L’any 2000, en un contenidor d’escombraries de Palma, un col·leccionista de fotografia va trobar una quantitat sorprenent de negatius de fotografia, amb moltes imatges sobre el port de Barcelona. A través de les xarxes socials, va anar divulgant la importància d’aquella col·lecció i el 2020 el Museu Marítim de Barcelona els hi va comprar. Quan els mitjans de comunicació van difondre algunes d’aquelles fotografies del port, la família de Joaquín Tusquets de Cabirol —que portava anys buscant una bona part de la col·lecció del seu pare desapareguda— va aclarir-ne i demostrar l’autoria (un dels fills, Enrique, sovint acompanyava el pare com a assistent de fotografia i coneixia bé les fotografies, l’estil i els llocs immortalitzats).
La família Tusquets de Cabirol es va posar en contacte llavors amb la Fundació Photographic Social Vision —que vetlla per la recuperació d’arxius— perquè, tot remenant el seu patrimoni, hi van trobar gairebé mil còpies en paper de fotografies del seu pare.
Dues de les integrants de Photographic Social Vision, Marina Balagué Viñolas i Arola Valls Bofill, són ara les comissàries d’una interessant exposició, «La forma eloqüent», sobre l’obra de Joaquín Tusquets de Cabirol a l’espai KBr de la Fundació Mapfre de Barcelona, exposició que recull imatges recuperades gràcies a la troballa d’aquells negatius —cedides pel Museu Marítim—, còpies en paper trobades per la família i, fins i tot, imatges premiades en concursos de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Tusquets de Cabirol era un fotògraf amateur que combinava la seva feina d’industrial amb sortides gairebé diàries per la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta (principalment).
Arola Valls destaca que el fotògraf fugia dels grans esdeveniments. No fotografia festes ni moments històrics, sinó «petits gestos» en la vida quotidiana de Barcelona i Catalunya. Per això és una encertada aproximació a la postguerra i el seu dia a dia, amb una predilecció personal pel port i el litoral on troba més fàcilment inspiració.
L’exposició està dividida en quatre àmbits, el primer dels quals és precisament «Mirades sobre el litoral» per ser el seu tema preferit. Les comissàries destaquen a les cartel·les de l’exposició que Tusquets de Cabirol «defuig la mirada exotitzadora». Els personatges no veuen la (no miren a) càmera, el fotògraf no és un element estrany i sovint —com destaca Marina Balagué— es retrata l’home que mira la mar; els curiosos que miren el pintor que mira el port per fer la seva obra. «Les figures humanes que habiten aquests espais, absortes en la feina o en l’oci, es converteixen en un motiu reiterat que li permet explorar enquadraments i jocs de mirades».
El segon àmbit és «La ciutat com a escenari» i novament trobem treballadors dels sectors més diversos —ferrocarrils, mercats, química, indústria, forja— retratats en moments clau d’una feina rutinària, en tota la calma d’un treball que tenen per la mà. L’encert en l’enquadrament, la llum d’aquell moment i la vida interna de la composició són les eines de Tusquets de Cabirol.
El tercer àmbit es dedica a «Les excursions fotogràfiques», inclou les imatges captades sobretot en sortides de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) i disten molt de ser imatges turístiques: els racons que Tusquets immortalitza són més aviat reflex d’un país a mig refer, de postguerra, de vianants solitaris, de pastors amb una sola cabra, de capellans amb dos escolanets al mig del no-res... «Imatges que evoquen el neorealisme italià», com apunten les comissàries.
Per acabar, i com passa amb tants fotògrafs quan ja han aconseguit destil·lar l’estil i superar les barreres tècniques, Tusquets de Cabirol té també un període «Cap a la forma pura», on «fragments arquitectònics, superfícies i objectes es presenten descontextualitzats, reduïts a línies, volums i textures, en un enfocament cada vegada més formalista». Flors, teulades, ombres, motors, planxes i ràfecs parlen d’una avantguarda estètica que temptava els fotògrafs d’arreu del món.
«La forma eloqüent», l’exposició de la Fundació Mapfre que es podrà veure fins al sis de setembre, hauria de ser només el primer tast d’una exposició més gran d’una col·lecció que ha acabat reunint mil còpies i 5.000 negatius, una obra monumental que ha d’amagar moltes sorpreses, vista la qualitat de Tusquets de Cabirol.