Darrer cap de setmana de juny de 2007. Fa només un mes que el Partit Popular valencià ha aconseguit el millor resultat de la història, un 53,3% dels vots, que li serveixen per revalidar la majoria absoluta que ostenta des de 1999. Mentrimentres, Canal 9 ha passat de puntetes per l'accident de metro i s'ha afanyat a donar la màxima cobertura possible a la visita del papa Benet XVI. A València, es brinda amb xampany per la celebració de la Copa Amèrica, mentre Bernie Ecclestone fa palmes per convertir la ciutat en el segon circuit urbà de Fórmula 1. Per tot el País Valencià proliferen projectes immobiliaris que devoren valls i turons.
A 104 quilòmetres del Cap-i-casal, a Benlloc, aquell darrer cap de setmana se celebra la primera edició del Feslloc. Ningú no n'ha sentit parlar fins aleshores, però van forts: hi ha Obrint Pas, que aleshores està en el cim de la seua carrera. Són els caps de cartell d'un festival que ha nascut amb la voluntat de programar, exclusivament, grups en valencià. Un atreviment per a uns; una temeritat per a altres. «Teníem moltes ganes de fer coses, però també teníem molts factors en contra. I, tanmateix, va eixir bé, molt bé», explica Ana Edo, que aleshores era regidora de Cultura en aquest municipi de la Plana Alta.
El Feslloc va nàixer en un context d'hegemonia política incontestable del Partit Popular com a festival de música en valencià
Tan bé va eixir la cosa que aquest divendres el Feslloc compleix vint anys. Dues dècades, ni més ni menys. Ho fa amb un cartell que acull els grups valencians que més pistonada tenen, ara mateix, sobre els escenaris: La Fúmiga (que fa el seu últim concert a les comarques del nord), El Diluvi i Malifeta, entre molts altres. L'esperit dels inicis —programar música en català—, doncs, continua intacte. Com també l'esperit reivindicatiu i la voluntat de ser un espai d'esbargiment i, sobretot, de trobada. Un lloc on fer comunitat i, també, autoreferenciar-se. «En un context de boicot institucional i de censura cap a la música en valencià. El Feslloc fou una de les propostes que nasqué des de la potent xarxa cultural de base que estaven potenciant els col·lectius civils», reflexiona Xavi Sarrià, líder d'Obrint Pas.
La saó
Però, com va nàixer el Feslloc? La gènesi cal buscar-la en una coincidència, en un encreuament de camins providencial. D'una banda, Escola Valenciana; de l'altra, l'Ajuntament de Benlloc. En aquest municipi que forma part del Pla de l'Arc havia governat, durant tota la democràcia, el Partit Popular. Fins a l'any 2003, en què la llista del PSPV-PSOE fou la més votada. «Hi havia moltes ganes de canvi, i un grup de gent amb inquietuds i amb voluntat de tirar endavant projectes, més enllà d'orquestres i bous», explica Ana Edo.
Només un parell d'anys després d'aquell tomb electoral, s'incorporà a l'Ajuntament com a tècnic de desenvolupament local Xavi Ginés. Venia amb la motxilla ben carregada. Militant de Maulets, havia estat un dels impulsors del pub Terra, a Benimaclet, un espai de trobada i de revolta que ha canalitzat l'esperit lluitador del barri i el seu veïnat. També havia fundat el periòdic quinzenal L'Avanç i era u dels qui estava darrere de la Festa per la Independència que s'organitzava anualment al barri del Carme.
«Al poble hi havia una massa de gent mobilitzada, hi havia una certa tradició de fer concerts (tipus Barón Rojo...) i havien sorgit per la zona alguns grups que feien música canyera, com Gargamboig o Agraviats», explica Ginés.
Paral·lelament, Escola Valenciana havia impulsat La Gira, un seguit de concerts que es feien coincidir amb les Trobades d'Escola Valenciana. Una iniciativa pionera en un moment en què la música en valencià començava a treure el cap, a pesar del bandejament institucional. «Hi havia, per descomptat, Obrint Pas, però també havien començat a obrir-se camí grups com la Gossa Sorda, Pau Alabajos, Aspencat o Soul Attack. Actuaven, però, en condicions molt precàries i, des d'Escola Valenciana vam considerar que calia oferir-los una plataforma per garantir-los un mínim de qualitat», explica Gerard Fullana, que fou el tècnic d'Escola Valenciana darrere l'impuls de La Gira. El primer festival de cloenda el van fer a Muro, al Comtat. Fou un sol dia, però evidencià que hi havia un públic potencial.
En l'èxit de la primera edició del Feslloc té un paper fonamental la participació d'Obrint Pas com a cap de cartell
Fou, aleshores, quan, des de l'altra punta del País Valencià, Ginés i Edo van veure l'oportunitat de convergir. «Teníem el referent de l'Aplec dels Ports, com un esdeveniment autogestionat, fet per gent de base que, any rere any, se celebrava allà dalt. Volíem fer una cosa que s'assemblara», confessa Xavi Ginés. «Disposàvem d'infraestructura: hi havia la pinada i la piscina un al costat de l'altre, i molt a propet, la zona de concerts. I, sobretot, teníem molta gent jove disposada a col·laborar», afegeix Edo.
L'Ajuntament, doncs, entrà en contacte amb Escola Valenciana i oficialitzaren la petició de matrimoni: convertir Benlloc en la seu permanent de la cloenda de La Gira. Escola Valenciana, que aleshores tenia al capdavant de la presidència a Diego Gómez, donà el nihil obstat. L'Ajuntament s'hi bolcà, com també l'Associació Cultural Pitxurrull i el club de futbol de la localitat. «No esperàvem tindre subvencions per promoure res, però amb l'esperit de canvi pensàvem que n'hi havia prou», afegeix Edo. Per aquells temps, el Festival Internacional de Benicàssim havia posat la llavor de la cultura dels festivals. Tot estava verd i ben verd, encara més quan del que es tractava era de promocionar la música en valencià.
«El Feslloc naixia amb voluntat d'autogestió, però tenint molt clar que tant als grups com als tècnics se'ls havia de pagar. Per això es decidí que s'havia de pagar entrada», explica Xavi Ginés. Abans de llançar la primera edició, però, encara van haver d'aclarir alguns detalls. El primer, la data: «Havia de ser quan els estudiants tingueren vacances, però que estiguera prou lluny de l'Aplec dels Ports, per no perjudicar-lo».
El segon detall fou el nom: Escola Valenciana posà damunt la taula Festiu. Si existia des de l'any 2004 un Festivern, per què no havia d'existir un Festiu que tancara el cercle? A la gent de Benlloc, però, no els feia el pes. Un Festiu podia ser en qualsevol lloc. Posaren damunt la taula Feslloc. «Tenia tot el sentit del món: “Fes lloc a la música en valencià”», recalca Ana Edo. Escola cedí i Feslloc batejaren la criatura.
«L'altra cosa que teníem clara és que no es tractava de fer una nit de concert —afegeix Xavi Ginés—. Calia que fora, almenys, dos dies, i que la gent acampara i deixarà un impacte econòmic positiu en el poble». La pinada fou el lloc escollit perquè els joves desplegaren les seues tendes de campanya.
Mancava, tanmateix, definir el cartell i, en aquest punt, Ginés ho tingué clar: despenjà el telèfon i cridà Xavi Sarrià, amb qui havia compartit militàncies i cabòries des de feia anys. El líder d'Obrint Pas tingué clar que havien de ser-hi. Per militància i pel compromís amb els moviments autogestionats.
Aquell sí fou decisiu: el quart treball del grup —La flama (2004)— els havia consagrat i, per gravar el seu disc en directe En moviment! havien congregat deu mil persones en el Campus de Tarongers. «Només podíem dir que sí. Sempre ho vam fer quan al darrere de les iniciatives hi havia gent voluntària que treballava per pura militància i compromís amb el país i la llengua —explica Sarrià—. El Feslloc representava el treball en xarxa; la filosofia de fer les coses possibles entre totes i tots; la resistència davant un Partit Popular que aleshores era hegemònic».
Aquella primera edició fou un èxit. El poble s'omplí de gent i s'aconseguí generar aquell espai de germanor que perseguien els promotors. «Hi havia veïns que tenia por que només acudiren peluts i
Gerard Fullana: «El Feslloc, com els 25 d'Abril o La Gira, van ser llocs on es va trencar l'espiral de silenci dels govern de dreta»
borratxos. Però en la primera edició, totes aquelles prevencions van desaparèixer —relata Ginés—. El comportament dels assistents fou fantàstic». Fou la saó d'un festival que ha fet de la sensació de germanor un emblema. Al capdavall, per a molts adolescents és la transició natural després de participar en les Trobades i, especialment, d'haver fet l'escolarització en valencià. «En moltes ocasions, és el festival en què confien els pares i mares per deixar anar els seus fills, perquè saben com és l'ambient», relata Ginés.
«Va ser molt bonic. Tot el poble estava involucrat. Tot era molt amateur, però ho compensàvem amb molta il·lusió», rememora Gerard Fullana, que recalca la importància que el Feslloc ha tingut en termes d'espai de socialització per al jovent. «Les Trobades, els 25 d'Abril, La Gira, el Feslloc... van ser llocs on es va trencar l'espiral del silenci de tants anys de govern de la dreta. Eren i són espais on podies expressar-te i on els valencianistes ens reconeixíem els uns als altres», afegeix l'actual diputat de Compromís.
Vint anys després, el Feslloc continua viu i ben viu. «En l'àmbit ideològic, crec que el Feslloc ha generat una identitat molt interessant», analitza Xavi Ginés, que, a més d'haver estat tècnic en l'Ajuntament és sociòleg. «El Feslloc ha posat Benlloc al mapa —rebla Juanjo Edo, que, des de l'Associació Pitxurrull, va col·laborar en l'organització dels primers anys—. Hi ha molta gent que coneix Benlloc i hi ha estat, gràcies al Feslloc. I això és un motiu de satisfacció».
DEL DILUVI DE LA SEGONA EDICIÓ A LA PANDÈMIA
Vint anys donen per a moltes vicissituds. Des de bon començament, els organitzadors les han vistes de tots els colors. Com quan a la segona edició va ploure a bots i barrals, la zona d'acampada s'inundà i van haver de traslladar tota l'activitat a l'interior del poliesportiu i a punt van estar de no poder fer cap dels concerts. L'any 2009, en la tercera edició, introduïren les activitats esportives, que tan positivament han contribuït a convertir el Feslloc en el que és avui. Fou també l'any en què ampliaren les activitats també a dijous.
O l'any 2013 en què el poble es va veure desbordat, després de programar Al Tall i Obrint Pas amb motiu del comiat dels uns i dels altres. Hi hagué, també, l'atreviment de continuar celebrant el Feslloc l'any 2020, en plena pandèmia, en un format més reduït, quan pràcticament totes les promotores renunciaren a celebrar els seus festivals respectius.
Els darrers anys, de fet, no han estat fàcils per al Feslloc. Nasqueren sent l'únic festival de música en valencià, però, especialment des dels governs progressistes del Botànic, l'oferta s'ha disparat. I això, que és positiu per a la música en català, ha perjudicat la cita pionera. Més encara amb el naixement del Pirata Festival, a Gandia, un festival amb ànim lucratiu que ha rivalitzat en dates amb el Feslloc i que ha posat contra les cordes la seua viabilitat. En bona part per això, enguany s'ha substituït el tradicional segon cap de setmana de juliol pel tercer. El temps dirà si el canvi ha estat encertat.