Economia

Dinasties de sol i platja: el relleu generacional a les nissagues hoteleres mallorquines

Cada any, Forbes posa xifres a les grans fortunes. La classificació de 2026, publicada el 3 de novembre, torna a situar les nissagues hoteleres vinculades a Mallorca entre els patrimonis més importants de L'estat espanyol. Però les xifres només expliquen una part de la història. Construir un imperi des de zero té mèrit, però aconseguir que els hereus no el disgreguin és un miracle encara major. Què passa quan els patriarques es retiren? Qui hereta les empreses, qui pren les decisions i com aconsegueixen aquestes famílies conservar el poder generació rere generació?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El poder real a Mallorca no s'hereta a les fotos de família ni es mesura directament a les llistes de fortunes: es decideix en les participacions accionarials, els estatuts i els acords entre socis. En el transcurs d'una sola generació, els Escarrer, Fluxà, Riu, Barceló i Piñero s'enfronten a un repte comú: per perpetuar l'hegemonia d'un imperi, ja no n'hi ha prou amb portar el cognom de la fundació. Cal separar la gestió de la propietat, adaptar les regles de transmissió i reorganitzar l'arquitectura financera que opera sobre el territori.

Gabriel Escarrer Julià —fundador de la cadena Sol Hoteles i propietari del conglomerat Melià—, Miguel Fluxà —actualment president d'Iberostar— i les generacions precedents dels clans Riu i Barceló varen transformar negocis locals en grans grups internacionals. Les seves successions, tanmateix, segueixen camins divergents.

A Meliá, el relleu s'ha fet amb tota la calma del món: varen transcórrer catorze anys des que Gabriel Escarrer Jaume va assumir la direcció executiva el 2009 fins que va accedir a la presidència el 2023. La mort del fundador el 2024 i de la seva dona el 2025 va redistribuir les accions, demostrant que una cosa és portar el comandament del negoci i una altra de molt diferent és repartir-ne el capital.

A Iberostar i a RIU, el relleu combina la tutela dels fundadors amb el repartiment de tasques. Mentre Miguel Fluxà manté la presidència d'Iberostar i reparteix les vicepresidències executives entre les seves filles Sabina i Glòria, a RIU —família d'origen català, però establida a Mallorca des del 1953— Carmen Riu presideix l'òrgan de govern i Luis Riu Güell n'és el conseller delegat únic des del 2024, costat per costat amb quatre membres de la quarta generació. Paral·lelament, a Barceló, la copresidència de Simón Barceló Tous i Simón Pedro Barceló Vadell conviu amb l'entrada de noves branques familiars a la direcció.

L'articulació de la propietat

A mesura que les companyies creixen, les nissagues deixen de ser un bloc homogeni. El cognom no garanteix que totes les branques comparteixin una mateixa visió sobre la reinversió dels beneficis o el repartiment de dividends. Així, la governança real es reflecteix en els estatuts i les inscripcions registrals. Meliá cotitza a borsa i detalla que el 49,4% dels seus drets de vot es reparteixen entre tres societats vinculades —Hoteles Mallorquines Consolidados, Asociados i Agrupados—, sense que cap soci en tengui el control individual. El poder s'articula mitjançant la participació conjunta. Per la seva banda, Barceló va moure fitxa el setembre de 2026 amb una modificació estatutària clau al Registre Mercantil de Palma. El canvi afecta punts tan delicats com la transmissió d'accions per defunció o les transmissions forçoses, en un moment plenament marcat pel relleu generacional.

 

El problema de la successió no s'acaba quan els fills assumeixen la direcció. Amb cada generació augmenta el nombre de propietaris i els interessos comencen a divergir: mentre un hereu aposta per reinvertir els beneficis per continuar creixent, un altre prefereix cobrar dividends o vendre la seva participació. És aquí on els estatuts, els pactes de socis i els òrgans de govern adquireixen una importància decisiva.

Aquests instruments regulen la transmissió d'accions, resolen desacords i separen la gestió de l'empresa dels interessos particulars de cada branca. El gran repte ja no és només transmetre una fortuna, sinó aconseguir que els seus propietaris puguin continuar governant-la conjuntament i evitar que les diferències estratègiques derivin en ganivetades sota la taula als dinars de Nadal.

La gestió de l'herència rebuda i el model territorial

Els hereus tampoc no reben els negocis tal com varen néixer. La internacionalització, el trencament entre els actius immobiliaris i la gestió hotelera, i l'arribada de directius de fora ja havien transformat profundament aquests grups abans dels relleus recents. A casa de RIU, per exemple, el model s'articula a través de RIUSA II, una societat compartida al 50% entre la família i el gegant alemany TUI. Aquest tàndem demostra com conviuen els interessos familiars amb un soci internacional de primer ordre, sense que això signifiqui perdre el timó estratègic.

Una fórmula similar s'aplica a Barceló, que separa la divisió hotelera de la majorista Ávoris, combinant el pes de la família amb el talent de directius externs. En el cas de la família Piñero, la mort del fundador Pablo Piñero el 2017 va suposar un dol familiar, però cal assenyalar que Encarna Piñero ja exercia com a consellera delegada i vicepresidenta executiva des de 2007, de manera que la seva tasca de direcció estava consolidada prèviament.

A Iberostar, Sabina i Glòria Fluxà s'han trobat al capdavant d'un grup que son pare ja havia transformat de dalt a baix. La venda de la divisió d'agències i touroperació el 2006 va marcar un abans i un després: avui, les germanes no només gestionen un patrimoni, sinó que administren el pes d'un full de ruta decidit dècades enrere.

Aquest relleu generacional tampoc no s'entén sense analitzar cap on orienten el capital. Si els fundadors varen aixecar els seus imperis a peu de platja i sobre el sector immobiliari, els hereus d'avui aposten per no concentrar el risc en una sola activitat. L'arribada a sectors com l'energia, la salut o els fons d'inversió permet a les famílies protegir el patrimoni quan el turisme flaqueja, articulant la propietat a través de hòldings globals.

Ara bé, aquesta projecció exterior no els allunya de la realitat local. La facultat d'orientar les inversions, participar en el debat sobre la saturació de l'arxipèlag i fer sentir la seva veu a les patronals mostra que la seva influència va molt més enllà dels seus negocis. Administrar l'herència no és només repartir els beneficis a final d'any: és la garantia de mantenir una influència econòmica i social que continua determinant l'agenda pública a Mallorca.

El poder que sobreviu als noms

Les grans nissagues empresarials de Mallorca tenen en comú el seu caràcter familiar, però no apliquen les mateixes receptes. Davant un repte majúscul —com és assegurar el futur de companyies que fa temps varen superar les fronteres de l'illa—, cada grup ha dissenyat el seu propi camí per guiar el relleu generacional. Els hòldings articulats, els pactes de socis i les actualitzacions estatutàries formen part d'una mateixa evolució financera. Professionalitzar la direcció no implica renunciar al control familiar, sinó dotar-lo d'estructures més complexes. 

Els rànquings de fortunes mostren el volum dels actius, però no on rau la capacitat de decisió. A través dels relleus familiars, els pactes de socis i l'estructura de societats, les dinasties empresarials de Mallorca reescriuen les regles del joc per protegir el seu llegat i assegurar que la seva influència econòmica perduri per sobre dels seus protagonistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.