Presideix el Parlament com si fos seu

Una nova cacicada del feixista Le Senne arriba al Tribunal Constitucional

El president del Parlament balear, de Vox, el conegut feixista Gabriel Le Senne, pendent de ser jutjat per un delicte d'odi, ha tornat a convertir-se en protagonista per una polèmica que transcendeix les Illes. Expulsà dues diputades del PSOE per portar samarretes reivindicatives i el PSOE va recórrer al Tribunal Constitucional, el qual ha admès a tràmit el recurs perquè, assegura, té «especial transcendència» i podria «tenir unes conseqüències polítiques generals» a tot l'Estat. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, de Vox, es va fer famós quan el juny de 2024 estripà una foto d’Aurora Picornell —i les altres dones del grup conegut com les Roges del Molinar, totes elles assassinades pels falangistes el gener de 1937— que mostra la membre del PSOE de la Mesa de la cambra Mercedes Garrido, en protesta perquè aquell dia el plenari tenia previst aprovar la presa en consideració de la derogació de la llei de memòria democràtica, cosa que, per cert, encara no s’ha concretat, ja que està en tràmit parlamentari.

L’episodi va suposar que Le Senne fos denunciat per diverses entitats, entre les quals figurava Memòria de Mallorca, per un possible delicte d’odi. El jutjat que va assumir el cas decidí que hi havia raons per portar el president del Parlament a judici oral i el juny rebutjà el recurs de l’acusat. Encara no s’ha fixat la data per a la vista. 

Les tribulacions amb els tribunals del feixista que presideix la cambra legislativa balear no s’acaben amb l’episodi esmentat. El 15 d’octubre de l’any passat, quan la mateixa diputada Garrido i la seva companya socialista—també membre de la Mesa— Pilar Costa es presentaren amb una samarreta reivindicativa en record de les Roges del Molinar, Le Senne tornà a mostrar el caràcter de cacic que el caracteritza i les expulsà de la Mesa i de la sala de plens.

En l’anterior episodi el president digué, en la seva defensa, que havia actuat pels nervis de la situació, que la seva voluntat era imposar l’ordre degut i que de cap manera tenia intenció d’ofendre la memòria de les dones assassinades. Però quatre mesos després tornà a mostrar el seu tarannà. I expulsà les dues diputades. Cal recordar que en relació amb l'anterior cas els serveis jurídics de la cambra manifestaren que el president no té la capacitat normativa de prohibir als diputats portar retrats ni imatges reivindicatives. La reiteració de Le Senne, en contra del criteri dels juristes de la cambra, és un bon retrat de la seva ideologia.

Ara la Sala Primera de la Secció del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs d’empara presentat per les dues diputades socialistes, Mercedes Garrido i Pilar Costa, a causa de la seva expulsió per part de Le Senne. Segons la providència feta pública pel Constitucional, l’admissió a tràmit és pertinent perquè s’aprecia que en l’afer «concorre una especial transcendència constitucional, ja que el recurs planteja un problema, o afecta una faceta, d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina en aquest Tribunal». I també perquè l’assumpte «transcendeix del cas concret, perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals».

El PSOE illenc s’ha congratulat de l’admissió a tràmit. Segons una de les dues afectades per l'actuació de Le Senne, Pilar Costa, «a banda d’una clara vulneració de drets fonamentals cap a nosaltres dues com a diputades, en el fons d’aquest assumpte hi ha una obsessió per anar contra la memòria democràtica de les nostres Illes», assegurà en declaracions publicades a través de la pàgina web del partit. La diputada emmarca aquest nou episodi polèmic protagonitzat per Le Senne en «l’acord que hi ha entre PP i Vox per derogar la llei (de memòria), que en aquests moments està en tràmit, malgrat que el PP va trair la seva pròpia paraula quan va pactar amb l’esquerra que continuaria la vigència d’aquesta normativa». Així mateix, Costa avalua que el recurs davant del Constitucional «no és fútil», perquè es dona en «molt pocs casos» i en aquest cas concret respon al fet que podria haver hagut «una possible vulneració de drets fonamentals sense precedents a Espanya».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.