—Vostè va denunciar haver experimentat una discriminació lingüística a una botiga de mobles a Palma. Què hi va passar?
—Va ser molt sorprenent. Mai m'havia trobat amb aquest nivell d'agressivitat per parlar català a cap lloc dels Països Catalans. Senzillament, vaig arribar a una botiga d'un barri de Palma, on tenia un paquet per recollir que m'havien deixat i, a banda, volia comprar un llit. A la botiga, vaig entrar parlant català anunciant que volia fer aquestes gestions i, ràpidament, el gerent —que fou l'encarregat d'atendre'm— va dir-me en castellà: «No vagis tan de pressa. Parla'm en castellà». Va explicar-me que els seus avis eren d'Astúries, i jo vaig dir-li que «molt bé, però que parlaria en català».
—I què va ocórrer?
—Es va posar nerviós i, mentre va anar al magatzem pel paquet, un dels treballadors em va dir en castellà si necessitava un got d'aigua, si estava bé. La reacció d'aquest empleat es va produir perquè va haver-hi una mica de tensió. Era com una mena de símptoma del comportament habitual d'aquesta persona, i del fet que no es tractava sols d'una qüestió lingüística, sinó també política. El gerent, de fet, va tornar amb el paquet amb una actitud una mica burleta, dient que estava a Espanya. Jo li vaig respondre que «jo estava als Països Catalans i aquí parlo català» i, aleshores, va escalar molt fort.
—Per què?
—Es va tornar boig. Encara tenia el paquet a les mans i m'estava retenint allà. Jo vaig dir-li que em donés el paquet, i que ja compraria el llit en un altre establiment. Això el va cabrejar. Va començar a dir les típiques frases: «Què posa en el teu DNI», «Estem a Espanya», etc. Jo li vaig respondre que no m'anava a donar lliçons d'història i política com a professora universitària, així com que hi ha dues llengües oficials i tinc dret a emprar el català, com marca l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Ell va sortir de darrere de la taula i va venir cap a mi amb el paquet a les mans, i ho va fer de manera agressiva, empentant-me amb el paquet, soltant frases com ara: «Estàs a Espanya», «Eres espanyola» o «Has de parlar en castellà». Amb la tensió i la sensació de sentir-me agredida, vaig sortir de la botiga.
—Com et vas sentir després d'aquell episodi? Ràpidament, vas denunciar-ho a xarxes socials.
—Em vaig quedar una mica paralitzada perquè sabia quin era el protocol, però, en aquells moments, no vaig reaccionar. Hauria d'haver reclamat el full de reclamacions, que m'hauria negat. Vaig veure com s'havien vulnerat els meus drets lingüístics, i, fins i tot, els meus drets polítics i de gènere, perquè hi havia un punt en el qual va encoratjar-se perquè soc dona, catalana i amb accent del Principat. Per haver actuat d'acord amb els protocols, i segons m'ha informat Plataforma per la Llengua, hauria d'haver demanat el full de reclamacions i, si no me l'hagués donat, trucar a la policia local i aixecar acta. Mai m'havia trobat amb aquell nivell d'agressivitat. Mai he tingut cap problema amb ningú a Palma per parlar en català. De fet, hi posaré una denúncia a les autoritats de consum, a Plataforma per la Llengua i a la policia local. On calgui.
—Aquesta discriminació que va patir coincideix amb l'augment de les vulneracions de drets lingüístics que recull cada any Plataforma per la Llengua. Considera que l'increment es produeix per un context més advers o per una conscienciació més gran dels catalanoparlants?
—Crec que ambdues. Res del que ens està passant és nou. Ha tingut altres sintagmes i altres formes, però, clarament, és la història lingüística i política de la població dels Països Catalans. Per una banda, hi ha un augment de la consciència lingüística, perquè el postprocés ha fet emergir un seguit de batalles que han de veure molt amb la llengua, i, per l'altra, l'espanyolisme està més encoratjat. Hi ha les dues reaccions. Ara bé, jo formo part d'una força política, que està formada per encarar aquesta mena de situacions i, per tant, vaig poder resistir el cos a cos.
«Hi ha un augment de la consciència lingüística, perquè el postprocés ha fet emergir un seguit de batalles que han de veure molt amb la llengua»
—L'increment de la consciència lingüística és una reacció a la inquietud sobre l'escenari que afronta el català? Al conjunt del domini idiomàtic, hi ha dades inquietants d'ús social de la llengua, que ens adverteixen d'un retrocés.
—Vaig parlar, de fet, amb el meu Departament i el grup de recerca, que són del País Valencià, i em van dir que aquestes situacions eren el seu pa de cada dia. Encara més, i parlant amb gent de les illes Balears, em van comentar que també ocorria a segons quins llocs de Mallorca. En aquest cas, he pecat de principatina, perquè sempre he fet la meva vida en català als Països Catalans i el contacte que he tingut amb el castellà ha estat purament domèstic, amb membres de la meva família que ja no hi són. Aquest episodi m'ha fet encara més conscient que Barcelona pot convertir-se en Palma o Alacant, i que hi ha zones de Barcelona que ja ho són. L'emergència lingüística no es pateix sols al sud del país o als territoris insulars, sinó que es dona al conjunt dels Països Catalans. Els principatins hem viscut en un oasi lingüístic que està rebentant. Tanmateix, i ho he de remarcar, també veig un rebrot brutal de l'activisme lingüístic.
«Si l'espanyolisme actua impunement és perquè al darrere compta amb tot l'aparell de l'Estat. Nosaltres tenim la gent, i això no és poc.»
—Explique-ho.
—Dissabte passat vaig estar al Congrés de Cultura Catalana, celebrat al País Valencià, i la força era brutal. Com també ho observe en tot el que ha ocorregut amb les entrades dels concerts de La Gossa Sorda. Així mateix, tinc relació amb els joves que organitzen l'Acampada per la Llengua, a les illes Balears, i veig com aquestes generacions, la de persones nascudes entre l'any 2001 i 2007, estan pujant amb una força espectacular. L'espanyolisme està encoratjat, però nosaltres també.
—L'encoratjament de l'espanyolisme pot afectar els catalanoparlants que tracten de mantenir la llengua?
—Sí, és evident. Jo soc feminista, m'hi he declarat obertament, i de la mateixa manera que des del feminisme hem après els mecanismes d'autodefensa, ho hem de fer els catalans i els catalanoparlants. A poc a poc, i no passa res: cadascú ha de seguir els seus processos. De fet, hi ha tot un horitzó que s'està obrint molt interessant en el moviment de l'activisme lingüístic, com ara la gent de Mantinc el català, que està transmetent un missatge de força, de dir: «Hi ha conflicte, però comptem amb una comunitat darrere». Els activistes, els intel·lectuals i els polítics catalanistes i independentistes hem de dotar la gent de les eines perquè a poc a poc facin el seu procés. Hi haurà experiències complicades, com sabem la gent que venim de les lluites feministes i del moviment LGTBI. Ara bé, si l'espanyolisme actua impunement, és perquè al darrere compta amb tot l'aparell de l'Estat. Nosaltres tenim la gent, i això no és poc.
—La preocupació per la llengua es dona en un moment d'embat contra la llengua al País Valencià i les illes Balears, així com en un escenari de canvi institucional a Catalunya.
—Si els socialistes a Catalunya poden implementar aquestes polítiques sobre la llengua, que són cosmètiques, és perquè s'ha donat l'autorització des de Madrid. No debades es tracta d'accions que l'anterior executiu català d'ERC no hi va poder fer i que no s'estan estenent a la resta de conselleries de manera transversal per garantir els drets lingüístics.