«Pel carrer, tot és silenci. Veig Barcelona decaiguda», escrivia Maurici Serrahima l’11 de setembre de 1940 als dietaris publicats a Del passat quan era present (Edicions 62). Feia pocs dies que havia tornat de prop de vint mesos d’exili a França i constatava que els efectes de la desfeta arribaven a tots els racons de la ciutat: «El fet és present en la consciència de tothom. D’aquí en ve una mena de complex d’inferioritat col·lectiu, però també una sensació de dignitat».
Alhora, comparava la derrota colossal de Catalunya el 1939 amb la de 1714. I apuntava que «la consciència col·lectiva és ...