ELECCIONS 28A

Unides Podem salva els mobles

Unides Podem, que partia amb unes expectatives electorals baixes, es manté en les eleccions estatals però pateix una davallada important en les autonòmiques: perd cinc escons, en passar de 13 a 8. Amb tot, els morats aspiren a tindre un paper determinant en el pròxim Consell. “Hem de passar d’un govern de transició a un de transformació”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si per una cosa es caracteritzen els partits tradicionals és per fer sempre lectures en positiu dels seus resultats electorals, per roïns que siguen. En aquest sentit, Unides Podem no es diferencia gaire dels partits més clàssics. Anit la cooperativa electoral va empitjorar els seus resultats, tant en les autonòmiques com en les generals, però no per això va deixar de presentar els resultats com un avanç en la seua consolidació. “Hem aconseguit els objectius que ens havíem marcat en la campaya”, va assegurar Rubén Dalmau passades les dos de la matinada (en això dels horaris sí es van singularitzar les eleccions valencianes), que serà a partir d’ara la cara visible a les Corts Valencianes. Els més eufòrics anit a la seu que Podem té al barri de Russafa eren els militants d’Esquerra Unida que passen de no tenir representació a tornar a tenir presència institucional.

La nit començava amb rostres severs a la casa dels morats. Dessuadores amb lemes antifeixistes, arracades amb els colors de la república i nervis, molts nervis. La pantalla gegant on es projecta À Punt passa, a aquesta hora, desapercebuda. Els simpatitzants s’aboquen a les pantalles dels mòbils quan apareixen les primeres enquestes a peu d’urna tan bon punt tanquen els col·legis electorals. L’objectiu primer és contenir a la dreta. El segon, que el vot útil cap al Partit Socialista no acabe engolint-se les altres opcions d’esquerra. “Avui ens la juguem”, li diu un simpatitzant amb pin de la fals i el martell en la solapa a un company que frega la vintena. «Primer se sabran els resultats de les eleccions estatals i després de les autonòmiques», avisa una de les responsables de premsa a un grup de simpatitzants que es preparen per viure una llarga nit electoral.

Els antecedents dificulten fer comparacions amb eleccions estatals anteriors. Aquesta és la primera volta que Podem es presenta a uns comicis generals al País Valencià sense anar del bracet de Compromís. En 2015 anaren plegades i en 2016 reeditaren entesa, aleshores també amb Esquerra Unida. Conforme avança l’escrutini, la tensió desapareix dels rostres. Al País Valencià, com a la resta d’Espanya, perden escons, però el resultat, sembla, serà digne. Quan cap a les 23.20 hores Héctor Illueca, cap de llista per València a Madrid surt a valorar els resultats, Unides Podem aglutina el 14,2% del vot, la qual cosa suposa enviar a Madrid cinc dels 32 diputats que el País Valencià té al Congrés. No és un resultat espatarrant, però en un context en què el PSPV-PSOE s’ha convertit en la força més votada des de 1991, s’ha de considerar un resultat digne.

El candidat al Congrés Héctor Illueca s'adreça als assistents

«No són els resultats que ens haurien agradat, però el més important és que s’ha tancat la porta a un govern amb l’extrema dreta», proclama Héctor Illueca, cap de llista per València, des del faristol. Aquest inspector de treball passarà a ser diputat a Madrid junt a Txema Guijarro, Marisa Saavedra, Roser Maestro i María Teresa Pérez. A la demarcació d’Alacant, ai las!, la coalició s’ha quedat a 1.862 vots d’aconseguir un sisè diputat.

Quan se li pregunta si creu que anant del bracet de Compromís els resultats haurien estat més bons, Illueca respon, taxatiu: «Nosaltres hem mantingut la nostra representació parlamentària i sempre hem tingut la mà estesa a totes les forces que sintonitzen amb nosaltres». A la seu dels morats més d’un opina que els valencianistes (han passat de tenir quatre diputats a Madrid a tenir-ne un a soles) estan patint la seua pròpia altivesa per no acceptar la seua oferta per anar plegats a les autonòmiques i les estatals.

 

Una representació minvant a les Corts

Queda, però, la segona part de la nit: el perill d’un trifachito a Madrid ha passat però encara queda per veure quins són els resultats a les autonòmiques. A aquestes altures de la nit, la possibilitat que Podem no supere la tanca del 5% - que tant havien repetit algunes aus de mal averany els darrers dies – s’ha esvaït. Aquesta campanya han anat de menys a més i el bon paper d’Iglesias en el debat sembla haver-los apuntalat. Amb tot, resta per veure quin efecte tindrà la piconadora del PSOE sobre la resta de les forces de l’esquerra que van fer germinar la llavor del Botànic. Els resultats no són bons per a Unides Podem: passa de 13 a 8 representants a les Corts, de resultes d’una important sagnia de vots. Si en les eleccions de 2015 entre Esquerra Unida i Podem van sumar un poc més 288.000, ara quatre anys després n’obtenen 208.201 (amb el 97% escrutat). S’hi deixa 80.000 vots. Només a les comarques de València, de fet, 46.000 persones han deixat de fer-los confiança; quasi 20.000 d’elles al Cap-i-Casal.

El candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau, parla en la nit electoral.

Amb tot, per quan passades les 2 de la matinada els diputats electes surten a celebrar els resultats amb la militància, ho fan amb optimisme. Simpatitzants i militants criden, enèrgics, «¡Sí se puede!». Entre ells hi ha Beatriz Gascó o Fabiola Meco, diputades a les Corts aquests darrers quatre anys. No hi són, però, Antonio Montiel, José Francisco Almería o  David Torres, que han posat fi a la seua aventura política. Dalmau festeja que s’haja superat, amb escreix, la barrera del 5% i parla de «remuntada» en les enquestes. L’estret marge de victòria del bloc de les esquerres al País Valencià (52 de les esquerres, per 47 de les dretes), a més, és al seu parer un toc d’atenció. «La diferència del Botànic amb la dreta s’ha estretit. Necessitem aprofundir en el Botànic, anar més enllà», avisa.

Resta ara per veure com s’articular aquesta nova correlació de forces a la Generalitat. Al capdavall els morats són els socis del Botànic que pitjor ixen parats d’aquests comicis autonòmics. El marge de maniobra per pressionar Ximo Puig és molt menor que no en 2015, quan la possibilitat de fer presidenta Mónica Oltra va estar a sobre de la taula. Els morats sí, són imprescindibles per conformar un govern d’esquerres però al contrari que el 2015, Compromís i Podem sumen menys diputats que no PSPV-PSOE. Però també és cert, tanmateix, que aquells que pronosticaven que aquestes eleccions confirmarien que Podem era flor d’un dia s’han equivocat, com recorden alguns dels qui aquests darrers anys han estat picant pedra a les Corts. «Ara hem de celebrar-ho», diu una militant d’Esquerra Unida després d’unes setmanes de tensió. No tindran, però, gaire temps per recuperar-se: el dia 26 de maig els espera una nova cita amb les urnes, ara a les municipals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.