Pedro Sánchez està capficat a ampliar el seu miraculós manual de resistència. El líder del PSOE i president del Govern espanyol s'ha llençat a l'ofensiva per mantenir viva una legislatura enterbolida d'ençà de la irrupció de l'informe de la Guàrdia Civil que assenyalava els tripijocs de Santos Cerdán, exsecretari d'Organització de la formació socialdemòcrata i un dels antics màxims col·laboradors del referent del progressisme a l'Estat espanyol. No debades era l'encarregat de negociar amb les forces independentistes catalanes i basques.
El comandant en cap de la Moncloa no sols va passar del xoc a l'ofensiva amb la seua guerra amb el president nord-americà, el magnat xenòfob Donald Trump, per l'augment de la contribució pressupostària en defensa i per les retallades del republicà a la cooperació internacional, sinó que ha intentat impulsar una renovació orgànica que allunye el fantasma de la trama de manipulació d'obra pública de Ferraz, la seu dels socialistes espanyols. Sánchez busca donar una imatge de contundència interna, situant l'espill en les giragonses protagonitzades en el passat pel PP quan s'havien d'apartar a càrrecs tacats per l'ombra de la corrupció.
A pit descobert i sabent que la guerra de guerrilles serà l'ambient inevitable fins a l'epíleg d'una legislatura incerta, el referent dels socialdemòcrates ha decidit feminitzar la cúpula del partit. En contraposició al degoteig informatiu de comportaments masclistes dels protagonistes de la suposada xarxa corrupta — i l'emergència d'altres casos d'actituds inadequades de persones de la seua estricta confiança com ara Francisco Salazar—, Sánchez ha col·locat dues dones per als càrrecs de secretària d'Organització i portaveu dels esquerrans espanyols.
Acompanyat de càstigs d'expulsió per a aquells militants socialistes que facen ús de la prostitució i per espantar la duríssima pressió mediàtica amb un colp renovador, aquest cap de setmana va escollir com a nova secretària d'Organització la valenciana Rebeca Torró, una ontinyentina que actualment ocupa la Secretaria d'Estat d'Indústria. L'elecció d'una dona al capdavant de la llanterneria del PSOE trenca amb tres lustres de presència masculina en aquest càrrec. D'ençà de l'etapa de la Leire Pajín, un exdirigent socialista de procedència valenciana que va desenvolupar aquestes responsabilitats entre el 2008 i el 2010 amb José Luis Rodríguez Zapatero, les qüestions internes havien tingut un home com a capità.
Malgrat no acumular massa experiència en tasques orgàniques, Torró s'ha guanyat el reconeixement com a una gestora eficient i amb capacitat de negociació. Vinculada orgànicament a la Secretària General del PSPV, la ministra Diana Morant, compta en la seua biografia amb èxits com ara l'aterratge de la factoria de bateries elèctriques de Volkswagen a Sagunt (Camp de Morvedre). Torró va ser una de les peces claus de l'última etapa dels executius botànics al País Valencià que liderava el socialdemòcrata Ximo Puig i mostra l'ascendència creixent del socialisme valencià a la Moncloa.
Una de les valencianes que continuen als llocs de privilegi de la cúpula socialista és Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià i candidata a lluitar per l'alcaldia de València amb la popular María José Català i la persona que s'esculla per part de Compromís. La seua tasca durant els pitjors moments de la dana, xafigant els municipis i els terrenys afectats per la terrible riuada, així com la seua capacitat perquè els ministres tinguen coneixement fil per randa de les problemàtiques valencianes quan visiten el territori, l'han encimbellat dintre de l'organigrama més influent del socialisme estatal.
Si el PSPV s'ha convertit a poc a poc en una federació amb pes al PSOE, el PSC ha consolidat el seu poder amb el nomenament de Montse Mínguez com a portaveu. Encarregada de les tasques orgàniques de manera interina des de la dimissió forçada de Cerdán, atresora un escó al Congrés dels Diputats i fins al moment s'ocupava de la Secretaria de Treball, Economia Social i Treball Autònom dintre de l'executiva federal socialista. Exmembre del gabinet de Zapatero, s'havia convertit en la mà dreta de Patxi López, veu dels progressistes a la cambra baixa.
El pes dels socialistes catalans al PSOE es reforça amb la figura del president de la Generalitat de Catalunya, l'exministre Salvador Illa. Amb el seu tarannà de moderació, de combinació d'un perfil favorable als interessos de l'empresariat principatí, mesures de caràcter social i gestos transversals en matèria identitària, s'ha consolidat com al principal baró dels socialistes. Arran dels seus resultats als passats comicis catalans i la importància a tots els nivells de Catalunya, és el principal suport territorial de Sánchez.
L'ascendència al PSOE que han assolit tant el PSC com la federació socialista del País Valencià es complementa amb la presència de valencians i catalans al gabinet dels socialdemòcrates en coalició amb Sumar. Si el PSPV compta amb la seua secretària general, la gandienca Diana Morant, a l'executiu estatal com a comandant de la cartera de Ciència i Universitats, els socialistes catalans disposen de Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona que exerceix com a ministre d'Indústria i Turisme. El pes dels catalans i els valencians a la cúpula del nou PSOE de Sánchez.