Astronomia a l'abast

Les set claus de l'eclipsi solar de 2026

El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades va organitzar, el 12 d'agost, una jornada dedicada a l'eclipsi solar total que ens visitarà el mateix dia de 2026. L'astrònom Josep Masalles, que ha voltat el món darrere més de 40 eclipsis de sol, i l'espectacle «El gran eclipsi», del mateix Parc Astronòmic de Prades van assenyalar diverses claus per entendre l'eclipsi i gaudir-lo amb seguretat, tot apreciant les perles de Baily, les protuberàncies solars o l'anell de diamant.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'eclipsi solar total és un fet excepcional perquè han de coincidir moltes coses en un mateix moment. Òbviament, la coincidència principal és l'alineació dels tres cossos celestes implicats: el Sol a una banda, la Lluna al mig i la Terra a l'altre extrem. Els eclipsis serien molt comuns si la Lluna i el Sol compartiren exactament el mateix pla orbital, però la Lluna es belluga en un pla lleugerament inclinat (uns 5°) respecte a l'eclíptica, el pla de l'òrbita terrestre (anomenat així perquè és el pla en què es produeixen tots els eclipsis).

 

Eclipsi total o anul·lar.

La Lluna tampoc està sempre a la mateixa distància de la Terra. Per això els eclipsis solars poden ser totals (com el de l'any que ve), que oculten totalment el Sol, o anulars, que deixen veure un anell del Sol al voltant de la Lluna. En el primer cas, la Lluna està més a prop de la Terra; en el segon, està més allunyada i el Sol deixa veure una anella ben gran al seu voltant.

 

Els dos 400

L'altra casualitat que permet els eclipsis és una meravellosa coincidència que fa que el Sol i la Lluna tinguin, des del nostre punt de vista, una mida semblant: això és perquè el Sol és 400 vegades més gran que la Lluna, però està 400 vegades més lluny, tal com explica Aleix Roig (del Parc Astronòmic de Prades) a l'espectacle «El gran eclipsi».

 

Les perles de Baily

Quan la Lluna comença a encaixar —diguem-ho així— sobre el Sol en un eclipsi total, al voltant de la Lluna es podran veure petites espurnes de sol que es resisteixen a quedar encegades. Això ens recorda que la superfície de la Lluna no és perfectament llisa sinó que té cràters i valls. No té l'orografia típica de la Terra —causada per moviments tectònics, volcànics i corrents d'aigua— però sí un relleu que es posa de manifest en aquest moment de l'eclipsi. Les guspires solars que brillen en aquest moment es coneixen com a perles de Baily en honor a l'astrònom Francis Baily, que les va descriure el 1836.

Taller d'ulleres d'eclipsi a Prades.

Quan cal posar-se les ulleres?

Els eclipsis de sol s'han d'observar amb ulleres homologades que us garanteixin la seguretat per als vostres ulls, perquè si la retina s'exposa directament a la llum directa del Sol pot danyar-se greument. Allò que ens passa lleument quan mirem sense voler el Sol, aquella taca que es queda en la memòria de la retina uns segons, pot esdevenir més gran, i permanent, si la cremada és seriosa. En el cas de l'eclipsi total, les ulleres només s'hauran de fer servir abans i després que l'eclipsi s'hagi completat. Durant els segons que es faci fosc, l'eclipsi es pot observar a ull nu, però vigilant molt que els primers raigs de sol, quan s'acabi, no fereixin l'ull. Cal tenir en compte que la durada de l'eclipsi és breu. El que podrem veure l'any vinent durarà, com a màxim, un minut i mig en la franja més privilegiada del territori, al sud del Principat, al nord del País Valencià i a Mallorca. Per tant, cal controlar el temps del fenomen.

 

 

L'anell de diamant

Quan els astrònoms parlen de les diferents fases dels eclipsis solars totals, sovint parlen de primer contacte, segon contacte i tercer contacte. El primer contacte és la primera ombra de la Lluna sobre el Sol. El segon i tercer contacte s'anomenen també l'anell de diamant, perquè apareix un anell solar al voltant de la Lluna i, abans de desaparèixer totalment darrere del satèl·lit, els últims raigs de sol semblen el diamant que corona l'anell. Passa el mateix quan la Lluna comença a retirar-se del Sol després de l'ocultació total: una altra vegada l'anell i el diamant. Tercer contacte. És el moment de posar-se les ulleres i continuar gaudint de l'eclipsi, que l'any que ve coincidirà amb la posta de sol.

 

Plantada de telescopis a la plaça Major de Prades.

Els filtres dels telescopis

Per observar el fenomen amb un telescopi també calen filtres. Durant els pròxims mesos, i fins a l'eclipsi, no seran difícils de trobar en botigues on venen equips d'observació. Cada usuari s'haurà de tallar el filtre a la mida del telescopi. Òbviament, perquè l'observació sigui possible, el filtre no es col·loca en el visor sinó en l'altre extrem del telescopi.

Els telescopis terrestres —els que normalment s'utilitzen per veure ocells o fauna terrestre— no són ideals per l'observació astronòmica, però poden servir, ben fixats i amb el corresponent filtre, per acostar-nos una mica més al fenomen.

 

Les protuberàncies

Quan l'eclipsi és total s'haurien de poder observar, al voltant de la Lluna, amb telescopis més o menys potents, les protuberàncies solars, normalment produïdes per erupcions solars. Semblen flamarades gegants que, en la distància, s'han anomenat protuberàncies perquè s'hi mantenen un temps. Actualment, s'estudien també amb telescopis que utilitzen filtres molt potents. Josep Masalles va mostrar dues imatges realitzades el mateix dia, des de Barcelona per un astrofotògraf que usava un filtre per fotografiar el Sol de dia i ell, des dels Estats Units, en la fotografia d'un eclipsi total. L'eclipsi velava el Sol i permetia veure i fotografiar (de manera més senzilla) exactament la mateixa protuberància que el fotògraf barceloní havia captat.

El web d'en Josep Masalles permet gaudir d'extraordinàries fotografies de protuberàncies, anells de diamant, etc.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.