Bombes, agressions i amenaces dels alts estaments militars. Irrupcions a despatxos d'advocats a punta de pistola, manifestacions que acaben amb obrers morts, artefactes explosius de grups terroristes i guerres brutes amb mercenaris d'extrema dreta. El tardofranquisme i la transició cap a la democràcia a l'Estat espanyol va estar marcada per la violència, pel vot ignorat de les armes, com ho va definir l'historiador Xavier Casals. El mite de la transició pacífica xoca amb una etapa que fou més violenta que els anys de plom a Itàlia, com recorda l'acadèmica francesa Sophie Baby.
La investigació historiogràfica desmunta els relats imposats i la propaganda distribuïda en un temps de proliferació més accelerada de mentides i recuperació de narratives nostàlgiques d'ultradreta que semblaven soterrades pels horrors del segle XX. La recerca, de fet, permet descobrir xicotetes peces per perfilar amb més precisió el mosaic complet del passat, i la desclassificació de documents sovint possibilita destapar incògnites, ni que siguen menors, dels esdeveniments històrics.
El Govern espanyol del PSOE i Sumar va remetre la setmana al Congrés dels Diputats una nova versió de la Llei d'Informació Classificada, una norma que ha de substituir la franquista Llei de Secrets Oficials després d'anys de pressió dels investigadors historiogràfics i, especialment, de batalla política per part del PNB. La legislació dissenyada per l'executiu estatal estableix un màxim de 60 anys per a la informació classificada i fixa quatre categories per als documents: «alt secret», «secret», «confidencial» i «restringit». Així mateix, la norma recull sancions milionàries per qui difonga informació etiquetada com a «d'alt secret» o «secret».
La normativa ha estat, d'entrada, millor rebuda pels historiadors envers aquella que va proposar-se anys enrere pel gabinet del socialista Pedro Sánchez. «Aquesta llei és un avanç envers la primera versió que va plantejar el Govern espanyol. Aquella primera legislació no sols va rebre la crítica dels arxivers o de les associacions de memòria històrica, sinó que va ser qüestionada en termes jurídics i de transparència pel Consell d'Estat. De fet, era millor la llei del 1968, publicada durant la dictadura franquista», assenyala Henar Alonso, tècnica superior de l'Arxiu General Militar d'Ávila.
La nova legislació suposaria un avanç envers l'escenari que hi havia fins ara. «Tenint en compte d'on veníem, aquesta llei és un avanç perquè fins ara ens regíem per una normativa aprovada en el franquisme i només modificada lleugerament l'any 1978», expressa Xosé M. Núñez Seixas, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la. «És una bona notícia per a la qualitat de la democràcia, perquè una qüestió tan necessària com la transparència en els documents de l'Estat i l'administració no es podia regular per una llei preconstitucional», afirma. «Em sembla un pas endavant i positiu, però que arriba amb retard», reforça Julián Sanz, professor de l'àrea d'Història Contemporània de la Universitat de València.
«Sembla un avanç respecte de l'anterior llei, que era del franquisme», indica Mélanie Ibáñez, professora de l'àrea d'Història Contemporània de la Universitat de València i doctora amb una tesi sobre el franquisme i la repressió a les dones. «Ja era hora. Era una assignatura pendent que tenien les administracions des de feia molt de temps. Ara bé, esperem que s'aplique de la manera menys restrictiva i que les reserves legals no es desenvolupen massa», reflexiona Ferran Archilés, professor del departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València.
Una normativa amb incògnites
Els dubtes planen sobre l'aplicació i l'abast real d'aquesta llei. «No em preocupa la classificació dels documents i les categories establertes, que són les habituals, com qui determinarà el grau de confidencialitat, perillositat o de possible afecció de la seguretat nacional. A prior, no crec que el ministre de Presidència tinga temps per mirar-se tota aquesta documentació. Per tant, no sabem si ho farà un alt funcionari o, si més no, els documents passaran per la comissió de secrets oficials del Congrés. És el que m'inquieta», raona Núñez Seixas.
«És cert que aquesta nova versió de la llei és molt millor que l'anterior, plena de deficiències, i que va concitar el rebuig dels juristes, els arxivadors o els historiadors. Ara bé, observe limitacions i incògnites, com ara la disposició de mitjans per a la seua aplicació. Per a tenir accés a la informació, ha d'estar clarament catalogada i descrita als arxius, i, en l'actualitat, hi ha molta informació que està inaccessible i sense catalogació. En conseqüència, tot depèn de com es dote econòmicament i si es contractaran arxivers. Per no parlar-ne que els terminis per desclassificar són molt extensos. Soc escèptic envers l'aplicació de la llei», exposa Sanz.
La lletra xicoteta provoca que es mire amb cert recel la legislació impulsada per l'administració Sánchez. «Em genera molts dubtes i no soc molt optimista. A la versió que s'ha remès al Congrés de la llei, sembla que la documentació lligada al tardofranquisme i a la transició serà desclassificada cas per cas. No li veig massa sentit i no m'acabe de fiar de quina puga ser la lletra xicoteta de la normativa a l'hora de la desclassificació dels documents d'aquesta etapa», assenyala Ibáñez. «Es desclassificaran els arxius més compromesos? Tinc molts dubtes. Sabrem què s'ha destruït oficialment? En soc molt poc optimista», completa Archilés.
«Hi ha altres qüestions que generen incertesa, com ara la traducció de les disposicions legals a l'accés públic de la informació desclassificada», incorpora Ibáñez. «Com a historiadors, ens trobem no sols amb el problema de la destrucció intencionada o no dels documents, així com amb la desaparició de molts d'ells, sinó que sovint ens topem amb dificultats d'accés, com ara a l'arxiu de la Generalitat Valenciana o de la Diputació de València si consultes qüestions lligades a la Guerra Civil», desenvolupa la investigadora de la Universitat de València.
L'accés públic, assignatura pendent
La llei de la coalició espanyola, conformada pels socialdemòcrates i l'espai esquerrà que lidera la vicepresidenta estatal Yolanda Díaz, provoca dubtes, justament, sobre l'accés a la informació que es puga desclassificar. «Com interacciona aquesta llei amb la de patrimoni històric i amb el famós decret de l'any 2011 del sistema d'arxius espanyol, que són lleis que tenen una falta de concreció pel que fa a l'accés? Pots desclassificar una documentació, però això no implica que estiga automàticament disponible per a historiadors o periodistes. No soc gens optimista per la meua experiència batallant pels arxius a València, on el Govern del Botànic em va decebre moltíssim», alimenta l'escepticisme.
«No veig aquesta llei com a un avanç en l'accés a la informació», avisa Alonso. «Perquè es garantira el dret a la informació, caldria una llei orgànica. A Espanya, l'accés a la informació no es considera un dret fonamental. És una herència franquista que arrosseguem a la Constitució. El dret a la informació està incorporat a l'article 20 de la carta magna, on es regula el dret a la llibertat d'expressió. En canvi, el dret a l'accés a la informació no apareix fins a l'article 105, és a dir, fora d'aquells drets que s'estableixen com a fonamentals», explica. «Aquesta diferenciació que es fa a Espanya i no a altres països europeus ens deixa als peus dels cavalls», lamenta.
Arran d'aquest disseny constitucional i de la manca de promulgació d'una llei orgànica d'accés a la informació, la normativa plantejada, segons adverteix l'experta arxivera, «és més aviat una regulació de la limitació de l'accés a la documentació desclassificada que no una legislació que facilite la seua disponibilitat». «Es tracta d'una millora, però no és una norma d'accés a la informació, sinó de com restringir legalment el dret d'accés a la informació pública», subratlla. I remata: «No és el que esperàvem, no és el que es necessita, però sí que és un avanç que ens apropa als estàndards europeus si ho comparem amb l'anterior llei franquista de secrets oficials».