Eleccions 26M

El vot diferencial perviu als feus del PSC

Quin és el secret de les grans victòries del PSC a les municipals? Entre d'altres, aconseguir captar vot que en altres eleccions opta per l'independentisme o formacions espanyolistes com ara C's, PP i Vox.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant molts anys, el comportament electoral català de ciutat s'ha caracteritzat per l'existència d'un gruix important de votants que a les eleccions de la Generalitat votaven Convergència i a les eleccions al Congrés o a les municipals preferien dipositar la papereta del PSC. Aquesta qüestió semblava haver-se dil·luït durant els mesos de màxima mobilització de l'independentisme. Fins i tot a les darreres eleccions generals que va guanyar Esquerra Republicana. Amb les dades a la mà, de fet, també Esquerra va aconseguir ser primera força a les municipals.

Al seu torn, però, el PSC també va aconseguir fer uns bons resultats, remuntant la patacada rebuda l'any 2015. D'aquesta manera, consolidava o recuperava algunes majories perdudes, reconvertia majories simples en absolutes i, en alguns casos, ampliava les majories absolutes que conservava.

Al llarg de la nit electoral, alguns apoderats independentistes que seguien l'escrutini a peu de mesa, es fregaven les mans en veure els seus resultats en el recompte de les europees a meses on tradicionalment el PSC guanyava a les municipals. Una alegria que els durava poc. Poc després comprovaven que a les municipals el socialisme aguantava més fort que mai.

Fent un cop d'ull a catorze feus socialistes, majoritàriament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hom comprova ràpidament l'existència d'aquest vot dual ,que fa pensar en la possibilitat que el votant independentista hagués optat per la butlleta del PSC en clau municipal. O, en el seu defecte, en alguns casos el salt s'hagués fet primer entre independentistes i comuns i de comuns al PSC. Els socialistes també haurien estat capaços de concentrar, tot i que en menor mesura, el vot de les altres formacions espanyolistes, com ara Ciutadans, PP i Vox. En canvi, el patró dels comuns en les ciutats analitzades no mostra cap tendència concreta.

Més enllà de l'efecte lluna de mel provocat per la victòria de Pedro Sánchez a les generals, que ha fet pujar els socialistes arreu i en tots els comicis, sembla que podria haver tingut influència la menor incidència de l'eix nacional en la campanya municipal o les trajectòries de dècades governant i d'alcaldes consolidats. Noms com Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), Núria Marín (L'Hospitalet de Llobregat) o Josep Mayoral (Granollers) tenen entitat pròpia més enllà del partit.

El cas més extrem, entre els analitzats, és el de Granollers (Vallès Oriental). A la capital vallesana el PSC obté 17 punts percentuals més a les eleccions municipals que no pas a les europees. L'independentisme, en canvi, obté uns 10 punts percentuals més de vots a les europees que no pas a les municipals. A Mataró (Maresme), la diferència entre municipals i europees es de 10 punts percentuals per al PSC. A Gavà (Baix Llobregat) i Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) la xifra està per sobre dels nou punts percentuals. A Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Molins de Rei (Baix Llobregat) el diferencial és de més de 5 punts percentuals. En menor intensitat, també es produeix la mateixa lògica a Cerdanyola de Vallès (Vallès Occiental), Viladecans (Baix Llobregat), Sabadell (Vallès Occidental), Rubí (Vallès Occidental), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Tarragona.

De les ciutats analitzades, aquest fenomen només es deixa de complir a Sant Adrià del Besós (Barcelonès), on el PSC recull 1,7 punts percentuals més a les europees que no pas a les municipals. En canvi l'espanyolisme creix a les europees. També és possible que part del vot socialista de les europees vagi a parar a les diferents llistes veïnals que es presenten a les eleccions municipals, algunes amb certa rellevància.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.