El conflicte iniciat per Aragó a favor de la tornada de les pintures de Sixena des del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ubicat a Barcelona, al monestir aragonès s'ha convertit en un serial d'epíleg inquietant. En un gir de guió que aportava tensió al fulletó, el Tribunal Suprem ordenava el trasllat de les obres de la pinacoteca catalana al temple religiós localitzat a la comarca dels Monegres.
La decisió de l'alt tribunal espanyol s'ha trobat amb l'oposició dels tècnics i dels estudis pel risc d'un desplaçament de les pintures. De fet, l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic va difondre un manifest en el qual apuntava el perill que hi havia associat a una possible operació de retorn de les obres i plantejava una alternativa que poguera ser acceptada per l'Administració aragonesa.
«Aquestes pintures», segons apunta a EL TEMPS Josep Maria Boronat, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, «no s'han de moure: es pot produir una alteració dels materials, així com la fragilitat estructural no ho aconsellen». «Les pintures ja estan malmeses arran de l'incendi de 1936, les quals van ser objecte de reintegració més tard. Tant els suports com els pigments es podrien veure greument afectats si el trasllat es dugués a terme», adverteix.
El risc per a les obres no sols estaria condicionat al viatge des de Barcelona fins a Sixena, sinó a les condicions que ofereix el monestir aragonès per a garantir la seua conservació. «La sala capitular no disposa de les garanties tècniques que asseguren les condicions climàtiques, d'il·luminació, ni tampoc estructurals», subratlla. I assenyala que la presència elevada de formigó, «pot provocar sals». «El perill pels bacteris i per les humanitats també hi és. La fragilitat és doble: pel transport i per les condicions de rebuda al monestir aragonès», reitera.
«Les pintures, a banda de per arguments de preservació del patrimoni, no s'haurien de traslladar pel valor històric i documental adquirit. Les intervencions que s'han dut a terme sobre les pintures en els darrers anys ja estan integrades dintre del seu valor patrimonial. No és una afirmació que sostenim nosaltres, sinó que és una qüestió recollida en la Carta de Cracòvia de l'any 2000. En aquest text ja es defineix que una obra també són les restauracions que se li han anat fent amb el temps», exposa. «S'ha de recordar, a més, que hi ha precedents al territori estatal per frenar un traslladat d'obres amb motius de conservació, com ara amb la Dama d'Elx o el Guernica», afegeix.
Un trasllat de les pintures xocaria, segons remarca, «amb la responsabilitat de les administracions públiques». «Tenen el deure de conservació, estudi i difusió d'aquestes obres. No només té aquesta obligació el MNAC, que ha fet aquesta feina fins ara, sinó que la llei de patrimoni català especifica que l'Administració ha de tenir cura i vetllar perquè el seu patrimoni no perdi la seva integritat», argumenta. «En cas de facilitar el retorn, la Generalitat de Catalunya estaria desobeint una llei catalana, la qual marca drets i deures en la preservació del patrimoni», sosté.
L'alternativa de la recreació
El manifest de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic qüestionava i alertava d'una tornada de les pintures a Sixena, així com plantejava una via per apaivagar els ànims de l'Administració aragonesa. «Proposem que les pintures es quedin on estan i que al monestir de Sixena es faci una reproducció fidel i conceptualitzada. No és una idea ni molt menys innovadora. De fet, ja ocorre a Catalunya amb les pintures de Boí i Taüll. En aquest cas, per exemple, s'han fet rèpliques d'alta qualitat, amb un nivell visual brutal, les quals poden restituir amb precisió quasi perfecta les pintures originals», planteja.
«Es tracta de tècniques que s'han emprat a casa nostra i arreu del món. Seria una forma de restituir les pintures i evitar els riscos sobre les originals. Aquesta conceptualització es pot fer, a més, des d'una perspectiva molt rigorosa i científica, creant un discurs de la memòria del lloc», complementa. «Atresorem l'expertesa que s'ha desenvolupat amb projectes que durant els darrers temps ha impulsat la Generalitat de Catalunya, com ara el projecte Els Ulls de la Història», apunta.
Amb aquesta proposta, insten no sols les administracions catalanes, sinó que també ho fem a les institucions aragoneses. «Crec que és una via raonable per conservar les pintures. La preservació hauria de ser l'eix del debat per damunt de qualsevol altra consideració. El Govern aragonès podria disposar de l'experiència de Catalunya per fer aquestes recreacions. Es podria passar del conflicte a la cooperació. Només falta que hi hagi voluntat política», raona. Tanmateix, els senyals emesos per l'Administració aragonesa estan ben allunyats d'aquesta visió tècnica i científica.