Parlament

"Reivindico l'esperit de l'1 d'octubre"

Caut. Just abans de començar l’entrevista, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáez de Santa María, anuncia que estudiaran impugnar la decisió de presentar Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Hores més tard, el Consell d’Estat desestimaria aquesta petició. Roger Torrent, nou president del Parlament català, prefereix no fer valoracions abans de reunir-se amb el seu gabinet. L’home del moment s’ha esforçat aquests darrers dies a reforçar el seu perfil institucional. El seu és un paper complicat i prefereix mullar-se en les accions abans que en les entrevistes. Té clar, però, que la seva trajectòria l’avala com a defensor dels valors del referèndum d’aquesta tardor.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—En quin moment sap que serà president del Parlament?
—Ho comencem a valorar el dilluns previ al ple de dimecres 17 al vespre nit. En una conversa telefònica amb la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira. Em diu que han pensat en mi i que ho comenci a madurar.

—Fins llavors no li havien dit res?
—Havia llegit el meu nom en alguna travessa dels periodistes però, no n’havíem parlat.

—Es va haver de pensar molt la resposta?
—Òbviament, entren en joc molts components a l’hora d’acceptar un càrrec d’aquesta magnitud. És una cosa sobre la qual has de reflexionar personalment i parlar-ne amb la família. Això canvia una mica la vida familiar i, per tant, a cada pas que he anat fent ho he anat parlant amb la meva dona. També és cert que jo crec que el meu sentit del deure imposava que acceptés. Hi ha hagut molta gent que els darrers anys i els últims mesos ha fet passes polítiques molt importants i ara en paga les conseqüències. Això em porta a creure que cal ser allà on ens reclami el partit i especialment allà on ens reclami el país. És veritat que fas un procés de reflexió personal però jo, políticament, tenia molt clar que em tocava agafar el càrrec.

—Quines diferències creu que notarà la gent entre la seva manera de fer i la de Carme Forcadell?
—Procuraré que cap. Hi ha un fil de continuïtat. Els dos volem protegir la institució i el debat al Parlament de Catalunya. Volem que aquí es pugui parlar de tot, com ha repetit constantment la presidenta Forcadell. Són unes paraules que jo m’agafo i les faig molt meves. La meva vocació i la meva voluntat és protegir el parlamentarisme. Això ara té una transcendència especial perquè hi ha determinats diputats dels quals s’ha vulnerat el dret de participació política. Per tant, aquesta voluntat és perquè es puguin fer tots els debats, però, també, per defensar els drets polítics dels diputats que no els poden exercir.

—Creu que caldria evitar que en aquesta legislatura es tornés a tensar el reglament del Parlament tal com va passar els dies 6 i 7 de setembre?
—Crec que no es va tensar. Tots els plens de la legislatura passada es van poder fer amb normalitat.

—Es va fer una interpretació de poc consens...
—Es van utilitzar totes les prerrogatives que hi havia al reglament. Una altra cosa és que no hi hagués la voluntat d’alguns grups que plantejaven dubtes sobre la forma del ple quan en realitat en discutien el fons. En qualsevol cas, cal recordar que totes les vies que es van fer servir la legislatura passada les permet el reglament. Algunes eren fetes a partir de la modificació del reglament a la qual el Tribunal Constitucional ha donat la raó.

/JORDI PLAY

—Vostè agafa el càrrec sabedor que pot anar a la presó?
—Agafo el càrrec sent conscient de dues coses. Primer, que em correspon ser fidel al mandat democràtic que el poble de Catalunya ha expressat a través de les urnes. El segon element que tinc molt clar és que el que em pertoca és defensar la democràcia, el parlamentarisme i els mandats democràtics. Hi ha una reflexió que hem de fer. Estem acceptant un marc que no és normal. No és normal que estiguem parlant de situació de presó, d’amenaça dels tribunals, de jutges... Les coses que s’haurien de poder preguntar al president del Parlament de Catalunya haurien de ser estrictament qüestions polítiques. Però, evidentment, hi ha hagut voluntat de judicialitzar la política. El pitjor que podem fer és acceptar aquesta normalitat. Entenc la pregunta, però no vull contribuir a normalitzar la situació.

—Ja l’hi van preguntar els periodistes de Vilaweb, però no ho va acabar d’aclarir. L’hi torno a preguntar: es considera el president de la República Catalana?
—Insistiré en el que vaig dir als seus companys. Jo sóc el president del Parlament de Catalunya. Un parlament que ve d’on ve, on jo mateix com a diputat vaig poder participar de tot el que calia per preguntar a la ciutadania sobre el que volia per al futur del seu país. Això es va traduir després, en l’àmbit parlamentari, en una declaració. Per tant, venim d’on venim. Hi ha una continuïtat a la vegada que unes conviccions polítiques personals que són molt clares. Dit això, sóc el president del Parlament de Catalunya, defensaré aquesta institució i faré tot el que calgui perquè els parlamentaris de la cambra marquin quina ha de ser l’agenda política dels pròxims anys per al país.

—Però, ara per ara, al seu entendre, Catalunya és una comunitat autònoma o una república?
—Insisteixo en això. Sóc la segona autoritat del país, represento la institució que represento i són els grups parlamentaris els que han de dibuixar quin és el futur d’aquesta legislatura. En qualsevol cas, em sembla que venim d’on venim i, sobretot, venim de l’1 d’octubre. Jo reivindico l’esperit de l’1 d’octubre. L’escenari o l’episodi extraordinari que van propiciar les institucions garantint el referèndum i la ciutadania defensant les urnes. Aquest és un esperit que cal tenir en compte i preservar.

—És un punt intermedi?
—No, no és un punt intermedi. Insisteixo a reclamar l’esperit de l’1 d’octubre perquè em sembla excepcional i que és d’allà d’on venim i l’origen d’aquesta legislatura. Correspondrà als grups parlamentaris decidir quin és el pla de govern del pròxim Govern.

/JORDI PLAY

—En el seu discurs d’investidura no va aparèixer la paraula república en cap moment. Des de la CUP s’ha dit que és un discurs autonomista. Que en pensa, d’això?
—Em permetrà que no valori el que han dit els altres partits sobre el que he dit jo. És absolutament lícit i legítim que els grups parlamentaris valorin el que pugui fer el president del Parlament de Catalunya. Dit això, crec que la trajectòria política del meu partit durant 90 anys d’història i la meva trajectòria personal demostren quines són les meves conviccions polítiques. També, la meva voluntat de fer políticament tot el que calgui per recollir el que demana la societat i plasmar-ho. Això és claríssim. Una altra cosa és que crec que tampoc cal anar fent proclames cada tres frases.

—Creu que el seu càrrec constitucional comporta que els seus posicionaments s’hagin de moderar o ser més neutrals?
—No. El que el meu càrrec implica és que jo he de defensar les 135 veus representades al Parlament de Catalunya. La societat catalana és plural, té moltes opinions i cristal·litzen al Parlament. A mi em pertoca defensar-les totes. Defenso una institució i els 135 diputats i diputades.

—Com és el pas de parlar com a Roger Torrent a fer-ho com a president del Parlament?
—Crec que és un pas que intento viure’l amb naturalitat. He tingut molt poc temps per assimilar la situació i fer la transició. Però també tinc un sentit de la institució molt acusat. Tinc molt clar el que jo esperaria d’un president del Parlament de Catalunya. Això és el que intento aplicar.

—S’ha hagut de mossegar la llengua en algun moment?
—No. No m’he mossegat mai la llengua i no penso fer-ho. En qualsevol cas, aquest sentit institucional que m’he marcat per al meu mandat intentaré que es vegi reflectit en els meus discursos però, sobretot, en els meus fets.

/JORDI PLAY

—És legítim investir Puigdemont?
—No és que ho cregui jo, és així. Puigdemont és un diputat electe d’aquest Parlament. Ha estat escollit a les urnes el 21 de desembre, en unes eleccions que no va convocar ell com a president, sinó Mariano Rajoy. Ha estat legitimat a les urnes. En aquell moment no es va posar cap impediment perquè es poguessin presentar. Un cop passades les eleccions, són diputats i diputades de ple dret. Per tant, com la resta, susceptibles de ser investits president de la Generalitat. A més, és dona la circumstància que Puigdemont és el candidat que té tota aquesta majoria al seu voltant i té aquest suport majoritari dels grups de la cambra. El que em toca fer a mi és recollir aquesta predisposició i proposar-lo a ell com a candidat.

—Si s’investeix Puigdemont però el rei no rubrica la decisió del Parlament, què farà?
—A mi el que em correspon és fer tot el que estigui a les meves mans per propiciar un debat d’investidura en el qual el candidat pugui expressar quin és el seu programa de govern i suscitar una confiança de la majoria de la cambra. Això és el que em pertoca. Després, no val la pena que entrem en hipotètiques eventualitats. Primer cal que es faci aquesta sessió d’investidura i puguem escoltar un programa de govern que encara no hem pogut escoltar.

—En la reunió que va tenir dimecres passat amb Puigdemont a Brussel·les, li va traslladar el neguit que potser no podia ser investit president?
—Del que vam parlar és que tant ell com jo el que volem és normalitat democràtica. També la resolució de totes les situacions per vies polítiques i, sobretot, la defensa dels drets que tenen, no només Puigdemont, sinó tots els consellers amb qui em vaig reunir en tant que diputats d’aquesta casa. I no només això, sinó també, en tant que representants del poble de Catalunya. És el poble qui ha volgut que siguin els seus representants. Jo el que faig és, defensant els seus drets, defensar la sobirania del poble de Catalunya.

—Van parlar de mesures o propostes alternatives?
—Vam parlar d’aquesta situació i de la manca de normalitat democràtica que és el fet que jo hagi d’anar a parlar amb la primera autoritat del país a Brussel·les i no al Parlament o al Palau de la Generalitat, tal com seria desitjable. Amb el president Puigdemont, fa temps que no hi havia parlat i no ho havia fet mai com a president del Parlament. Per tant, és important que constatem que hi ha una voluntat compartida de denunciar aquesta situació.

/JORDI PLAY

—En una entrevista a El Món, Jordi Puigneró (secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern) afirmava que era viable i legal governar per Skype. Ho comparteix?
—No em correspon a mi. És el candidat qui presentarà el programa i el pla de govern i els diputats els que han de mostrar la seva confiança. Òbviament, jo sóc diputat i votaré al ple. Però, com a president del Parlament no em correspon anticipar confiances i plans de govern que pugui plantejar el candidat.

—Normalment, les persones que accedeixen a la presidència del Parlament són gent a qui se’ls reconeix la tasca feta o que està al final de la seva carrera política professional. Vostè s’ho agafa així també?
—No ho sé. En tot cas, entomo el repte amb tota la voluntat de ser útil al país i de ser una persona que defensi els drets de tots els 135 diputats i diputades. Aquest és el meu repte i el compromís del meu mandat. Més enllà d’això, no m’ho he plantejat. Més endavant, ja veurem. El que és evident és que jo he d’agrair la confiança del meu partit. És cert que en algun moment s’ha tingut la percepció que la presidència era un final d’etapa política. Crec que aquest no és el plantejament que ha fet ERC i per això se m’ha proposat a mi, que sóc el president més jove del Parlament de Catalunya. Per tant, aquí hi ha una aposta política evident per part d’ERC que jo agraeixo.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.