Oriol Junqueras

«Sense la determinació d’Esquerra no hauria estat possible fer Govern»

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969) és president d’Esquerra Republicana des de fa set anys. Des del 2 de novembre de l’any passat, exerceix aquest càrrec de la presó estant, atès que està acusat de rebel·lió, sedició i malversació. L’exvicepresident català respon a les nostres preguntes des de Lledoners. Defensa la tasca del seu partit i es mostra optimista de cara a la construcció de la República catalana, malgrat que és conscient del judici que l’espera.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Compleix 10 mesos en presó preventiva. Quan va entrar-hi el 2 de novembre, esperava que aquesta situació s’allargaria tant?
—La veritat és que, arribats a aquest punt, ja no m’estranya res. Som bocs expiatoris en el marc d’una retallada general dels drets i llibertats que empresona gent per fer cançons. Arribar a aquest punt significa que vivim en una democràcia de molt baixa qualitat.

—Els qui tenen contacte amb vostè asseguren que està molt fort mentalment.
—Em sento fort, sí. Però diria que en general tots ens sentim forts. Raül Romeva, amb qui he passat moltes hores cada dia, és per exemple un home d’una gran fortalesa. O Carles Mundó, un home amb el cap molt ben moblat i amb qui vaig riure molt. I òbviament el Quim Forn, que és una gran persona. Crec que entre tots fem que aquesta presó injusta sigui un motiu més per refermar les nostres conviccions democràtiques contra l’abús d’un Estat autoritari. Som forts i persistirem. Sempre amb la mà estesa però sempre també sabent que el futur el determina la ciutadania.

—Des que va entrar aquí han passat moltes coses. El 21 de desembre, la formació de Govern després de llargs mesos de negociacions, la investidura de Quím Torra, els fracassos judicials de Pablo Llarena a Europa... Quina d’aquestes qüestions l’ha satisfet més?
—Fer Govern era molt important. Sense la determinació d’ERC no hauria estat possible. Crec que era i ha estat un primer punt d’inflexió. Les resolucions europees parlen per elles mateixes. No hi ha delictes, diuen. I, per això, no han concedit cap extradició. Però sembla que la justícia espanyola, en lloc de recapacitar, fuig endavant. No hi ha la més mínima voluntat d’esmena ni de fer justícia. És una evidència del caràcter polític de la presó i del judici.

—L’arribada a La Moncloa de Pedro Sánchez va anar seguida del trasllat dels presos polítics a centres catalans. Com van rebre aquesta notícia?
—Era imprescindible desallotjar el PP de les institucions. Almenys per obrir una finestra de diàleg malgrat que tots sabem que el PSOE molt sovint s’ha deixat arrossegar per la dreta. En tot cas, no deixa de ser exemplaritzant que hagi estat l’independentisme qui hagi fet possible fer fora el PP que va aplicar el 155 i va ordenar pegar als ciutadans l’1 d’octubre.

—En canvi, la nova fiscal general de l’Estat no ha canviat l’estratègia contra els presos polítics. Es mantenen les acusacions de rebel·lió, malgrat el que han dit distints tribunals europeus. Com ho interpreta?
—Dissortadament, determinada justícia espanyola ha arribat a un punt que se sent ostatge del nacionalisme d’Estat (de fet en forma part) i que no sap com fer marxa enrere (o senzillament no vol) per reconduir una situació quan a la pràctica només actua per inèrcia repressiva. És molt trist. No hem tingut una instrucció justa i no tindrem un judici just. Ara, anirem al judici amb el cap ben alt malgrat saber què ens hi espera.

—Ateses les circumstàncies, hauria actuat d’alguna altra manera els dies previs al 20 de setembre i a l’1 d’octubre? Pensa que es van cometre errors?
—Votar mai podrà ser un delicte en el país que volem fer. La nostra voluntat ha estat sempre pactar un referèndum amb el Govern espanyol de torn i s’hi han negat sempre. De fet, han rebutjat fins a la data qualsevol mena de diàleg sincer. Som on som per la intransigència del Govern espanyol, no pas per la nostra falta de voluntat d’arribar a acords.

Presó de Lledoners

—Com viu la batalla del relat entre Esquerra i Junts per Catalunya? Hi ha moments en què sembla que les relacions, almenys a nivell parlamentari, poden saltar pels aires.
—Cada dia que passa és més evident que allò que ha plantejat ERC va sent acceptat. És l’única estratègia possible si volem una victòria de país. Caure en el parany de fragmentar la societat com vol el nacionalisme espanyol és la victòria de l’aznarisme. Cal superar la política de blocs i fer un discurs que interpel·li tothom, amb especial èmfasi la gent del 3 d’octubre, que és una immensa majoria, més fins i tot que la de l’1 d’octubre. Només així podrem un dia celebrar la República.

—Esquerra ha fet seu el discurs de treballar per ampliar la base i les darreres enquestes li auguren bons resultats a la seua formació. Creu que aquests pronòstics donen la raó a l’estratègia?
—Les enquestes m’importen poc o gens. Hem de fer el millor pel país, hem de fer tot allò que suma per guanyar una majoria imbatible en vista de la formidable aliança conservadora que tenim davant i que s’oposa a qualsevol canvi.

—Com respondria als qui acusen Esquerra de fer un pas enrere per desenvolupar polítiques estrictament autonòmiques?
—Tothom té dret a dir el que vulgui sempre que ho faci amb respecte i millor si és amb voluntat de construir. Ara, dir al partit més castigat per la repressió, de llarg, segons què, és un exercici difícil de sostenir a més de profundament injust. O és que ara resulta que som a la presó o a l’exili per fer autonomisme? Hem tirat del carro i novament serem els que ho tornarem a fer, com sempre.

—La seua proposta de ponència política va rebre més d’un miler d’esmenes per garantir la unilateralitat en cas que siga necessària. Com ho va rebre?
—El debat sempre enriqueix. En tot cas, la ponència política va rebre un suport molt unànime. I el resultat final és el que compta. Som els primers que debatem una estratègia i la compartim. N’estic orgullós. I així continuarà sent.

—Hi ha la proposta de la Crida Nacional i de les llistes unitàries per absorbir tot o quasi tot l’independentisme en una única llista, previsiblement, per a les següents cites electorals. Ho interpreta com una OPA?
—L’espai postconvergent té tot el dret a recompondre’s. Sort i encerts. Farem sempre el que sigui millor per al país i em sembla que avui és incontestable, vistos els darrers resultats, què suma i eixampla i què no. L’independentisme ha de guanyar el país sencer i només ho podrà fer des de la transversalitat, no des de blocs estancs.

—Té confiança en les possibilitats d’Alfred Bosch per obtenir l’alcaldia de Barcelona?
—Sí, evidentment. L’Alfred Bosch és una gran persona i un home que coneix i s’estima Barcelona.

—Té por que Ciutadans trasllade el seu creixement del Parlament a l’àmbit local en les municipals de l’any que ve?
—No. Ciutadans ja està reculant. Una de les lliçons que hem après és que no podem caure en el parany dels que voldrien dividir el país per adscripcions identitàries. L’única divisió possible és entre demòcrates i violents.

—Com afecta al seu partit que els seus dos principals líders estiguen l’un empresonat i l’altra exiliada?
—ERC ha de ser l’Hidra dels set caps. Tota la seva columna vertebral ha estat empresonada o bé exiliada o processada. I això no atura ERC ni l’aturarà. Sempre he dit que jo era el que posava veu a un equip formidable, molt millor que no pas jo. I això és un potencial que preservem i potenciem. Continuem treballant, continuem sumant, continuem i continuarem. Fa 87 anys que hi som i si en el passat no ens van doblegar tampoc ho aconseguiran ara. Som el fruit de moltes derrotes i la llavor de totes les victòries.

—Té confiança que aquesta legislatura complesca quatre anys i deixe Catalunya més a prop de la República del que està ara?
—Sí, sens dubte. Sóc independentista des que tinc ús de raó. Hem avançat els darrers deu anys més que no pas en quaranta. Sóc optimista i estic convençut que, si continuem, si fem nostra la defensa dels drets i les llibertats, arribarem fins on hem somniat.

—Quin consell donaria a l’actual executiu català per tal que no es desvie de l’objectiu?
—Que treballi, que faci bona feina, que cohesioni el país i que treballi sempre al servei del conjunt dels ciutadans. Endavant i bona lletra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.