Catalunya

Ramblejant per Sant Jordi

Recorregut pel Sant Jordi de Barcelona de muntanya a mar, des de la Rambla de Catalunya fins al capdavall de la Rambla, a tocar del monument a Colom. I llistat dels llibres més venuts, segons les xifres del Gremi de Llibreters.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En un vagó del metro de la L2, una dona porta un cotxet de nen ple de roses grogues, roges i espigues. Agafat a la seva cama, el seu fill, d’uns sis anys, li demana un euro. Ella li assenyala el moneder de ronyonera i li diu: «Abraham, ara no tinc res. Espera’t un poc».

És un senyal subterrani del tràfec que viuen els carrers de Barcelona uns metres més amunt, en especial el conjunt de la Rambla, des de Colom, fins al final de la Rambla de Catalunya, a tocar de Diagonal, on una girafa presumida, obra de Josep Granyer, exerceix un ferri postureig davant dels enamorats, escolars, turistes, jubilats, polítics, editors, llibreters, autors i apolítics que s’han citat al seu voltant.

Al seu costat, davant la llibreria de la Diputació de Barcelona, en Carles Costa es mira l’aparador. «Busco un llibre de Mataró que he vist abans d’entrar i dins no he trobat. És per la meva mare, que és de Mataró».

Ha començat a ploure fa una hora, a les 09 h. 33’, i la llibreria de la Diputació ofereix un bon aixopluc amb el seu porxo de pilars metàlics. Costa ja ha comprat dos llibres més, Sota el barret, de Manuel Cuyàs -perquè també és de Mataró?, «sí, però no és per això»-, i La Casa Alemanya, d’Annete Hess, «també per ma mare». Dos llibres firats i un de llucat, a les 10.30. Bon ritme de Sant Jordi!

Un cop ha parat la pluja, la gent torna a sortir als carrers. La Llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), és present al Sant Jordi barceloní com des de fa quinze o vint anys -amb alguna maleïda excepció. Enguany s’ha instal·lat una mica més avall de la girafa i tenen la parada temàticament centrada en llibres de càtars, un esforç que han complementat amb la col·laboració de la Fundación Rosacruz, que té moltes obres editades sobre aquest tema.

Sant Jordi crea estranys companys de parada, carretera i manta. Al Passeig de Gràcia, més prop de plaça Catalunya, la parada de «Catalans amb l’Espanya constitucional» és al costat d’«Espacio Logopédico». I té més visites la segona. Amb diferència.

L’afluència encara és mitjana a la Rambla de Catalunya. Les excursions escolars ja han superat aquest tram -si van de muntanya a mar- o encara no hi han arribat si remunten les rambles de mar a muntanya. Sembla que no tornarà a ploure i es poden retirar plàstics que no deixen veure els títols a la venda; els dissenys de les cobertes; el gruix dels volums. Els plàstics no deixen fullejar ni acaronar el paper ni deduir-ne el gramatge. I Sant Jordi és una fira de llibres de paper.

El plàstic impedia l'accés als llibres, a primera hora del matí, quan la pluja espantava el Sant Jordi

Les grans llibreries prefereixen la Rambla de Catalunya a l’elegant passeig de Gràcia. Millor un bulevard recollit i sense trànsit que una amplia avinguda.

A plaça Catalunya, Òmnium Cultural ha instal·lat un mural de roses grogues que diu Llibertat. És en nom dels presos polítics en un dia cívico-festiu com Sant Jordi. Gent que parla català i gent que parla castellà posen roses grogues al seu ritme, fent-se fotos, enregistrant records en gigues de memòria del mòbil. Gent vinguda d’arreu, amb orígens al continent nord i al sud s’acosten sense les cerimònies d’un acte religiós ni la contrició dels culpables. Amb alegria i orgull.

Després arriben els polítics i activistes. Amb Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, dos membres de la CUP (Carles Riera i Eulàlia Reguant); el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani; Txell Bonet, companya del president d’Òmnium empresonat, Jordi Cuixart; el president del Parlament, Roger Torrent, i més tard el president de la Generalitat, Quim Torra.

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, entre Eulàlia Reguant i Carles Riera, de la CUP

Marcel Mauri defensa que «avui, diada de Sant Jordi, Jordi Cuixart, el president de l’entitat cultural més important d‘Europa, hauria de ser aquí al carrer».Per tant, afirma,«és un bon dia per tornar-li a dir al govern PSOE que s’està equivocant i molt” i anunciar que no es cansaran«d’exigir i reivindicar».

Ha sortit el sol tímidament. A mesura que es baixa la Rambla, la densitat de parades va minvant, potser perquè el Raval i el Gòtic ofereixen jornades de portes obertes -com més amunt, al passeig de Gràcia, fa la Casa Batlló, on hi ha una cua del dimoni. També l'Ajuntament de Barcelona obre les portes i hi ha una cua del dimoni; i el Palau Güell, i també hi ha cua. I l'Ateneu Barcelonès, i la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquí no hi ha cues, tot i que l'IEC aprofita un espai màgic, el Jardí Mercè Rodoreda, per fer una lectura d'obres d'aquesta autora.

Lectura de 'Quanta, quanta guerra..." al Jardí Mercè Rodoreda

Avui es llegeix, gairebé es recita Quanta, quanta guerra... i la gent seu, pacífica, entre arbres i bardisses. Uns pocs en cadires; la resta, als murs d'obra que envolent els alts escossells del jardí. El sol es filtra sense intensitat ja a partir de les 17.30 hores. A les 18.00 està programada la representació d'una obra al pati de la Casa de la Convalescència, seu de l'IEC.

A les 19.00, al Saló de Cent de l'ajuntament, sota les bigues de fusta de la tinença de Benifassà -cedides per l'ajuntament de Morella a Barcelona a l'Edat Mitjana-, fa el seu Pregó de Sant Jordi -en forma de conversa- l'escriptor de Moçambic Mia Couto, "un dels grans escriptors africans", segons la seva interlocutora, Anna Guitart

Cues a l'entrada de l'Ajuntament de Barcelona en una jornada de portes obertes

Couto promet fer-se ambaixador de la festa de Sant Jordi, si més no a Moçambic, després d'haver conegut la festa del llibre i la rosa, una combinació que qualifica de màgica. 

Al final de la Rambla, en compte de la negra flor, hi havia la parada de Vox, davant del Govern Militar, i al costat del Corriente Revolucionario de Trabajadores y Trabajadoras -que té força més visitants que la de Vox.

Sant Jordi força estranys veïns de parada. 

També a les parades. Tot el dia, costat per costat, hi han conviscut obres d'alta literatura amb best-sellers, obres menors, novetats que s'oblidaran, clàssics que sempre es venen (poc), assaigs per entendre el procés, llibres de poesia que es venen menys, còmics, manuals de sectes, reportatges de denúncia i guies de botànica, i d'ocells. La llista dels més venuts, facilitada pel Gremi de Llibreters a les 20.00, és, de fet, una barreja de tot plegat.

Els més venuts en català han estat el premiat amb el Ramon Llull, El fill de l'italià de Rafel Nadal (Columna); el premiat amb el Sant Jordi, Digues un desig, de Jordi Cabré (Enciclopèdia Catalana); El fibló, de Sílvia Soler (Columna); Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana (Columna) i A l'amic escocès, de Maria Barbal (Columna).

En no ficció  en català, el més venut ha estat Contes des de la presó, d'Oriol Junqueras i Neus Bramona (Ara Llibres), seguit de Tres dies a la presó, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga (Rosa dels Vents); Cuina mare, de Joan Roca, (Columna); Esperança i llibertat, de Raül Romeva, (Ara Llibres) i Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, de Sergi Sol (Ara Llibres).

En castellà, la ficció més venuda ha estat Lo mejor de ir es volver, d'Albert Espinosa (Grijalbo) i, en no ficció,  ... Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso de Gonzalo Boye (Roca Editorial).

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.