ECONOMIA

La Llei Aragonès, a l'ull de l'huracà

La llei que vol regular la contractació de serveis públics per part de l'administració ha estat durament criticada les darreres setmanes sota l'acusació d'obrir les portes a l'externalització i la privatització.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al Govern se li complica l'aprovació del projecte de llei de contractes de serveis a les persones. La normativa havia passat desapercebuda des dels seus inicis, només amb l'oposició de la CUP a l'inici de la tramitació -ara fa set mesos- i sense fer gaire soroll des de llavors. Les darreres setmanes, però, les queixes dels sectors socials han anat en augment i han arrossegat també a Catalunya en Comú, que ha demanat que s'aturi la tramitació. Sobrevola la por a noves externalitzacions o privatitzacions de serveis públics.

La regulació va ser impulsada el 2016 amb Raül Romeva com a responsable de Transparència. En l'actualitat, però, és coneguda com a Llei Aragonès, en tant que va entrar en procés de tràmit parlamentari l'any 2017, ja dependent del Departament d'Economia que controla Esquerra Republicana i lidera el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, des de juny de l'any passat, després del període del 155. L'objectiu de la normativa, segons la Directora General de Contractació Pública, Mercè Corretja, és oferir "la possibilitat de contractar, amb criteris de qualitat i no de preu, el conjunt de serveis d'atenció a les persones". Es tracta de serveis vinculats a qüestions com ara la sanitat, l'educació o l'atenció a les famílies, que actualment es liciten mitjançant la normativa general de contractació del sector públic. A més, Corretja exposa que la llei inclou "mecanisme per tal que si el servei no funciona bé l'administració pugui reaccionar i, si cal, rescindir el contracte".

Les crítiques arriben per l'ampli ventall de serveis que es podrien atendre a aquest sistema que queden recollits als annexos. "Aquesta llei comportarà l'ampliació del camp de privatització de determinats serveis. Regula camps que el govern no havia regulat mai", explica la diputada de la CUP Maria Sirvent, que considera que la normativa "blanquejarà una onada molt greu de privatitzacions" i que "consolida el model de gestió públic-privat que defensa el govern i que ha portat a la degradació dels serveis públics que patim avui".

Des de l'administració catalana es contraargumenta que l'aparició de certs serveis a l'annex que fins ara no estaven externalitzats no vol dir que aquests hagin d'estar-ho en un futur. Corretja explica a EL TEMPS que és una llei subsidiària i enfocada als contractes i que, "per tant, ni externalitza ni privatitza res, és neutre en aquest sentit". Concreta, doncs, que "s'aplicarà quan es decideixi contractar un servei per tal que es pugui fer millor. En l'actualitat es fa amb la llei de contractes que tracta a tots els serveis per igual. La llei crea un marc específic per a determinats serveis".

És en aquesta neutralitat on aboquen les crítiques des de Catalunya en Comú. Malgrat haver donat el vistiplau a l'inici d'aquesta regulació, el divendres 21 de juny les portaveus Jéssica Albiach i Marta Ribas van comparèixer al faristol del Parlament per demanar que s'aturés la tramitació de la llei. Des de la formació, tal com detallava Albiach, reclamen que la regulació que fa la llei és necessària, però "no podem deixar a la voluntat del govern de torn el blindatge dels serveis públics. Aquesta llei fa que això sigui possible". Per aquest motiu, reclamen que abans cal "que la llei digui que la prestació de serveis s'ha de fer prioritàriament de forma directa" i que, per tant, és necessari "concretar quin tipus de serveis haurien de ser objecte de la prestació externalitzada", detallava Ribas. Finalment, Albiach demanava una llei prèvia "que reguli les vies no contractuals o l'acció concertada, semblant a la que s'ha fet a les Illes Balears o al País Valencià".

Una altra cosa que es defensa com a positiva de la llei per part del Departament responsable és que pot facilitar l'accés a la contractació de la petita i la mitjana empresa, així com del tercer sector o del món cooperatiu. No obstant això, Corretja explica que "d'entrada, la llei és neutral respecte a la tipologia d'empreses. El que sí que permet valorar són elements qualitatius de l'empresa com ara la responsabilitat social, les condicions de treball o que hagi subscrit el compromís de les Nacions Unides contra la corrupció".

Segons la Federació d'Associacions de Mares i Pares (FaPaC), un dels col·lectius que s'ha oposat més frontalment a la llei, la normativa no facilita les coses als sectors esmentats. "Si no s'ha de competir en preu, s'ha de fer en qualitat. També les grans empreses poden competir en qualitat. A més, les propostes que es fan, sobre el paper, ho aguanten tot", argumenta la directora de l'organització Lidón Gasull. Des d'aquest col·lectiu es remarca que la llei permetria externalitzar serveis educatius que ara no ho estan com ara l'educació infantil de tres a cinc anys, serveis mèdics o serveis d'ocupació com ara el SOC.

Tot plegat, suposa un bon enrenou per al Govern Torra - Aragonès. Si bé mantindria la majoria necessària per aprovar la llei, ho hauria de fer en contra dels que han estat, i segueixen essent segons ells, els seus socis preferents, la CUP i Catalunya en Comú. Encara no se sap quan arribarà la proposta a ple de nou per ser ratificada, però per aleshores la situació podria ser encara més candent si es confirma la remor de vaga general que fa dies que corre entre alguns sectors del sindicalisme alternatiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.