L’acord entre les cúpules espanyoles del PP i Vox per concórrer al Senat -tot i que sense coalició- a 23 províncies -amb col·laboració diferent segons el cas- es tradueix a les Balears amb que Vox no es presenta a cap illa i, a canvi, el PP li cedeix un lloc de segura sortida per Mallorca.
Cal recordar que les Illes no són una sola circumscripció provincial -tot i ser província- perquè -com passa a Canàries- cada illa n’és una. I que tres trien un sol senador -Formentera, Menorca i Eivissa- mentre que la més gran -Mallorca- n’elegeix tres. En total, sis.
Els contendents s’han agrupat per blocs ideològics: per una banda el format per tota l’esquerra (PSOE, Més, Front i Podem) i per l’altra la dreta (PP-Vox). Com se sap, l’elecció al Senat és per llista oberta, o sigui es vota personalment a cada candidat des de sempre -des de 1977, per ser precís- i no s’ha de triar entre llistes tancades presentades pels partits. A pesar d’això, els resultats entre les candidatures al Congrés i al Senat no han tengut mai diferències significatives a Balears en els resultats en vots. Per exemple, el partit guanyador, el PP, va obtenir el juliol de 2023 179.303 vots al Congrés i els seus candidats més votats al Senat a cada una de les illes en sumaren al conjunt de l’arxipèlag 180.762.
Tant el PSOE, que lidera el seu bloc, com el PP, que fa el mateix amb el respectiu, han assegurat que aspiren a obtenir un resultat de cinc senadors a un. Que fou el que van tenir els conservadors el juliol de fa tres anys. En realitat, però, d’una anàlisi del que pot passar a partir del que va passar el 2023 existeixen altres possibilitats de resultats.
Es pot tenir una idea aproximada de les opcions per enguany de la dreta i l’esquerra a cada illa sumant el resultat de 2023 dels candidats més votats de cada partit agregats per blocs.
A Menorca el senador va ser aleshores per al PP. Però si l’esquerra (PSOE-Més) hagués concorregut unida i sumant els vots que va tenir cada candidat per separat, haguessin estat 23.907 vots mentre que la dreta (PP-Vox) s’hauria quedat en 19.726. Per tant és raonable pensar que el senador enguany sigui per als progressistes.
A Formentera, igual que passa als comicis al Parlament, la cosa anirà de molt pocs vots i com que serà la primera vegada que l’illa triï senador -el 2023 la circumscripció era conjunta amb Eivissa- és impossible imaginar qui se’l endurà.
A Eivissa l’esquerra s’uní el 2023 i va obtenir l’escó gràcies a sumar 25.935 suports. Si la dreta s’hagués unit hauria arribat als 29.618. Així que existeix una alta probabilitat que enguany el candidat del PP sigui el guanyador del lloc en joc a la Cambra Alta.
A Mallorca, com s’ha dit, se’n trien tres, de senadors. El resultat sempre és dos a un a favor del partit més votat. El 2023 els candidats amb més suports de PP i Vox varen fer conjuntament 196.552 sufragis, enfront dels 181.374 dels esquerrans. Tot pot passar però pareix que l’avantatge dretà és clar. Si en efecte guanyàs la dreta, el resultat seria dos a un al seu favor.
Per la circumscripció mallorquina el candidat de Vox, a títol d’independent perquè no es tracta d’una coalició, no és mallorquí, ni balear, sinó valencià. Valenciana, més ben dit. La formació ultradretana ha decidit que la periodista Belén Bordils sigui la seva candidata dins de la llista del PP per Mallorca. Bordils fou durant devuit anys professional de la Ràdio i Televisió Valenciana. Posteriorment, quan va tancar Canal 9, va treballar a una empresa de comunicació i amb la victòria dretana de 2023 va passar a ser cap de premsa de la Conselleria de Justícia de la Generalitat i, més tard, assessora de comunicació de l’Ajuntament de València, sempre com a càrrec de confiança del partit ultra; i actualment és la directora de comunicació del grup parlamentari de Vox a Andalusia. Ara passa a la política més activa i quasi amb tota seguretat serà senadora de Vox per Mallorca.
Una de les incògnites del pacte PP-Vox al Senat a les Illes és si els votants de cada formació respectaran l’acord o si, pel contrari, hi haurà pèrdues de suports perquè els votants d’un o de l’altre partit no vulguin confiar amb els candidats del soci. Per suposat la possibilitat també existeix a l’esquerra, on en el passat ja hi ha hagut acords per l’estil que han disminuït força el nombre de vots en relació a l’agregació dels que anteriorment havien tengut per separat.
Però en el cas de la dreta existeix un element afegit d’interès diguem-ne morbós, com és el de la citada candidata de Vox imposada per la direcció espanyola ultra i que no té cap relació amb Mallorca. Caldrà veure si les bases mallorquines del PP la voten per l’estil del que ho fan al seu candidat o no.
Per una altra banda, tampoc és baladí el que suposa el pacte PP-Vox al Senat per a l’estratègia de Marga Prohens. La presidenta sempre ha procurat no parèixer que es deixava arrossegar pels ultres i ha volgut desmarcar-se’n quan n’ha tengut oportunitat. Així que és probable que l’entesa actual no sigui un plat del seu gust, perquè dona raó a l’esquerra quan la veu -com li retreia l’oposició aquest passat dimarts al Parlament- fermada a la ultradreta. N’és un bon exemple la candidatura de la citada Bordils, tota una humiliació per al PP illenc perquè es tracta d’una imposició a l’estil dels famosos «cuneros» del segle XIX -candidats sense arrelament i sovint cap coneixement del territori pel qual es presentaven- una pràctica que a altres bandes els grans partits encara fan però que a les Illes havia desaparegut des de fa dècades.
I el que és pitjor, per a Prohens. El fet que la direcció espanyola hagi acotat el cap i fet aquest pacte amb Vox suposa que ja ha assumit la seva dependència absoluta dels ultres, és a dir que dona per fet que els necessitarà si vol poder -enguany i l’any que ve- i sobretot que el preu que haurà de pagar a canvi de les investidures serà alt. No pareix que la situació a Balears hagi de ser diferent.
Just abans de l’estiu la presidenta encara somiava amb la majoria absoluta i així poder desfer-se de Vox. Una enquesta publicada al diari Última Hora el mes de juny li atorgava 28 diputats més l’independent de Formentera: 29 sobre 59, un per sota de l’objectiu. Però l’evolució de la intenció de vot general a tot l’estat del PP de Feijóo ha baixat des de llavors -mentre que ha pujat la dels ultres- i, atesa la clau espanyola electoral que és creixent a Balears, és gairebé segur que a hores d’ara el PP de Prohens estigui més lluny que aleshores dels 30 diputats. Tot indica, doncs, que l’any que ve no tendrà més remei que cedir prou més davant Vox -en relació a l’acord de 2023- si vol ser investida per segona vegada com a presidenta baleàrica.