A la consulta mèdica, en una gran superfície o quan preguntes en una finestreta de l'Administració pública. Els catalanoparlants estan sotmesos pràcticament de manera quotidiana a situacions que poden generar una vulneració dels seus drets lingüístics. Desenvolupar una vida plenament en català, en la llengua pròpia del seu país, s'ha erigit en un repte, en un moment en què l'ús social de l'idioma emet senyals preocupants per a la seua preservació.
Plataforma per la Llengua, una organització que s'ha convertit des del seu naixement en una punxa persistent en la defensa dels drets lingüístics, elabora des de l'any 2016 un informe que classifica les queixes idiomàtiques que rep de ciutadans d'arreu de l'àmbit catalanoparlant, especialment de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. En els darrers vuit anys, l'ascens de la indignació lingüística ha crescut espectacularment. L'últim recull, confeccionat per l'ONG del català i corresponent a l'any 2024, aixopluga 2.902 queixes, és a dir, un 634,7% més envers les rebudes en 2016, quan llavors només van obtenir-ne 395.
El creixement, de fet, s'ha mantingut constant des de 2018. En comparació amb l'any 2023, Plataforma per la Llengua ha rebut un 24,66% més de denúncies lingüístiques. Atesa la consciència idiomàtica més estesa, Catalunya és el territori que aporta més queixes, on se n'acumula el 92,2%. O dit d'una altra manera: nou de cada deu tenen com a origen terres principatines. En la diferenciació entre el sector públic i l'àmbit privat, el 67% s'han concentrat lluny de les administracions. A Catalunya, no debades el 68,8% provenen del sector privat. Una realitat ben diferent de la registrada al País Valencià, on les institucions públiques aglutinen el 65,5% de les queixes. En el cas de les Illes Balears, hi ha més fluctuació entre la procedència al llarg dels anys.
«La desproporció de queixes generades a Catalunya respecte dels altres territoris s'explica per la manca de cohesió històrica dels diversos territoris catalanoparlants, mancança que ha dut a la conformació de societats ben diferenciades», analitzen des de l'ONG del català. «Catalunya és el territori en què el nacionalisme espanyol hegemònic, de caràcter supremacista castellà, ha estat més rebutjat. El nacionalisme català ha donat valor a la llengua pròpia com a element central de la identitat col·lectiva, una identitat valuosa i digna de conservar. El fet que als altres territoris el supremacisme castellà hagi tingut menys oposició pot explicar-ne l'ús menor d'aquest servei», apunten sobre la concentració quasi absoluta de les queixes al territori principatí.
Una sanitat amb al·lèrgia al català
L'informe de Plataforma per la Llengua incideix en una tendència que s'ha visualitzat en el conjunt de les anàlisis sobre aquesta matèria, elaborades per part de diverses entitats i, fins i tot, per organismes administratius: l'existència d'una sanitat amb brots d'al·lèrgia a l'ús del català. De fet, els serveis sanitaris acaparen l'augment més pronunciat en les queixes autonòmiques, amb el 39,3%. En el sector privat, l'hostaleria i la restauració són l'activitat econòmica que genera més denuncies any rere any. Només en 2024 va produir-ne el 24,6%.
Segons desgrana l'informe de l'ONG del català, l'atenció oral és l'àmbit material en què es produeixen més queixes. Cada any les reclamacions d'aquest àmbit solen representar vora un terç del total. Sense anar-hi més lluny, l'any 2024 van suposar el 32,4%. El recull també assenyala espais com ara els cartells, la retolació i la informació exposada al públic, que ha generat el 21,7% de les reclamacions, i els serveis en línia, que acumulen el 10,8% de les queixes. Plataforma per la Llengua assenyala que cada any els homes produeixen al voltant de sis de cada deu queixes.
Vulneracions il·legals i «supremacisme castellà»
El document de l'entitat per la llengua catalana desvela una dada inquietant sobre les queixes idiomàtiques rebudes: el 71,4% de les registrades a l'informe del 2024 eren per fets il·legals. Un guarisme que, segons l'ONG del català, està connectat amb la conformació d'«un règim constitucional espanyol discriminatori en matèria de llengua». «D'acord amb la Constitució espanyola de 1978, el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat espanyol i l'única el coneixement de la qual és una obligació generalitzada. El Tribunal Constitucional va establir que les autoritats no podien establir un deure generalitzat de coneixement del català i equivalent al que gaudeix el castellà. Aquestes diferències de tracte s'expliquen perquè la Constitució espanyola està influïda pel supremacisme lingüístic castellà, que és propi del nacionalisme espanyol», afirmen.
«Malgrat això, és una norma fonamental menys discriminatòria que les que la van precedir, i permet un cert grau de reconeixement del català i la conformació d'espais de gairebé igualtat lingüística», puntualitzen. I recorden: «Així, la Constitució espanyola permet que el català sigui oficial als territoris en què s'ha parlat històricament i gaudeix d'aquesta condició a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Segons el Tribunal Constitucional, la cooficialitat de dues llengües pressuposa l'obligació del sector públic de tractar-les sense preferències, i de respectar el dret dels ciutadans d'utilitzar-les».
Ara bé, la visió jeràrquica del castellà a la carta magna espanyola seria, a parer d'aquesta entitat pel català, «un motiu d'influència en les conductes de molts ciutadans, que consideren que el castellà és la llengua comuna d'Espanya i que tothom l'hauria de dominar i usar, mentre que el català és una “llengua regional” o “particular”, el coneixement de la qual és prescindible i optatiu». «Les queixes són el reflex de la situació de minorització que pateix el català. Són el producte del malestar d'uns parlants que troben dificultats per utilitzar el seu idioma amb normalitat a l'Administració, en els serveis públics, en el comerç o en la vida social», retrauen. L'informe del 2024 de Plataforma per la Llengua és, precisament, un símptoma d'una indignació lingüística que creix any rere any.