«Silenci». Un home portava un cartell on es podia llegir aquesta paraula que encapçalava la manifestació pels dos anys de la dana als carrers de València que ha sigut, en realitat, una processó de dol col·lectiu per les 234 víctimes mortals d’aquell 29 d’octubre de 2024. A vegades un silenci és el crit més fort i la solemnitat ha inundat tota la ciutat sota un mantell de respecte i acompanyament.
Milers de persones han tornat a prendre el centre del cap i casal aquest dissabte per tornar a exigir justícia, veritat, reparació, memòria i prevenció quan fa dos anys de la catàstrofe natural i humana que va canviar per a sempre al poble valencià.
En una ciutat de València blindada per la Policia Nacional, i en un dia en què tot semblava anar a la contra (amb pluja i amenaces d'agressions a establiments pel grup 'Blocus', que ja va causar disturbis a Barcelona), milers de valencians i valencianes han omplit la plaça de la Mare de Déu per honrar a les víctimes de la dana i a les seues famílies.
Marxa blindada
Les associacions de víctimes han començat un recorregut des de la plaça de la Mare de Déu, passant per la plaça de la Reina, el carrer Sant Vicent i finalment la plaça de l’Ajuntament en el que ha sigut un acte de memòria a qui va perdre la vida aquella nit. L’any passat, el primer aniversari de la dana va estar marcat per un funeral d’estat que va catapultar la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, «un dels nostres objectius», han recordat les víctimes. Enguany, el segon, se sentia com un funeral del poble. Un homenatge cap a les persones que més patiren aquella desgràcia.
La d’aquest dissabte ha sigut una marxa blindada, amb un cordó de seguretat humà que protegia els centenars de familiars de víctimes mortals que marxaven en fila. Una marxa que ha estat rodejada de persones que aplaudien als damnificats al seu pas, a ritme de tabal i dolçaina i a marxa de processó. La comitiva, amb els músics al capdavant, seguits de la capçalera de les representants d’associacions de víctimes i centenars de familiars guardava, simbòlicament, un gran espai que ocuparien les persones que van perdre la vida per un avís que va arribar «tard i malament» com ha afirmat la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que investiga la responsabilitat en la gestió de l’emergència d’aquella vesprada.
Les famílies caminaven en dues fileres, agarrades d’una corda i totes anaven vestides de dol. «Estem ací per la vostra memòria», es podia llegir a la part de darrere d’una de les samarretes. «No són morts, són assassinats», pregava una altra. La memòria són les dones. Elles la sostenen.
La marxa ha mantingut un silenci sepulcral durant tot el seu recorregut que només es trencava amb el tabal i la dolçaina i els aplaudiments dels valencians i valencianes que donaven condol i suports a les famílies. Un silenci que s'ha interromput en un moment donat amb les campanes sincronitzades amb la pluja que queia rítmicament en entrar al carrer de Sant Vicent, al costat de la parròquia de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abad.
L'altar a les víctimes a l'acampada per l'habitatge
Travessar Sant Vicent és, també, arribar a la gran plaça de l’Ajuntament convertida en zona de vianants. Ha sigut en aquest punt quan la marxa s’ha trobat amb l’acampada per l’habitatge, que rebia a les famílies i als milers de persones que acompanyaven amb un altar en record de les víctimes de la dana i on també es retia homenatge a Mari Carmen i a les víctimes mortals de l’accident ferroviari d’Urda. També amb pancartes exigint la presó per a l’expresident Carlos Mazón (PP).
La plaça de l’Ajuntament de València s’ha quedat xicoteta. Milers de persones l’han fet escenari de músics que cantaven cançons tradicionals de dol, com la «dansa del vetlatori», ballada per una colla que vestia negre. Unes actuacions solemnes, respectuoses i que han semblat un homenatge que feia el poble valencià als centenars de famílies trencades en un abans i un després del 29 d’octubre.
Ha sigut en aquell moment quan les portaveus d’Acord Social Valencià, la plataforma que organitza les mobilitzacions des de la primera a novembre de 2024, han pres la paraula per exigir memòria, veritat, justícia, reparació i prevenció. El clam continua sent que Mazón deixe de ser diputat i, per tant, aforat, «que no tinga més privilegis econòmics i judicials» i que responga davant la justícia i assumisca responsabilitats pels morts de la dana del 2024.
Així i tot, les representants de l’Acord Social Valencià demanen molt més. Demanen un projecte nou de país. «Ací està el poble valencià», han dit i ha corejat la multitud sencera. Un poble que exigeix comarques renaturalitzades, habitatge per a tot el món i una educació i centres educatius dignes i una sanitat amb recursos. A més, han demanat atenció a la salut mental i que no es deixe a ningú enrere i que es presenten els nous plans d'emergència i es faça formació a la població per autoprotegir-se. «Les nostres vides, importen», han cridat.
Les colles muixerangueres han iniciat i acabat la cita, que s’ha mantingut tot i la pluja. Una marxa que ha sigut com un funeral col·lectiu, a peu de carrer, d’un poble que plora junt i que té una ferida que encara supura, oberta, i demana memòria, justícia i reparació.