XII Legislatura

La investidura fallida fa caure les caretes a ERC i JxCat

Aquesta és la crònica d'un altre llarg dia viscut al Parlament de Catalunya. La del dia en què hi havia prevista la investidura de Carles Puigdemont, totalment incerta, que a primera hora va ser ajornada per Torrent Rogent. I la de tot el que va venir després.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És hora de la pugna a pit descobert. No era cap secret que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana discrepaven en l’estratègia. Ja ho feien abans de l’1 d’octubre i ho segueixen fent ara. El que ha anat emergint d’aquesta disputa entre ambdues formacions permet entendre moltes de les giragonses que ha fet el procés d’ençà de la creació de Junts pel Sí. Ara, però, la situació no és la mateixa. ERC se sent dolguda per les pressions contínues. Se sap també més forta. Deslligada del jou de la coalició i amb una xifra de diputats similars als neoconvergents que, en certa manera, els posa de tu a tu. 

Potser això explica que el president del Parlament, Roger Torrent, s’hagi atrevit a desoir els designis de Carles Puigdemont i ha optat per ajornar la sessió d’investidura. És el primer desacatament públic que es recorda d’ERC a JxCat en temps. La decisió ha agafat a contrapeu als de Puigdemont i la CUP, que ràpidament han fet palès el seu desacord. Els primers han estat els anticapitalistes, que enfilaven enfadats els despatxos de les altres dues formacions per demanar explicacions. Al cap d’una bona estona dins marxaven emprenyats fins que han topat amb el republicà Josep Ginesta, que s’ha disculpat i els ha convençut per seguir les converses. Els cupaires, que han advertit que els fets “són la gota que fa vessar el got”, han regalat un dels moments poètics de la jornada durant la tarda. Han penjat una estelada del pati del Parlament que, poc després seria retirada pels Mossos. La diputada Natàlia Sánchez ha corregut a recuperar-la i acte seguit Vidal Aragonès i Maria Sirvent han grimpat per la tanca per restituir-la.

Junts per Catalunya no dissimulava tampoc el descontent i, de seguida, feia arribar a la premsa dos punts. El primer, que consideraven que hi havia les condicions per fer la investidura el dimarts. El segon, que la decisió de Torrent no l’havia consultat ni comunicat a les altres formacions independentistes. Recriminació pública i ràpida resposta d’ERC. El president del Parlament hauria intentat trucar fins a cinc vegades a Puigdemont i aquest no li hauria respost. Des de JxCat es desmenteix.

Els diputats de la CUP protesten al Parlament a l'hora en què s'havia convocat la investidura / EFE

De fons hi ha les discrepàncies a l’entorn de la investidura. Junts per Catalunya en vol una de Puigdemont a qualsevol cost. Al seu entendre, també el de la CUP, és l’única manera de restituir el Parlament legítim derrocat pel 155. El pla estava gairebé travat i el discurs delegat per investir-lo a distància preparat. També l’acord amb la CUP semblava ben encarrilat dilluns al vespre. El que més dol, però, és que Torrent hagi pres la decisió sense consultar-la. 

Tot i que, tal com recullen alguns mitjans i recolzen fonts republicanes, portes endins Junts per Catalunya manifesta que hi podria haver prou amb una investidura “simbòlica”. Investir Puigdemont encara que després aquest fet no rebés la rúbrica necessària. Només després d’aquest tràmit entraria en joc la possibilitat d’investir un candidat diferent

Això, però, té uns costos elevats per Esquerra, que no està disposada a acceptar sense pensar-ho. La investidura de Puigdemont, sota la prohibició expressa del Tribunal Constitucional, que aquest dimarts s’ha reafirmat en els seus postulats, podria significar presó per a Torrent i els altres independentistes de la Mesa. Especialment, però, per al president del Parlament, qui en aquests moments és un dels actius més importants dels republicans. Aquests, que els darrers mesos han vist caure alguns dels seus quadres amb més presència pública, no estan disposats a assumir aquest cost a canvi de res. Temen també un empitjorament de la situació dels presos polítics, en especial Oriol Junqueras, i els diputats en llibertat condicional. El desgast intern que implicaria tot plegat. Més encara si, segons exposen fonts del partit, JxCat no hagués accedit a pactar res més que no fos la investidura. Sembla que ERC veuria amb millors ulls fer algun sacrifici si darrere hi hagués alguns pactes tancats sobre el pla de Govern. 

Junts per Catalunya, a més, ha de gestionar les pressions del PDeCAT, que sembla no anar unit amb la investidura de Puigdemont. Marta Pascal ha desmentit de totes totes aquesta possibilitat, però, més tard, l’exdiputada i dirigent del partit Maria Senserrich ha expressat el seu acord amb la decisió de Torrent. També Carles Puigdemont s’ha volgut pronunciar passades les vuit del vespre a partir d’un missatge al seu canal de Youtube. El president català ha recordat que dimarts fa tres mesos que és a l’exili i ha dit que, malgrat que li hauria agradat ser restituït com a president, calia respectar la decisió presa pel president del Parlament. Tanmateix, acte segui ha endurit el to per anunciar que “nosaltres no acceptem que es puguin dictar presidències des de Madrid. Fer-ho seria hipotecar per sempre els resultats electorals de Catalunya, rendir-se a les maniobres de l'Estat i trair la voluntat dels electors”. Ha dit també que no era el moment d’esperar garanties judicials de l’Estat espanyol. “Pensar que s’acabarà amb el 155 seguint les regles del 155 és d’una manca de realisme”, etzibava Puigdemont en el que es podria considerar un revés a Esquerra, que aquests dies ha fet seu l’estendard del realisme.

Ara que els partits ja han marcat públicament els seus posicionaments i totes les cartes són sobre la taula, caldrà veure com es desenvolupen les negociacions futures. En principi, la decisió de Torrent deixa deu dies de marge als independentistes per cosir fissures i encarar una nova investidura a l’espera que el TC resolgui les al·legacions. No està clar, però, si el cronòmetre per fer efectiva la investidura s’atura o segueix corrent ni quina és ara per ara la data límit per a la nova investidura.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.