La història passa per alt, sovint, fenòmens socials que han determinat la configuració d'un territori. Més encara quan aquests fenòmens socials han estat protagonitzats per les classes baixes, pels subalterns. En definitiva, pels ningú. El periodista Juli Esteve ho capí, l'any 1987, quan conegué els seus sogres a Pego. En aquell primer dinar, el sogre, Francisco, li explicà com la seua àvia Adelaida i el seu tio Rafel, van marxar a Nova York a treballar. La sogra, Rosario, afegí que també el seu pare havia emigrat a l'altra banda de l'Atlàntic. Ho havia fet, de fet, resseguint la petjada de molts altres conveïns. Esteve va capir que allí hi havia una història soterrada, un fil fins aleshores invisible del qual calia tirar.
No fou, però, fins vint-i-cinc anys més tard que Esteve, fundador d'InfoTV, es posà mans a l'obra. De resultes de la seua minuciosa investigació va veure la llum Del Montgó al Manhattan, un projecte multimèdia que, per primera volta, deixa testimoni d'un fenomen que fins ara havia estat insuficientment estudiat: l'emigració massiva des de les comarques centrals del País Valencià als Estatus Units.
Juli Esteve: «La gent de secà, al País Valencià, ha emigrat a camionades. És una història que mereix ser coneguda més enllà de les comarques afectades»
Es generaren quatre documentals que, de forma exhaustiva, narraven el periple de molts valencians de secà pertanyents a les classes populars que, sobretot procedents de la Marina i la Safor, s'embarcaren cap al somni americà en onades successives. El primer d'aquells documentals es presentà l'any 2014 i, com els altres tres documentals, rodà pels pobles d'aquelles comarques. Fou com trenar una història comuna que, a moltes llars, s'havia viscut com una vivència domèstica, familiar. Fou, al capdavall, una manera de recuperar i donar corpus a un fenomen fins aleshores poc explicat.
Una història universal
Ara, però, InfoTV s'ha marcat un repte que va més enllà. Vol estrenar als cinemes de tot el País Valencià una pel·lícula documental que sintetitza els millors continguts dels quatre episodis. Hi ha escenes noves, avisen, i una edició i postproducció que ha permès condensar en una mica menys de dues hores tots aquests anys d'investigació. També una banda sonora nova de trinca. Per poder estrenar el documental a les sales —previst per a l'11 de juny—, però, encara hi ha un entrebanc a superar: l'econòmic.
Per això, des d'InfoTV han llançat una campanya de micromecenatge a través del Verkami. La iniciaren el 9 d'abril, amb l'objectiu d'aconseguir 16.000 euros. La resposta del públic ha estat més que bona i ja han aplegat 13.630 euros. Manquen, però, 2.379 euros i el termini acaba el pròxim 18 d'abril. «Amb els quatre episodis, vam omplir moltes cases de cultura, però pensàvem que la història tenia tanta potència i tant de valor que mereixia ser coneguda més enllà de les comarques afectades—explica Juli Esteve—. Els valencians de regadiu no sabem el que és emigrar, però la gent de secà, al País Valencià, ha emigrat a camionades».
D'aquí a deu dies sabran si l'aspiració de compartir aquesta història universal amb la resta dels valencians es fa realitat o no. De moment, aquesta recta final l'encaren amb un bon aval: haver sigut seleccionats per a la secció de llargmetratges valencians del festival Docs València. En tot cas, l'estela que ha deixat La invasió dels bàrbars, que continua en cartellera després d'haver-se estrenat al novembre, inviten a l'optimisme.
La investigació duta a terme per Juli Esteve i el seu equip ha estat tan exhaustiva com ingent. Del Montgó a Manhattan. 100 anys de somni americà conta la història de l'emigració al Canadà i als Estats Units, que començà el 1906, espentada per la fil·loxera, la misèria i el caciquisme. «Val la pena fer-ne memòria ara que algunes persones miren tant per damunt del muscle els immigrants que ens arriben», reflexiona Esteve. El periodista i fundador d'InfoTV recorda que des de la primera expedició dels anomenats Deu d'Orba al Canadà, el setembre de 1906, fins que els Estats Units tancaren les seues fronteres, més de 15.000 valencians i valencianes van buscar allà el pa i el futur que no trobaven a casa seua.
Sense saber un borrall d'anglès, s'establiren a Nova York, Connecticut, Nova Jersey, Pennsilvània o a qualsevol altra ciutat on veien un camí per prosperar socialment i econòmicament. Alguns engrossiren la mà d'obra de les fàbriques tèxtils, altres acceptaren duríssimes condicions a les mines o construint la xarxa de carreteres i autopistes d'un país que aspirava a ser hegemònic. Altres van obrir els seus propis negocis o esdevingueren celebritats, com passà, per exemple, amb el jugador de beisbol Sal Ivars o Trini Reyes, referent del show business del primer quart de segle.
L'escorcoll, en tot cas, no acaba ahí. Esteve ha descobert, també, com alguns dels qui feren el viatge d'anada i tornada van esdevindre, en temps de la República, regidors i alcaldes compromesos amb la millora social d'aquells municipis paupèrrims. També, com hi hagué una segona fornada d'emigració, aquella que protagonitzaren els americanets i americanetes, és a dir, infants que havien nascut als EUA (i que, per tant, tenien la nacionalitat) però que s'havien traslladat al País Valencià de menuts i van voler repetir l'aventura dels pares, ja cap a la dècada dels quaranta i dels cinquanta.
Tot plegat, fa Del Montgó a Manhattan un projecte a mig camí entre el periodisme, l'antropologia i la història, que ens permet aproximar-nos a un passat poc conegut des d'una perspectiva humana que ens és útil i necessària per entendre, també, el present. Centenars d'hores d'entrevistes i cerca a arxius que han donat un fruit ben ric. Una història arrelada al País Valencià però de trets universals.