Paul Starobin és tal vegada qui pot aclarir millor a què s’enfronten els Estats Units. Té 66 anys i ha treballat tota la vida de periodista, una part de corresponsal a Moscou. A finals de 2023, es va comprar una casa a l’Úmbria per passar-hi les vacances, res de l’altre món, sols un apartament per a ell i la seva dona. No hi hagué cap mena de motiu polític, explica Starobin. Els immobles són simplement bastant més barats a Itàlia que a Arizona, on també n’havia cercat. Però ara que Donald Trump és probable que torni a la Casa Blanca, la idea de tenir una escapatòria a Europa és tranquil·litzadora.
“No es tracta només que Trump pugui ser reelegit”, diu Starobin. “El fet és que vol desmantellar la constitució. Tots aquests plans forassenyats de tancar a la presó la gent que creu que el persegueix.” Starobin encara no s’espera el pitjor, però quan al març va publicar un article titulat Escapar del país de Trump, va fer-se una idea de quin és l’estat d’ànim al seu país en cas que l’expresident i companyia tornin al poder. “Seria genial si més gent d’aquesta toqués el dos. Llavors hi hauria menys esquerranosos als EUA”, va escriure un seguidor trumpista. Un altre: “Ma mare sempre deia: ‘Ves amb compte que el picaporta no et foti un cop al cul quan tanquis la porta rere teu.’”
D’aquí dos mesos i mig hi ha eleccions als EUA i Trump està ben posicionat en les enquestes. El debat televisiu entre l’expresident i el president en el càrrec Joe Biden, quan encara era candidat, va tenir conseqüències catastròfiques per a aquest últim. La posició de Trump encara va escalar més. El canvi a la candidatura demòcrata fa reduir les diferències, però la possibilitat que Trump torni és real.
Les eleccions encara no han dictat sentència, però molts liberals estatunidencs com Paul Starobin tenen clar que un segon mandat de Trump tindria un caràcter molt més radical que el que tingué durant el mandat sortit de les eleccions de novembre de 2016, quan el magnat immobiliari novaiorquès no comptava pas amb ser el nou inquilí de la Casa Blanca.
Hi ha una paraula que recorre tots els plans de Trump per a un retorn: venjança. De Joe Biden, del qual diu que el 2020 li va robar la victòria electoral. Venjança del sistema judicial dels Estats Units, pel qual diu sentir-se injustament perseguit. Venjança de l’aparell funcionarial que acusa de fer fracassar la seva agenda. Si es vol, el 5 de novembre Trump no només assumirà el càrrec contra els demòcrates, sinó contra la democràcia americana tal com aquesta s’ha esdevingut els passats 250 anys.
Els Estats Units estan davant d’una qüestió que afecta el cor de l’ordre liberal: què cal fer amb un polític que vol destruir el sistema però servir-se’n per arribar al poder? Com es pot defensar la democràcia d’un detractor d’ella mateixa? Trump no amaga pas els seus plans: vol convertir el Departament de Justícia en un instrument al servei de la seva venjança i no només contra Biden i la seva família, sinó contra tots els que considera que són els seus enemics. Qui se les tingui amb el president, se les veurà amb l’IRS, la hisenda estatunidenca, que té tots els mitjans a la mà per conduir a la ruïna qualsevol dissident amb els seus procediments de verificació infinits.
Trump pretén convertir la Casa Blanca en una gegant autoritat de gestió de personal per tal que temin pel seu lloc de feina molts funcionaris federals que no es vulguin unir al moviment del Make America Great Again. Com a l’Hongria d’Orbán, cal domesticar els mitjans de comunicació. D’altra banda, en cas de ser-ne de nou inquilí, és si més no incert que Trump tornés a sortir de la Casa Blanca voluntàriament. De fet, en públic ha flirtejat ja amb la idea de seguir tres o inclús més mandats. La constitució dels Estats Units només permet dos mandats i no sembla que sigui un obstacle per al possible candidat republicà de 78 anys.
La pregunta de si la democràcia nord-americana resistiria una reelecció de Trump és oberta, diu el politòleg Francis Fukuyama. De forma similar a la República Federal d’Alemanya, els Estats Units van ser fundats en forma de democràcia amb capacitat de defensa. La constitució dels EUA és un sistema ideat per controlar el poder. Sense l’aprovació del Senat, el president no pot nomenar ministres, jutges ni ambaixadors. El congrés pot destituir del càrrec el president si infringeix la llei. Ningú no pot ocupar el Despatx Oval més enllà dels vuit anys que estableix la llei.
Als pares fundadors dels EUA no els movia altra cosa que la por que un potentat pogués destruir aquest fràgil equilibri de poder. Quan Benjamin Franklin va sortir el setembre de 1787 de la cimera constitucional de Filadèlfia, una ciutadana li preguntà quina modalitat d’estat adoptaria la nova nació —república o monarquia— i ell replicà: “Una república en cas que ens trobem en la situació d’haver-la de defensar.”
D’aquest punt, en tot cas, ja podrien dubtar-ne els ciutadans dels Estats Units des de la setmana passada. I és que cal que es preguntin si la república pot defensar-se del seu propi president. La Cort Suprema, el tribunal de més alt rang del país, va decidir que el president nord-americà gaudeix d’immunitat absoluta per a “actes oficials”. El tribunal va deixar obert, però, el significat d’això. La sentència va tirar endavant amb sis vots favorables i tres en contra. I és que la majoria conservadora entre els jutges, tres dels quals van ser nomenats durant el primer mandat de Trump, va decidir a favor seu.
Els contraris a la decisió judicial de la Cort Suprema veuen, quant als possibles actes del passat i, sobretot, del futur, una “llicència per al gangsterisme”, com va dir el comentarista Van Jones a la CNN. D’altres han anat més enllà. La sentència ha donat a Donald Trump “la clau de la dictadura”, va afirmar Quentin Fulks, el sotsdirector de campanya de Joe Biden.
Es podran protegir els Estats Units d’un Trump reforçat jurídicament i amb renovada set de venjança? La democràcia no caurà sense lluitar, això és clar. Hi ha gent als EUA que estan sospesant seriosament l’opció de l’exili. D’altres volen quedar-s’hi i resistir.
Els sindicats s’han unit per protegir el cos federal de funcionaris de l’arbitrarietat d’una nova administració. Els activistes organitzen l’ajuda per a sanitaris i clíniques que volen seguir ajudant les dones en l’avortament. Els juristes es preparen per protegir les persones migrants de l’expulsió. La comunitat LGBTQ planifica mesures d’emergència en cas que es retrocedeixi en els seus drets, igual que en el cas del matrimoni del mateix sexe. La Cort Suprema també els té en el punt de mira.
Però n’hi haurà prou amb tot això? N’hi ha que tenen plans molt més radicals en ment. Per exemple, la secessió, separar-se dels EUA. Aquesta idea obté suports tant a l’esquerra com a la dreta i en aquests moments està acumulant nous suports atès el possible retorn de Trump: el 29 per cent dels ciutadans de Califòrnia (un estat més aviat progressista) i el 31 per cent dels de Texas (un estat governat pels republicans) hi estan a favor.
“Els estats blaus haurien d’estar disposats a lluitar pels drets electorals fonamentals i un mínim d’igualtat de drets”, diu Nathan Newman, professor de sociologia de la City University de Nova York. Els estats blaus són estats governats pels demòcrates i els vermells, pels republicans. “Si la dreta no accepta això, haurien de deixar lliures els estats blaus.” Newman està convençut que l’esfondrament dels Estats Units encara és millor que el control per part de Trump sobre els estats liberals com Illinois, Nou Mèxic o Nova York. De fet, el govern federal hauria de consentir una separació dels estats, la qual cosa de ben segur que no seria de l’interès de Trump. Newman argumenta que els demòcrates podrien obligar Trump, per exemple negant-se a votar a favor del pressupost al congrés en cas que hi tinguessin la majoria.
Uns nous Estats Units de color blau, explica el sociòleg, podrien reforçar de portes endins els drets de la classe treballadora i, portes enfora, impulsar organitzacions internacionals com les Nacions Unides. Es podria millorar la protecció del medi ambient i protegir de l’expulsió les persones migrades sense documentació. Trump, en canvi, pretén fer fora del país milions de migrants que no tenen la situació regularitzada, acció que Newman qualifica de “la neteja ètnica més gran” de la història recent. Si Trump tira endavant el seu pla, “llavors seria el moment perfecte per dir: si no voleu els nostres veïns al vostre país, marxarem del país!”.
El posicionament de Newman és, sense cap mena de dubte, extrem i peca també del fet que la divisió als EUA no és tant entre estats governats pels republicans i els estats governats pels demòcrates com entre la ruralitat i la urbanitat. A la Califòrnia dels demòcrates hi ha zones que estan fermament dominades pel moviment MAGA de Trump. A Texas, en canvi, el fortí dels republicans, hi ha grans ciutats com Austin o Houston que són progressistes i que no se senten pas còmodes en uns Estats Units de domini vermell.
El raonament de Newman mostra quina mena d’abismes afrontarà el país en el cas que Trump aconsegueixi de nou la victòria.
“Això serà una llarga batalla”, diu Kica Matos, la presidenta del National Immigration Law Center (NILC), una de les organitzacions capdavanteres dels EUA en la defensa dels drets de les persones migrades. Juntament amb altres grups, el NILC fa mesos que es prepara per a un segon mandat de Trump reconstruint possibles escenaris i elaborant documentació per a casos d’emergència.
Trobem aquesta jurista al seu despatx de la Universitat de Yale a Connecticut. És originària de Puerto Rico, un territori estatunidenc del Carib que Trump va desqualificar titllant-lo de “brut i pobre”, i, abans d’arribar als EUA, va viure a Trinidad i Tobago, les illes Fiji i Nova Zelanda. Els plans de Trump li causen preocupació i la sentència de la Cort Suprema li ha donat encara més llibertat d’acció. “El d’ara és un moment brutal per a les persones sol·licitants d’asil, refugiades i migrades”, diu Matos. “I per a persones com nosaltres que ens impliquem en defensa dels seus drets.”
Trump ha anunciat que el seu primer dia de mandat al gener de 2025 tancarà amb pany i forrellat la frontera entre els Estats Units i Mèxic, que enviarà els immigrants “il·legals” a centres d’internament i que amb el servei l’exèrcit engegarà “l’expulsió més gran de la història dels Estats Units”, seguirà l’exemple de la trista operació Wetback dels anys 50. Més de 20 milions de persones se’n veurien afectades, entre les quals dones i infants nascuts ja als EUA i que fins ara gaudien de protecció per part de l’estat.
Trump sempre ha afirmat que els sol·licitants d’asil provenen de “forats de merda” d’Amèrica del Sud i l’Àfrica i que són delinqüents que estan “enverinant la sang d’Amèrica”. Aquesta retòrica racista ha anat a més. Durant una gala recent per obtenir donatius, va preguntar per què els EUA ja no poden rebre més persones de “països agradables” com Dinamarca o Suïssa. Trump, que sovint parla dels seus suposats “bons gens”, té avantpassats alemanys i escocesos, i la seva dona Melania és eslovena.
El New York Times va informar per primera vegada a finals de l’any passat sobre els draconians plans d’expulsió de Trump. Explica Kica Matos que va ser llavors quan es va reunir de forma immediata amb el seu equip. Al juny es van trobar en unes jornades a Arizona representants de 50 ONG que treballen en la qüestió migratòria amb l’objectiu de pensar els pitjors escenaris possibles. Matos i els seus col·laboradors van activar advocats i preparar queixes. Analitzen la composició i la tendència dels tribunals als diferents estats. Matos ho compara tot plegat amb una partida d’escacs, però no perd l’esperança. “No crec que la majoria de ciutadans d’aquest país celebri l’expulsió massiva de persones.”
Tanmateix, segons una enquesta de l’any passat, un 33 per cent dels seguidors del Partit Republicà afirmen que “els patriotes americans” haurien de recórrer a la violència en cas que fos necessari per tornar a encarrilar el país. A la primavera, als cinemes dels Estats Units va ser tot un èxit la pel·lícula Civil War (Guerra Civil, en català). Un film on Kirsten Dunst hi fa el paper de reportera de guerra que acompanya un exèrcit de secessionistes ―anomenat Forces Occidentals― que marxa vers Washington i finalment ocupa la Casa Blanca. Una distopia que als nord-americans els fa l’efecte que és perillosament a prop.
Al mateix temps, els Estats Units són el projecte democràtic més exitós i més violent de la història de la humanitat. La declaració d’independència del 4 de juliol de 1776, en què totes les persones van ser declarades éssers amb drets inalienables, va encendre un sagnant conflicte armat amb la potència colonial, l’Imperi britànic. La discussió sobre si l’esclavitud s’avenia amb els ideals republicans va conduir a una guerra civil americana (1861-1865) que va provocar més de 600.000 morts.
L’any 2024, els EUA no estan encara al caire d’una guerra civil. Ara bé, la retòrica de tots els bàndols no podria ser més apocalíptica. Quan a mitjan juny Donald Trump feu una aparició en un escenari de Racine, a la riba del llac Michigan, digué: “El món està en flames. Les nostres fronteres s’esfondren. La inflació fa estralls. Europa se sumeix en el caos. L’Iran se sent encoratjat. La Xina va a tota vela. I el president més incompetent i més corrupte de tots els temps ens porta de cap a la Tercera Guerra Mundial.” Al públic hi havia una dona que mantenia alçat un cartell amb el lema: “Deporteu-los tots! Ara!”.
És el llenguatge de l’estat d’excepció. En el relat de Trump, ell no és el que trenca les regles, sinó el salvador dels Estats Units que ha d’estar llest per dur a terme accions extraordinàries. “Si no lluiteu com el dimoni, aviat ja no tindrem ni país”, deia el llavors president el 6 de gener de 2021 a Washington abans de deixar anar una gernació per assaltar el Capitoli. La seva gent està propagant la teoria que quan sigui reelegit Trump disposarà de poders gairebé il·limitats i que només podrà ser controlat mínimament pel congrés, és l’anomenada Unitary Executive Theory.
Els juristes fidels a Trump han trobat una escletxa en la constitució dels Estats Units que el president podria fer servir en el cas d’un segon mandat: la Insurrection Act. Aquesta llei es remunta als inicis de la fundació del país i preveu que el president pugui activar l’exèrcit a discreció quan tingui la intenció de combatre “alçaments” o “conspiracions”. George Washington la va posar en pràctica per derrotar una rebel·lió de destil·ladors d’aiguardent que es negaven a pagar els impostos sobre el whisky. Després d’això, la Insurrection Act ha estat aplicada amb comptagotes.
Donald Trump ja ha lamentat més d’un cop que durant el seu primer mandat no encarregués a l’exèrcit de sufocar les protestes del moviment Black Lives Matter de l’estiu del 2020. Després que durant una actuació policial un agent assassinés George Floyd, un ciutadà de pell negra, milions de persones van sortir al carrer a manifestar-se durant setmanes contra el racisme i la discriminació. Ara, Trump promet netejar amb l’ajuda de l’exèrcit ciutats “infestades de criminalitat” i governades democràticament com Chicago i Nova York. Què passarà si això tan sols és un pretext per dissoldre accions de protesta contra el seu govern?
La fortalesa del sistema de govern nord-americà —un president en el qual gairebé es concentra tot el poder— es converteix, a la vista d’una possible reelecció de Trump, en una feblesa. Cada nou president té el dret d’introduir canvis en la direcció de l’FBI i el Departament de Justícia. Però què passarà si concep la policia i la justícia com a instruments de revenja contra els seus oponents? I si Trump nomena Mike Davis, un activista conservador, com a nou secretari del Departament de Justícia? Davis ja ha declarat que indultaria totes les persones que van assaltar el Capitoli el 6 de gener de 2021. Una amenaça que Trump reitera de forma recurrent en les seves aparicions públiques.
I també algú com Davis podria indultar després Trump en el cas que aquest incorregués en un delicte. D’ençà de la sentència sobre la seva immunitat, Trump no hauria de témer per res una decisió judicial en contra seu.
Com es pot aturar un polític que aboca a la llum pública tals pensaments? Trump no només designaria un nou cap de l’FBI i un nou secretari de Justícia que li fossin totalment fidels. També acomiadaria tots els funcionaris federals que no es mostressin disposats a seguir les directrius de la Casa Blanca. A les acaballes del seu primer mandat, Trump ja va promulgar un decret anomenat Programa F.
Aquest pla preveia declarar milers d’empleats del govern federal com a funcionaris polítics, de manera que poguessin ser cessats del seu càrrec en qualsevol moment. La iniciativa no va arribar mai a ser aplicada i Joe Biden la va tirar enrere en convertir-se en el nou inquilí de la Casa Blanca el 20 de gener de 2021. Si obté un segon mandat, Trump vol tornar-hi. “Fumigarem els buròcrates”, deia literalment en un vídeo que publicà després de la condemna a Nova York.
“Seria molt perillós si tinguéssim treballadors públics que no fossin fidels a la seva formació i la legislació, sinó als designis d’un president”, diu Doreen Greenwald. Greenwald ha treballat durant 35 anys al govern i actualment és cap d’un sindicat que, entre d’altres, representa el funcionariat del Departament del Tresor dels Estats Units. I és que sap del que parla: l’antic cap de l’Estat Major de Trump, John Kelly, va afirmar sota jurament que el president va expressar el desig d’inundar de procediments els seus adversaris polítics mitjançant l’IRS, la institució equivalent a hisenda. Entre d’altres, volia fer-ho amb l’antic cap de l’FBI James Comey. Aquesta pretensió no fou acomplerta justament perquè l’IRS és un organisme molt difícil de controlar.
Però l’intent va quedar allà.
Des d’aleshores, el president Biden ha pres algunes precaucions per millorar la protecció dels empleats públics. Per exemple, que no poden perdre la protecció contra l’acomiadament sense la seva aprovació. Però tot plegat és una feina a mig fer sense una llei que ho acompanyi i que sigui aprovada pel congrés, diu la sindicalista Greenwald. És possible que es posessin alguns pals a les rodes dels plans de Trump, però no han aconseguit aturar-los.
Les conseqüències d’una administració submisa es podrien veure en el tema de l’avortament. Des que la Cort Suprema va frustrar el juny del 2022 el dret a tot el país a la interrupció de l’embaràs, en alguns estats com ara Texas, Oklahoma o Idaho és gairebé impossible d’interrompre un embaràs de forma legal. Sobre els metges que duen a terme avortaments penja l’amenaça de sancions draconianes. Per aquest motiu, a moltes dones se’ls administra la pastilla avortiva Mifepristone que fins i tot es pot enviar per correu postal.
Mentrestant, dues terceres parts dels avortaments que es produeixen als EUA es fan gràcies a aquesta pastilla, amb la qual cosa s’evita la prohibició d’avortar en una dotzena d’estats. La Heritage Foundation, una organització conservadora que ha elaborat un programa en el cas d’un segon mandat de Trump, es declara favorable que l’agència d’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA) revoqui l’aprovació del Mifepristone perquè considera que milions d’embrions perden la vida mitjançant “l’avortament químic”.
Per defensar-se dels atacs dels republicans envers el dret a l’avortament, es va crear el febrer de 2023 la Reproductive Freedom Alliance, a la qual hi ha adherits 23 governadors demòcrates. Christina Chang, la secretària general d’aquesta aliança, afirma que es tracta de protegir les clíniques que ofereixen la possibilitat d’avortar i de salvaguardar els sanitaris de l’àmbit de la ginecologia de veure’s sobrepassats amb escrits de demanda. Diversos estats governats pel Partit Demòcrata ja han aprovat shield laws, és a dir, lleis per evitar que metges, infermers o llevadores siguin demandats judicialment als estats on la pràctica de l’avortament està sancionada.
De protecció efectiva, només n’hi haurà si el màxim d’estats promouen i aproven aquestes shield laws, les lleis escut, diu Chang. Fins ara, 18 d’un total de 50 estats han aprovat aquesta mena de regulacions. Els governadors demòcrates de vuit estats diferents, entre els quals Illinois, Maryland i l’estat de Washington, encara han anat més enllà. Han acumulat unes existències d’un total de 350.000 píndoles d’interrupció de l’embaràs per poder donar atenció a les dones en el cas que Trump surti reelegit. “Aquests medicaments caduquen al cap de cinc o sis anys”, afirmà el governador de Washington Jay Inslee al New York Times. “Això ens permetria resistir un segon mandat de Trump.”
Però això només si l’agència FDA no revoca l’aprovació del Mifepristone. Ja fa més de 20 anys que aquest fàrmac es troba al mercat dels Estats Units i té l’etiqueta de ser de bona tolerabilitat. Tanmateix, si Trump tensiona el cos de funcionaris, fins i tot l’acció de dictaminar sobre un fàrmac pot esdevenir un acte polític. “Si la FDA retira finalment el Mifepristone, ens enfrontarem a una situació completament nova”, diu Chang.
No queda clar encara si Trump té la intenció de seguir restringint el dret a l’avortament. Aquest tema el perjudica políticament. Fins i tot en estats de majoria conservadora com Kansas s’han celebrat referèndums amb el resultat de majories sòlides a favor d’aquest dret. D’altra banda, Trump depèn de l’aprovació de les seves bases ultraconservadores, que veuen en el final del dret nacional a l’avortament un primer pas cap a una nació conservadora i cristiana.
Precisament, la Convenció Baptista del Sud —l’associació protestant més gran dels Estats Units— s’ha manifestat contrària a la fecundació artificial d’òvuls fora de l’úter. A banda d’això, molts conservadors advoquen per limitar la venda de mitjans anticonceptius. Argumenten que això protegiria les dones perquè ja no haurien de lliurar-se al “sexe recreatiu”, això és sexe amb homes que només volen passar-s’ho bé. “Estava clar que el dret a l’avortament era sols el principi”, diu Chang.
No se sap com de lluny arribarà Trump. Això dependrà de l’estat d’opinió que regni al país. El seu ascens s’explica en part perquè té una gran virtut que és marcar l’opinió pública. Ell es va fer famós per les seves aparicions televisives i és probable que no hi hagi cap altre polític abans d’ell que hagi modificat tant el mapa dels mitjans. Fox News, el canal conservador propietat del magnat de la comunicació australo-americà Rupert Murdoch, ha engrandit la figura de Trump. Després de l’assalt al Capitoli, el canal se’n va distanciar, però amb el pas del temps s’ha apropat de nou a l’expresident. El milionari Elon Musk, propietat de X, freqüenta la residència de Trump de Mar-a-Lago.
Blair Levin considera possible que Trump restringeixi significativament la llibertat de premsa. “Ja ha anunciat que farà precisament això”, diu aquest jurista, que va treballar durant molts anys a la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), encarregada entre d’altres de la concessió de llicències per a l’emissió de canals.
Probablement, seria il·legal de retirar la llicència a un canal com NBC, diu Levin. “Però això no vol dir pas que la FCC no ho pugui fer.” La decisió recauria llavors en un jutge federal nomenat possiblement pel mateix Trump.
Al cap i a la fi, seria sobretot el sistema judicial dels EUA el responsable de parar els peus a Trump. Els demòcrates, ara amb Kamala Harris al capdavant, estan mirant d’ocupar els tribunals d’abast federal amb persones que estiguin preparades per defensar la constitució. Podrien aturar les expulsions massives o, com en el primer mandat de Trump, aixecar prohibicions arbitràries d’entrada al país. Fins ara, Biden ha nomenat a nivell federal gairebé tants jutges com va fer Trump: uns 200.
Ara bé, totes les qüestions decisives acabaran arribant a la Cort Suprema. Precisament en la qüestió de la “immunitat total”, aquest tribunal ja ha decidit a favor de Trump. Alhora, ha rebutjat amb total claredat la mentida de Trump que Biden li va robar la victòria electoral. Les denúncies al respecte no han estat ni acceptades per la Cort Suprema.
Però Trump, que en el seu moment no tenia la intenció d’acceptar la voluntat popular, s’inclinarà de nou davant la decisió de nou jutges? El poder judicial és la baula més feble de l’entramat constitucional, escrigué Alexander Hamilton, un dels pares fundadors i el primer secretari del Tresor dels Estats Units. “No controla ni l’espasa ni la cartera.”
I si hi ha res de què Trump sàpiga treure profit, és de les febleses dels altres.
Traducció d’Arnau Ferre Samon