El conflicte iniciat per l'arquebisbat de Barcelona contra el cartell de la Mercè 2025 realitzat per Lluís Danés no és la primera ensopegada del seu titular, el cardenal Joan Josep Omella, amb conflictes artístics a Catalunya: ell era bisbe de Barbastre-Montsó en l'època de més tensió en el conflicte de les obres d'art de la Franja del Museu Diocesà de Lleida.
La polèmica pel cartell de la Mercè va començar quan fonts de la diòcesi de Barcelona (l'arquebisbe ha deixat les declaracions públiques a altres portaveus del bisbat) han qualificat el cartell i el vídeo que l'acompanya —obra de Lluís Danés— d'«irreverent» i de presentar la Mare de Déu de la Mercè en actitud «llicenciosa».
El cartell representa un carro «homenatge als teatrins ambulants», segons Danés, amb diferents personatges un dels quals es pot identificar amb la Mercè (o amb Barcelona). El director de cinema ha explicat que, quan va rebre l'encàrrec de l'ajuntament, «volia fer una obra que respirés, que sortís al carrer i que es deixés viure. Així va néixer aquest carro: un artefacte poètic, inclusiu, respectuós i festiu que vol connectar amb tothom, sense excepcions ni barreres, a través de l’emoció i la bellesa». Hi volia homenatjar «una Barcelona amb una llarga tradició teatral, especialment al Paral·lel, on el carrer ha estat sempre escenari i punt de trobada. Aquesta herència m’ha inspirat profundament: l’esperit obert, directe, popular i generós de l’espectacle que surt a buscar el públic».
En paraules seues, «aquesta obra no vol transmetre cap missatge tancat ni excloent. La seva intenció és clara: obrir, sumar, emocionar, convidar. No hi ha dogma ni símbols ambigus. Només la voluntat de celebrar la cultura com un espai de llibertat i de convivència».
Les obres de la Franja
El tarannà teòricament dialogant de l'arquebisbe de Barcelona nascut a la Franja de Ponent Juan José Omella (Cretes, Matarranya, 1946) no va evitar que la diòcesi que va dirigir entre juliol de 1999 i abril de 2004, la de Barbastre-Montsó mantingués una disputa dialèctica —però també una guerra soterrada— amb la de Lleida, dirigida per l'igualment dialogant bisbe Francesc Xavier Ciuraneta.
El conflicte s'havia iniciat uns anys abans que Omella entrés a ocupar el bisbat de Barbastre-Montsó, quan 111 parròquies de la comunitat autònoma aragonesa depenents del Bisbat de Lleida (entre elles moltes de la Franja catalanoparlant, però també Sixena, que no ho és) van ser traspassades a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. Des de la Generalitat de Catalunya no es van sentir veus en contra de la divisió d'un bisbat històric, però aviat la independència religiosa va reclamar els béns de les esglésies de la Franja que es conservaven en el Museu Diocesà de Lleida. Aquestes obres d'art les havia anat recollint el bisbe de Lleida, el valencià Josep Meseguer (Vallibona, Ports), a finals del segle XIX i començaments del XX, per evitar l'espoli d'art religiós (que diversos tractants d'art havien intensificat en aquella època mitjançant pagaments ridículs o, fins i tot, robatoris) i el bisbat de Lleida va pagar per cadascuna de les peces a les parròquies afectades. Tot plegat queda recollit en un dietari escrit pel mateix bisbe Meseguer i editat per Pagès el 2009.
Omella va ser nomenat quan el Bisbat de Barbastre-Montsó havia elevat la qüestió de les obres d'art de la Franja al Vaticà i s'esperava una resposta de Roma. Per tant, el seu paper en aquest conflicte va ser cabdal. El 2001 el Vaticà es va pronunciar en contra del recurs presentat pel Bisbat de Lleida i donava llum verda al trasllat de les obres.
En aquell moment Omella es va manifestar amb aquestes declaracions: «La decisió de la Signatura Apostòlica de no admetre el recurs presentat per la Diòcesi de Lleida al decret del Nunci era de sentit comú, i me n'alegro que els tribunals continuïn dient el que és just». I va afegir que si la Generalitat de Catalunya «fes alguna maniobra, reaccionaríem immediatament». Com a conclusió, va afirmar: «Allò que és d'una persona ha de tornar a aquella persona».
El conflicte de les obres de la Franja es va perllongar més que el càrrec d'Omella a Barbastre-Montsó, que va acabar el 2004, quan va ser nomenat bisbe de Calahorra.
Però Joan Josep Omella no ha deixat de donar suport als conflictes iniciats per l'Aragó en els conflictes amb Catalunya per art religiós: El 2018, quan les obres d'art de la Franja ja havien estat traslladades del Museu de Lleida cap a Barbastre per un efectiu policial extraordinari, Omella, que ja era arquebisbe titular de Barcelona va aprofitar les seves vacances per visitar Sixena convidat pel bisbe de Barbastre-Montsó Ángel Pérez.
Una visita de vacances ben significativa pel que implica de suport al trasllat de les pintures murals que ara descansen al MNAC i que aquesta setmana han estat analitzades per tècnics de la Diputació General d'Aragó per planificar el seu trasllat.