El Govern balear va informar aquest dijous que s’han identificat les restes d’Aurora Picornell (Palma, 1 octubre de 1912), la dirigent comunista mallorquina assassinada el gener de 1937. La identificació tingué tot d’una un gran ressò polític, social i mediàtic, atès que Picornell s’ha convertit en les últimes dècades en un símbol de les persones assassinades pels feixistes i els cadàver tirats en fosses comunes. En molts de casos no es podran identificar mai. En elde la jove activista que vivia a la barriada obrera i pescadora del Molinar, afusellada quan tenia 25 anys i estava embarassada, finalment, 85 anys després, les seves restes podran tornar metafòricament a ca seva.
L'esquelet fou trobat a finals de l’any passat, però al contrari del que la historiografia assegurava, no en el cementiri de Porreres, on se se donava per cert que fou afusellada, sinó a Manacor, en la fossa comuna del cementiri de Son Coletes. Cosa que obligarà a reescriure la història dels últims dies de qui fou coneguda en vida com La Pasionaria de Mallorca.
Aurora Picornell. Des del molt jove Aurora Picornell s’inicià en l’activisme a favor dels drets de les dones costureres, com era ella mateixa, i als 18 anys va escriure els primers articles que sorprengueren per la seva joventut i per la condició femenina. Uns articles que per ventura va escriure amb la mateix ploma estilogràfica que es trobà juntament amb el seus restes.
Més tard ingressà en el Partit Comunista d’Espanya del qual es convertí en una de les dirigents a les Illes, cosa que li donà una gran projecció pública. Per això va ser un objectiu important dels revoltats feixistes. Pocs dies després del cop d’estat contra la Segona República fou detinguda a la Casa del Poble de Palma.
Inclús estant tancada va poder escriure amb aquella ploma i passar clandestinament el seu últim article, que denunciava els tractaments que sofrien les presoneres republicanes.
Fins ara l’explicació dels últims mesos d’Aurora assegurava que de la presó de Can Mir de Palma va ser extreta per un grapat de falangistes la nit del 5 al 6 de gener de 1937, i, entre d’altres presoners, acompanyada per les també activistes del seu mateix barri Catalina Flaquer, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer y Belarmina González Rodríguez -totes cinc conegudes com Les roges del Molinar – foren obligades a pujar a dos camions que les portaren al seu tràgic destí. Foren maltractades, segurament violades i just després, aquella matinada del dia dels Reis de fa 85 anys, posades esquena paret del cementiri de Porreres i afusellades.
La identificació obligarà a reescriure la seqüència d’esdeveniments. Segons els experts que han comparat l’ADN de les restes d’Aurora amb el del seu germà Ignasi i son pare Gabriel -trobats a la fossa comuna de Porreres – per poder identificar-la, és gairebé segur que altres quatres esquelets que acompanyaven el d’Aurora es corresponen amb els de la resta de les «roges del Molinar». Per tant tot indica que no foren assassinades a Porreres, tampoc. Dels cinc esquelets tres -inclòs el de Picornell – eren complets i dos parcials -extremitats inferiors-, segurament trencats quan es feren unes obres d’ampliació del cementiri durant els anys cinquanta del segle passat.
«Avui és un dia històric per a les Balears. Aurora torna a casa», va dir el vicepresident del Govern, Yllanes, quan presentà als mitjans la identificació. «Els seus botxins la volgueren fer desaparèixer i esborrar-la de la història, però no ho han aconseguit», afegí.
Segons l’anàlisi de les retes, Aurora rebé cinc trets de bala. Tres al cap, un al tòrax i un altre a un canell. L’assassinaren a ella i, també, a la criatura que portava al seu ventre. Moments abans de morir cridà als seus botxins, segons es dona per segur: «Podeu matar homes, dones i també nins com el meu que encara no ha nascut. Però i les idees? Amb quines bales matareu les idees?».