«Som Natura», una exposició immersiva produïda al Canadà sobre la biodiversitat, obrirà la programació de la temporada de CaixaForum Barcelona el 17 de setembre. Aquesta mostra, encara inèdita a Europa, va ser una coproducció de National Geographic i Oasis Immersive Studios permanent estrenada a Montreal el 2024.
Segons Isabel Salgado, directora de l’àrea d’exposicions de la Caixa, la mostra està dividida en tres àmbits, en cadascun dels quals els equips museogràfics d’Oasis Immersive, o els de CaixaForum, han col·laborat amb algun altre artista o creador. El primer espai, «Un món en constant creixement», se centra en la «bellesa i força regenerativa de la natura» amb imatges de fotògrafs del National Geographic. Aquí és molt evident la intenció «immersiva» de l’exposició: el visitant s’hi troba «entre les imatges que combinen bellesa i natura i un so omnipresent».
El segon espai és «Estem interconnectats»: «Nosaltres mateixos formem part de la natura», recorda Isabel Salgado. Aquest àmbit ha comptat amb la col·laboració de l’artista Alex Le Gillou. I el tercer espai, «Afrontem el repte» vol ser un «mosaic vibrant de la resiliència de la natura» i «ens diu com podem revertir els cicles destructius», segons Salgado.
La mostra que seguirà a «Som Natura», és la que ara s’exposa a CaixaForum Madrid, «Veus del Pacífic. Innovació i tradició», amb unes 200 peces de les illes d’aquell oceà provinents del British Museum. Vol evitar una mirada colonialista o eurocèntrica, i per això s’ha obert a les obres d’artistes polinesis dels últims cinquanta anys: «Connecten amb les tradicions de les seves societats —diu Salgado—, però també denuncien els conflictes que amenacen la seua societat, bé siguin polítics o derivats del canvi climàtic».
La tercera exposició que passarà pel CaixaForum Barcelona és la que ara es pot veure a València: «[REC]ords. La vida a través del cinema domèstic», que és la part expositiva d’un projecte en el qual han participat diverses filmoteques de l’Estat, que han recollit imatges de tecnologia audiovisual domèstica des dels súper-8 fins als mòbils actuals.
Centre Pompidou, París. Musée national d’art moderne.
Crèdits: © Succession H. Matisse/ VEGAP/ 2025.
Fotografia: Centre Pompidou, MNAM-CCI / Georges Meguerditchian
Les arts plàstiques seran les protagonistes de les dues exposicions següents: Una, «Chez Matisse. El llegat d’una nova cultura» repassarà la importància d’aquest pintor i la seva influència sobre artistes posteriors. Les obres d’Henri Matisse, provinents del Centre Pompidou, conviuran amb les de Bahya Fatma Haddad, Anna-Eva Bergman, Pierre Bonnard, Zoulikha Bouabdellah, Georges Braque, Le Corbusier, Pablo Picasso o Kees van Dongen.
L’altra, «Desenfocat. Una altra visió de l’art», analitza com poques una tècnica i l’ús que se li ha donat. A partir d’Els nenúfars de Claude Monet —l’efecte de desenfocat dels quals es va atribuir inicialment a una deficiència de la vista del pintor— la mostra repassa els significats i simbolismes que se li han donat al desenfocat. Aquesta mostra és organitzada pel Musee de l’Orangerie, però la Fundació “la Caixa” li ha afegit obres de la seua col·lecció d’art contemporani que donen una «nova lectura» al «borrós, desenfocat i imprecís».
Les altres dues activitats artístiques són musicals: Symphony. Un viatge al cor de la música i El bolero de Ravel, sengles experiències immersives que també itineraran per altres CaixaForums.
Xifres i CosmoCaixa
La directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, va informar que enguany el nombre de visites s’ha estabilitzat —després de la baixada que va portar la pandèmia— sobre els 600.000, que poden ser més perquè una de les exposicions més exitoses és l’actual, de Rubens, que ja ha rebut 102.000 i encara serà uns dies de setembre.
El Museu de la Ciència CosmoCaixa ha obtingut també uns resultats semblants als dels últims anys entorn del milió dos-cents mil (segons el seu director, Valentí Farràs, després de la pandèmia aquesta instal·lació va guanyar visitants anuals respecte als anys anteriors a 2020).
Aquest Museu mantindrà un any més (aproximadament) l’exposició «Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra?» Que parla de la ciència que estudia la possibilitat de vida en galàxies properes però també tota la ficció generada per la possibilitat de vida més enllà.
Un dels cors del Museu, la Sala Univers es modificarà sensiblement, sense deixar de ser el que és, amb la incorporació de l’esquelet d’un mamut fossilitzat a Sibèria, interactius sobre el sol, els tornados i l’acció-reacció, i també un zoòtrop de la productora Pixar amb els personatges de Toy Story.
A més, el Museu de la Ciència ha preparat, per primera vegada, una activitat per als més petits (de 0 a 18 mesos) amb Simfonia de bebès, amb música composta per Simon Leclerc, interpretada per l’Orquestra de Montreal i imatges de nebuloses distants, pols d’estrelles, etc. Kiru i e misteri de la lluna perduda és per a nens de 3 a 6 anys i Polaris per més grans. Per tal de preparar-nos per l’eclipsi de 2026, el Museu també programarà 3clipse.