Una epopeia històrica, la dels soldats italians que acaben a Caldes de Malavella després que els alemanys bombardegin el seu vaixell, i una de contemporània, la d'un home de Caldes a la recerca dels seus orígens, conflueixen en l'argument de la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull, obra de Rafael Nadal.
Les dues històries són reals, segons explicava Nadal a la roda de premsa de presentació del premi. La dels italians comença quan el vaixell cuirassat italià Roma és bombardejat pels alemanys el 1943 i naufraga davant de Porto Torres, a Sardenya. Els vaixells que acompanyen el 'Roma' porten els supervivents a Maó (Menorca), on són desembarcats. Els italians passen una temporada a Menorca, però aviat protagonitzen un incident amb els veïns de Maó i són traslladats a Caldes de Malavella, on són reubicats entre els balnearis i les pensions existents.
La història contemporània és la d'un fill d'una família desestructurada que creix «en una família que no sent com a seva», en paraules de Nadal. Pel poble sent comentaris estranys i a casa converses inquietants. Tot i tenir una pista sobre el seu autèntic origen, una fotografia, el protagonista ajorna la recerca dels seus veritables predecessors «per respecte a la seva mare, en una època en què aquestes coses no es parlaven en família», segons Nadal. És quan mor la seva mare, quan ell ja té seixanta anys, que decideix investigar sobre «l'home que xiulava cançons napolitanes».
Rafael Nadal explica que el personatge està basat en un cas real que li explicà un home de Caldes de Malavella quan va començar a documentar-se sobre l'estada dels italians al poble.
La novel·la, que publicarà Columna el 27 de febrer, està dividida en quatre parts, segons l'autor. En la primera s'exposa «la família catalana i com el protagonista deixa la casa on s'hi sent tan incòmode i comença a progressar». La segona és la història del Ciro, «l'home que xiulava cançons napolitanes» i les seves peripècies des del naufragi fins a Maó. La tercera explica l'arribada a Caldes, les picabaralles amb la guàrdia civil i la trobada de Ciro amb la Joana, «la noia que plantava clavells de poeta». La quarta part és la perspectiva que la família italiana ha tingut d'aquesta història.
Carme Riera, com a membre del jurat del Premi Ramon Llull, ha definit la novel·la de Nadal com «la millor» que ha llegit entre les obres presentades. Ha afirmat que està «ben escrita» i que agradarà als lectors perquè combina aquesta «peripècia històrica que poca gent coneixia» i «la peripècia íntima» d'un personatge «a la recerca de la identitat, un tema universal que ens ha preocupat a tots alguna vegada».
Rafael Nadal ja tenia una trilogia dedicada a les guerres que començava amb Quan en dèiem xampany, centrada en la primera Guerra Mundial, continuava amb La maledicció dels Palmisano, «més centrada en els bàndols i la llibertat individual» i acaba amb La senyora Stendhal, on el tema era «la responsabilitat». Aquesta nova història sobre la guerra, en canvi, està més centrada, en els personatges individuals i la història particular, també la d'amor entre els protagonistes.
El Ramon Llull està dotat amb 60.000 euros i el jurat el formaven, a més de Carme Riera, Carles Casajuana, Emili Rosales, Francesca Cristoffanini, Gemma Lienas i Isona Passola. La novel·la serà traduïda al castellà, al francès i a l'italià.