Mirades d’artista i el millor art amateur de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Arriben a les llibreries dos grans llibres de fotografia al voltant de Barcelona: el de Toni Ricart es diu Barcelona, retrats de proximitat; el de l’Agrupació selecciona les millors obres dels seus associats en cent anys.
Moltes imatges i poques paraules. El volum Agrupació Fotogràfica de Catalunya 1923-2023 (Àmbit, 2023) és una mostra dels treballs dels seus associats durant un segle. El fet que la majoria dels membres de l’AFC no foren fotògrafs professionals no minva l’interès d’aquesta obra. Al contrari, revela obres artístiques d’aficionats que, com a molt, van poder exposar en l’àmbit de la mateixa associació. El llibre és, en conseqüència, una mostra de les tendències i modes dins de la fotografia artística; de la història de Catalunya —i del món—; dels diferents avenços tecnològics, nous conceptes i tècniques mixtes. Retrats, fotografia de natura, de viatges, d’esport, fotomuntatges, natures mortes. Tot, menys fotografia de publicitat que, òbviament, era un camp vedat als aficionats.
L’obra està prologada pel president de l’AFC, Pere Puigdollers, i la historiadora de l’associació, Victòria Bonet, que també ha fet la resta dels textos. Un volum magnífic sobre la història de la fotografia. Llàstima que no s’hagen pogut datar totes les fotografies.
Barcelona, retrats de proximitat (Multistudio Books, 2023) són fotografies i textos de Toni Ricart, retrats de personatges de la cultura de la capital catalana i un petit perfil escrit.
Toni Ricart, com els bons fotògrafs, no només fa uns retrats tècnicament perfectes, sinó que sap treure dels retratats una actitud. Les mirades dels retratats per Ricart són directes, expressives, simpàtiques o esquerpes, però decidides: sempre miren a càmera. Sempre. Això implica una feina prèvia del fotògraf que no imaginem, una preparació del fotografiat, un acostament. Un treball més complex que moltes tècniques.
Dues grans novel·les de la I Guerra Mundial
Seixanta anys després de la seva mort, es troba i publica una novel·la inèdita de Céline, Guerra ( Proa, 2023), sobre la I Guerra Mundial, el mateix conflicte de Res de nou a l’oest de l’alemany Erich Maria Remarque (Navona, 2023).
Guerra (Proa, 2023) és un original de Céline escrit el 1934 que no s’ha localitzat fins fa poc (va ser robat el 1944 i va reaparéixer fa uns anys). Es tracta d’una barreja de memòries i, probablement, ficció que es publica, per tant, per primera vegada en català, poc després que hagi aparegut en francès. Els originals de Céline eren sempre caòtics i aquests no han pogut passar la revisió del seu autor. Això ha complicat la feina del traductor, Joan-Lluís Lluís, que s’ha trobat un repte afegit a la llengua de Céline, que, d’una banda, era “el dialecte, o potser el sociolecte, dels barris populars del París de l’inici del segle XX”; “feia servir una gramàtica, una sintaxi, una ortografia i una puntuació influïdes per la llengua oral tal com la concebia”. Per tant, és ple “d’incorreccions voluntàries” que “considerava literàriament fructíferes”. Per tant, Joan-Lluís Lluís explica, en una nota sobre la seua tasca, que ha preferit no ser tan “fidel” com “lleial” i “respectar tant com sigui possible l’esperit de l’original”.
Res de nou a l’oest (Navona, 2022) ha estat traduïda per Lola Fígols. Aquest clàssic alemany de l’antibel·licisme també parla de la I Guerra Mundial i ha estat recentment portat a la pantalla en una versió que va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, però també ha rebut crítiques per no ser gaire fidel a l’obra de Remarque. El llarg pla seqüència per les trinxeres alemanyes que obre el film és una bona carta de presentació i l’antibel·licisme de la pel·lícula és equiparable al de la novel·la. Potser el film també ha volgut ser més lleial que fidel amb l’obra original. O potser ha volgut fer exhibicionisme tècnic i això no és honest.
Els estornells, a ‘El boig dels ocells’ i ‘Els noms dels ocells en el llenguatge popular català’
L’última novel·la de Care Santos parla d’un fanàtic dels estornells que els va voler introduir a Nova York. L’Sturnus vulgaris també vola per les pàgines del monumental estudi cultural d’Andreu Carretero Serra.
Care Santos ha construït una bona novel·la sobre la història d’El boig dels ocells (Columna, 2023), Eugene Schieffelin, un enamorat de les aus que va decidir introduir l’estornell a Nova York, i, per tant, als Estats Units, on van esdevenir una espècie invasora més expansiva del previst. Tot el saber popular, en la nostra llengua, sobre els estornells i 386 espècies més d’aus ha quedat recollit al formidable Els noms dels ocells en el llenguatge popular català, d’Andreu Carretero (Cossetània, 2023). Dels estornells dona més de vint formes d’anomenar-los i recull dotze frases fetes i cinc refranys. El més cruel de tots, i que ja hauria d’haver alertat Eugene Schieffelin, és “Pardals, tords i estornells són mals ocells”.