Només tenia vuit anys, però la seua llengua durant molts dies acabava aspra com un paper de vidre. Les creus dibuixades al sòl amb la seua saliva havien estat un viatge a l’infern dintre d’unes quatre parets envoltades de crucifixos i rosaris. Les mans encara feien olor pels vàters netejats sense guants i les nits estaven governades pel temor a soltar una gota de pixum. La por al càstig, a refregar-te ortigues per la teua vulva, s’entremesclava amb una panxa famolenca, cansada d’una dieta cuinada per la representació de Satanàs.
Els canells estaven cansats de cosir i la boca anhelava ...