Més per Mallorca insisteix que el Govern de Marga Prohens hauria d’adoptar mesures per acabar amb «les agressions lingüístiques i la catalanofòbia», segons va dir la diputada d’aquesta formació, Maria Ramon, el passat dimarts en el Parlament. El partit sobiranista troba que és «irresponsable» negar «la realitat d’agressions catalanòfobes» tal i com, al seu parer, va fer la setmana passada Marga Prohens.
La diputada Ramon s’adreçà al conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, demanat-li si «vostè també creu, igual com la presidenta, que les discriminacions lingüístiques que patim els catalanoparlants són fruit de la mala educació i no de la catalanofòbia que va guanyant terreny cada dia?». Per a la sobiranista, «una sola agressió lingüística hauria de bastar perquè la condemnassin. És un despropòsit que es frivolitzi constantment amb les agressions que patim els catalanoparlants». A més, la diputada de Més negà que es tracti d’anècdotes puntuals i que l’actitud del Govern «dona via lliure i ales als discursos constants d’odi per part de l’extrema dreta antimallorquina en el seu propòsit de destruir i enterrar la llengua pròpia». Ramon atacà la presidenta i el conseller perquè «ens voleu fer creure que tothom és lliure de xerrar la llengua que vulgui», però «resulta que si som els catalanoparlants els que volem emprar en llibertat la nostra llengua ens arriscam a què ens amenacin».
La resposta formal del Govern ha estat la que es podia esperar. El conseller Bauzà es limità a reafirmar les paraules que ja havia dit dies abans la presidenta. També troba que el que la diputada sobiranista en diu «agressions» per parlar en català són simples exemples de «mala educació». Sense dir-ho, deixava clar que entén que parlar d’agressions és exagerar. «Compartesc les paraules de la presidenta, no ens trobaran (referint-se a l’oposició) en la confrontació lingüística, no creiem en les fòbies, aquestes mostres de discriminació són fruit de la mala educació» de la persona en concret que les perpetra, no d’un procés general que ataqui al català. I per si hi havia dubte, afegí: «de maleducats n’hi ha a totes les bandes, no són un patrimoni de ningú».
Segons Bauzá la «defensa del català és un pilar» de la «identitat» de les Illes i per tant també del seu Govern. Això sí, a la seva manera. Reproduint el discurs tradicional de la dreta balear sobre el particular afirmà que «a vegades algunes polítiques lingüístiques», en clara al.lusió a la feta per l’esquerra, que sempre, quan no ha governat la dreta -en els dos governs del Pacte de Progrés (1999-2003 i 2007-2011) així en els altres dos de l’esquerra més recents (2015-2019 i 2019-2023)- ha anat a càrrec del PSM i ara de Més «s’han percebut com a una imposició més que com un pont per unir» els ciutadans. I afegí finalment: «la llengua (pròpia) ha de ser un tresor compartit no una càrrega, no podem permetren que es perdi però tampoc podem imposar-la ni confondre la mala educació amb determinades fòbies interessades».