28-A

La fragmentació dretana impulsa al PSPV-PSOE

El PP s'havia imposat en les eleccions espanyoles al País Valencià des de 1989. L'havia convertit en el seu feu particular. Aquest diumenge, però, el PSOE ha aconseguit tenyir de roig el territori dècades després gràcies a la forta davalla dels conservadors a causa de la fragmentació de la dreta. Unides Podem-Esquerra Unida salva els mobles amb cinc escons i Compromís només obté un seient al Congrés dels Diputats, lluny dels pronòstics. Ciutadans, amb set diputats, es col·loca com a tercera força i la ultradreta Vox pesca tres parlamentaris a la cambra espanyola. El bloc de la dreta, amb tot, supera per poc el de l'esquerra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Eren els temps en els quals internet pràcticament començava a funcionar, les xarxes socials era la boca-boca i Felipe González guanyavaa elecció rere elecció malgrat escàndols com la guerra bruta contra ETA. En 1989, el PSOE obtenia la seua darrera victòria al País Valencià en unes eleccions espanyoles. Només aconseguiria ser el partit més votat en els comicis valencians de 1991. A partir d'aquella cita amb les urnes, el País Valencià seria sinònim de victòria del PP. No importava si eren valencianes o espanyoles. La formació de la gavina tenia en el territori valencià un dels seus feus per aconseguir la Moncloa.

Aquest diumenge, però, s'ha capgirat. Esperonats per l'efecte Pedro Sánchez, els socialistes s'han imposat amb 730.412 vots i 10 escons, sumant 191.134 paperetes i quatre parlamentaris més respecte dels comicis espanyols de 2016. El PSPV-PSOE ha guanyat al País Valencià gràcies a incorporar un diputat per València, dos per Alacant i un per Castelló. No debades, el partit del puny i la rosa ha sigut el triomfador a les ciutats de València, Alacant i Castelló. Encara més, a grans urbs com Elx (Baix Vinalopó), Gandia (Safor), Alcoi (Alcoià), Torrent (Horta), Sagunt (Camp de Morvedre) i Torrevella (Baix Segura) Sánchez ha aconseguit la primera posició. Tot un símptoma del domini aclaparador de l'actual aspirant progressista a la Moncloa.

La victòria del PSPV-PSOE contrasta amb la forta davallada del PP. Els conservadors perden un dels seus territoris estrella en consonància amb la derrota clamorosa que registra el PP de Pablo Casado a l'Estat espanyol. No debades, els populars passen d'exportar 13 parlamentaris al Congrés a obtenir-ne només 7, deixant-se 427.846 paperetes que engreixen els altres partits de la dreta valenciana. La formació de la gavina perd a la majoria de les grans ciutats del País Valencià, excepte en Oriola (Baix Segura). Fins i tot, cedeix la segona plaça a Ciutadans a València, Alacant, Castelló, Elx, Torrent i Sagunt. «La fragmentació del centredreta ha permès la victòria de l'esquerra», ha afirmat Belén Hoyo, cap de cartell dels populars per València, amb un rostre de funeral.

A només 16.570 paperetes, s'ha situat Ciutadans. La formació taronja, amb un gran resultat arreu de l'Estat espanyol, ocupa la tercera plaça gràcies a sumar 89.582 vots més respecte als comicis espanyols de 2016 i un parlamentari més per la demarcació de València, on ha sumat poc més de 45.000 sufragis nous. L'avanç dels taronja a les urnes s'ha visualitzat, especialment, a les grans urbs del País Valencià. No debades, ha fet sorpasso en la majoria d'elles, llevat d'Oriola i Gandia (Safor).

Podem-Esquerra Unida, que concorria separat de Compromís, ha obtingut 378.778 vots i cinc parlamentaris al Congrés dels Diputats. D'aquesta manera, suma dos escons per Alacant, dos per València i dos per Castelló. A ciutats com ara Sagunt (Camp de Morvedre) o Alcoi (Alcoià), s'ha situat com a segona força. Cinc parlamentaris que li han permès salvar els mobles i, fins i tot, superar els pronòstics que adjudicaven de dos a tres diputats a la cooperativa electoral conformada entre els morats i els esquerrans. D'aquesta manera, es queda amb cinc diputats, els mateixos que tenia arran de la coalició amb Compromís del 2016, ja que els valencianistes gaudien de quatre parlamentaris adscrits a la seua coalició.

Compromís són els grans damnificats de la nit electoral a les espanyoles. D'obtenir del bracet de Podem quatre escons, ara només n'aconsegueixen un per València, el cap de cartell i un dels líders millors valorats Joan Baldoví. Amb 171.800 sufragis, només arrapa 46.650 vots respecte a l'any 2011, l'última vegada en la qual els valencianistes van concórrer soles als comicis espanyols. Un resultat sensiblement inferior als tres escons que pronosticaven les enquestes i als cinc que aspiraven des de la coalició valencianista. En totes les grans urbs, ha quedat per sota de la resta de forces de l'esquerra i la dreta, sent superada per la ultradreta Vox a València o Alacant.

La ultradreta aconsegueix tres escons al País Valencià. Amb 320.341 i un 12,02% dels sufragis, pesca un diputat per Alacant i dos per la demarcació de València. Unes dades que confirmen el País Valencià com a un les autonomies predilectes de la formació xenòfoba, homòfoba i contrària als drets de diverses minories. Tot i situar-se per sota dels percentatges que obté la formació neofeixista a la Comunitat de Madrid i Andalusia, supera als registres que aconsegueix Santiago Abascal en Aragó o Astúries, on també pesca diversos parlamentaris.

Amb una participació del 76.33%, superior en sis punts a l'assistència a les urnes l'any 2016, el bloc de la dreta s'imposa per un estret marge a l'esquerra. Mentre la suma del PSPV, Podem-Esquerra Unida i Compromís registra 1.293.443 paperetes, el tripartit neoconservador aconsegueix 1.296.110 sufragis. La victòria dels socialistes retalla la diferència entre ambdós blocs ideològics respecte de 2016, on la dreta va obtenir 114.402 electors més que les forces progressistes. Una victòria dretana en global que pot amenaçar la revalidació del Govern del Botànic a les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.