sinó de país. Per això la Crida ses situa a la centralitat política del país».

Dues llistes, un president

Al matí, la sessió de constitució de la Crida Nacional va demostrar diferències notables entre la presentació de la candidatura oficial, la liderada per Jordi Sànchez, i l'anomenada candidatura B, liderada per Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo. L'oficial va ser més aviat una posada en escena dels seus membres agrupats per parelles, de manera que un presentava l'altre i l'altre a l'un. En el cas de Ferran Mascarell i Carmo Marqués-Pinto, per exemple, Mascarell va destacar que Marqués-Pinto «estima el nostre país, la llibertat i la república i representa tots aquell que sense ser d'aquí són d'aquí» i Marqués-Pinto va dir que Mascarell «sap posar l'accent en allò que suma, allò que tenim en comú». Tot i tenir vint minuts, aquesta presentacio va ser àgil i en tretze minuts la meitat dels candidats havien lloat l'altra meitat i viceversa.

La candidatura B va ser més lenta i convencional, a pesar de la sorprenent declaració del seu president, Jordi Ferrés, que, de bon començament, ja demanava el vot pel president i vicepresident de la candidatura contrària: «Nosaltres dos volem que voteu a Jordi Sànchez i Toni Morral. Som els primers candidats que no es presenten per sortir elegits, però som un instrument per la democràcia, perquè pugueu votar a les 19 persones que hi ha en aquesta candidatura». L'explicació és que la segona llista només tenia la voluntat de permetre que el plenari no votés una llista tancada de 19 membres sinó que pogués elegir també entre dinou persones més.

Aquests candidats es van presentar personalment; sovint es van situar políticament (provinent del PSUC, de les llistes de Junts Per Catalunya o ecologistes, per exemple) amb discursos més estructurats que van arrencar aplaudiments espontanis. Aquesta part va superar els vint minuts previstos.

La ponència política aprovada en la constitució del moviment-partit mira de ser transversal i no concretar massa en els paràmetres dreta-esquerra. El text aprovat per majoria absolutíssima (1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 abstencions) diu que «la Crida Nacional per la República assumeix en la seva creació el compromís d’orientar la seva acció per facilitar les condicions socials i polítiques que garanteixin l’exercici de la sobirania». També afirma que, «si la via del diàleg amb l’Estat no es produeix o simplement no avança, en cap cas renunciarem a l’exercici efectiu de la sobirania, creant les condicions socials i polítiques del país que ho permetin».

La ponència també afirma que «Catalunya és constitutivament europea i civilitzatòriament Mediterrània».

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.