Salomé Pradas ha establert dos rècords que costarà de batre a la política valenciana. Així com lʼatleta txecoslovaca Jarmila Kratochvílová va córrer els 800 metres llisos en un minut, cinquanta-tres segons i vint-i-vuit centèsimes, una plusmarca que es manté intacta des de 1983, la de Pradas a la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana també costarà de superar.
La fita de Pradas és doble. Dʼuna banda, tan sols va intervenir en dues ocasions a les Corts com a responsable de la cartera en qüestió: la protocol·lària del 3 dʼoctubre de 2024, per a presentar les línies polítiques de la seua Conselleria, i la del 24 dʼoctubre de 2024, en dues respostes parlamentàries a un diputat del PP, Wenceslao Alòs, i un de Vox, David Muñoz. Lʼaltre rècord resulta fins i tot més meritori, perquè la nòmina de competidors és copiosa: cap conseller o consellera del PP no havia sigut imputat amb tanta celeritat com ella. Va prendre possessió de la cartera el juliol passat i demà divendres, 11 dʼabril, compareixerà davant la titular del Jutjat dʼInstrucció número 4 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, en la causa sobre la gestió de la dana.
La feina de la magistrada és àgil i diligent. La cadència de les interlocutòries, les seues reunions individualitzades amb els familiars de cadascuna de les 228 víctimes mortals i les acceptacions i denegacions de personacions a la causa a penes li deixen temps per a resseguir quina fou la trajectòria, breu però ben definitòria, de Pradas com a consellera de Justícia i Interior.
Dos únics plens de Les Corts com a titular de Justícia i Interior i la consellera del PPCV més ràpida a ser investigada, els dos rècords mundials de Pradas
En realitat, tampoc no hauria de llegir massa. La seua petjada parlamentària es concentra en dos diaris de sessions: el del 3 dʼoctubre de 2024 i el del 24 dʼoctubre de 2024. En el primer cas, quan va comparèixer, sense límit de temps, per a exposar les línies mestres de la seua actuació a la Conselleria, a la qual va accedir gràcies a lʼeixida de Vox del Consell i després del seu pas per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Aquella declaració dʼintencions denotava la preocupació real pels àmbits de gestió sobre els quals tenia competència, que ella mateixa va dividir en sis àrees: justícia, autogovern, concòrdia, assistència a les víctimes, seguretat i emergències i interior.
Aquell dia, Pradas només va dedicar el 7% de la seua intervenció a les emergències, centrant-se, sobretot, en la situació laboral dels bombers forestals. En canvi, va emprar el doble de temps per a referir-se a la nova llei de senyes dʼidentitat i a la protecció i promoció dels bous al carrer, una festa amb «ADN valencià» i que, segons Pradas, és «sinònim de llibertat, de dinamisme social, de cultura i de tradició».
Moltes banderes i massa poc 112
Mazón tenia pensat designar Salomé Pradas consellera de Justícia i Interior en 2023, però el repartiment de carteres amb Vox la va fer recaure en la formació amiga. I quan Santiago Abascal va determinar que el pas del seu partit pels governs autonòmics sʼhavia esgotat i va ordenar-ne lʼeixida immediata, ella també va reconèixer que aquestes competències eren «summament conegudes i volgudes» per la seua formació com a lletrada, que no, sens dubte, com a experta en emergències.
La seua posada en escena a lʼhemicicle fou sòbria fins que va arribar a lʼapartat de les senyes dʼidentitat, en què va passar-se al valencià per a dotar de més èmfasi la seua al·locució. Va ser aleshores quan va presumir del «Segle dʼOr de les lletres valencianes» recordant que era «molt més anterior al dʼaltres segles dʼor de terres veïnes». Ningú no va pensar en Múrcia ni en Albacete, òbviament.
«Durant vuit anys els valencians hem patit lʼinsult, el sectarisme i el menyspreu reiteratiu a la nostra pròpia identitat com a poble per les il·lusions del Botànic... I puc dir-los ben alt que això, amb aquest Consell, sʼha acabat!»
En fer referència a Joanot Martorell, lʼautor del llibre Tirant lo Blanc, lʼaleshores consellera va fer una matisació —«escrit, per cert, en valencià»— que evitava qualsevol possible associació amb la literatura uzbeka o neozelandesa. «Tal era la importància de la nostra llengua, el valencià, que inclús Cervantes, en la seua obra Persiles y Segismunda, fa 400 anys, cita expressament el valencià com la dolça llengua valenciana», exposà Pradas de manera acadèmica. Un mecanisme com qualsevol altre per a treure a passejar, una vegada més, lʼogre català. La seua dèria particular: «No consentirem que, 400 anys després, alguns vinguen a dir-nos que parlem català o que som els Països Catalans... No, no som succedanis de ningú, tenim identitat pròpia i històrica, som lʼantic Regne de València, som la Comunitat Valenciana i parlem valencià. I no serem mai Països Catalans».
Pradas va lamentar aquell dia la derogació, per part del Govern del Botànic, de la Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes dʼidentitat del poble valencià. «Durant vuit anys els valencians hem patit lʼinsult, el sectarisme i el menyspreu reiteratiu a la nostra pròpia identitat com a poble per les il·lusions del Botànic... I puc dir-los ben alt que això, amb aquest Consell, sʼha acabat!», va exclamar amb la vena marcada al coll, com si estiguera desembarcant en Normandia.
«Aprovarem una nova llei de senyes dʼidentitat per al reconeixement, defensa i promoció de lʼautonomia de la Comunitat Valenciana, amb lʼobjectiu de reforçar, ampliar i donar solidesa a la llei derogada pel Botànic», va continuar Pradas, «una llei que protegisca la nostra denominació, no la dʼaltres, els nostres valors, el nostre idioma i les senyes dʼidentitat dels valencians, no la identitat que alguns ens volen imposar». «Perquè des del Consell protegirem sempre, amb orgull i determinació, els nostres símbols, la nostra llengua, la nostra denominació, les nostres tradicions i les nostres pròpies senyes dʼidentitat davant qui faça falta i on faça falta», va proclamar de manera solemne.
Pradas pensava aprovar «una llei que protegisca la nostra denominació, no la dʼaltres, els nostres valors, el nostre idioma i les senyes dʼidentitat dels valencians, no la identitat que alguns ens volen imposar»
Els diputats que contemplaven lʼescena des del seu escó poden considerar-se uns afortunats. Des del discurs de Martin Luther King no es veia un clam per la llibertat tan enèrgic i emotiu. Pradas va advertir que «sempre ens tindran enfront, alçant-nos contra les solucions supremacistes i sobiranistes; cada vegada que onegen la bandera del separatisme trobaran com a resposta més Comunitat Valenciana; cada vegada que facen ostentació del sobiranisme trobaran més Comunitat Valenciana, i davant les il·lusions pancatalanistes, sempre trobaran més Comunitat Valenciana», va subratllar la consellera. «Mentre a la Comunitat Valenciana governe el Partit Popular, amb el president Carlos Mazón al capdavant, som i serem Comunitat Valenciana», va remarcar, deixant la porta entreoberta a un possible canvi de denominació amb un altre president del PP. És Mazón qui actua, si atenem les seues paraules, com a dic de contenció.
En èxtasi, gairebé levitant, Salomé Pradas va anunciar també que el seu departament fomentaria «lʼestudi i difusió de les nostres senyes dʼidentitat a través de la col·laboració publicoprivada amb les nostres universitats i institucions com Juristes Valencians, Lo Rat Penat, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, la federació de bous al carrer o la Federació de Pilota Valenciana». És a dir, una cosa així com barrejar la NASA, la federació de beisbol, una colla de terraplanistes radicats en Alaska i lʼassociació dʼamics del rifle per a determinar lʼexistència o no dʼaigua a Saturn.
La Salomé Pradas que el 3 dʼoctubre, fa tot just sis mesos, situava aquestes polítiques al capdavant de la seua actuació política, sols dedicava uns pocs paràgrafs a lʼapartat de les emergències. El Consell de Carlos Mazón, com tant li agradava repetir, ja havia exterminat la Unitat Valenciana dʼEmergències (UVE) que el Botànic havia creat poc abans de les eleccions de 2023 amb la intenció de millorar la coordinació en casos dʼemergència greu, un ens que PP i Vox consideraven un xiringuito. Des del minut zero van negar-se a desenvolupar-ne el contingut.
En la seua presentació com a consellera, Pradas va afirmar que es reforçaria la coordinació «entre el Centre de Coordinació dʼEmergències autonòmic i els provincials». Sense entrar-hi en detalls. Però, sobretot, va parar atenció a la situació laboral dels bombers forestals, el contracte dels quals havia decidit ampliar fins al 31 de desembre.
Quan la dana va fer acte de presència, però, els bombers provincials no són van ser activats, sinó que seʼls va dir que podien marxar cap a casa en acabar la seua jornada, tot i que la situació, durant la vesprada, ja era límit.
Així mateix, en la seua estrena com a consellera de Justícia i Interior a les Corts, Pradas va agrair tímidament la tasca dels treballadors de lʼ112 i va comprometreʼs a millorar les seues condicions de treball. Després de la dana, però, aquest col·lectiu sʼha manifestat als carrers contra lʼexternalització que pateixen i que redunda en un sistema deficient. El 29 dʼoctubre, amb motiu de la dana, milers i milers de telefonades al telèfon dʼemergències van quedar sense resposta.
Ella tenia unes altres prioritats. Per exemple, aprofitar el comiat dʼÍñigo Errejón de la política —a causa de diversos casos dʼassetjament sexual— per a dir-li adeu de manera sarcàstica, tot recordant que uns dies abans havia fet servir lʼexpressió País Valencià al Congrés dels Diputats.
Els bous i Mazón, totèmics
La veritable preocupació de Pradas no eren les condicions laborals de lʼ112 ni que els bombers forestals estigueren ben coordinats amb la resta de cossos i forces de seguretat. La seua autèntica preocupació com a consellera consistia a defensar els festejos taurins i, en especial, les més de 8.700 celebracions de bous al carrer que se celebren cada any en 260 municipis valencians, «que suposen un impacte econòmic aproximat de 300 milions dʼeuros».
«Des del Consell de Carlos Mazón sempre direm "sí" a les nostres tradicions i "sí" als bous al carrer», va dir Pradas en anunciar el nou reglament per als festejos taurins que volia aprovar com a consellera
«Per això, com ja va anunciar el president Carlos Mazón, el Consell vol proporcionar la millor ferramenta de treball perquè totes les poblacions puguen celebrar en les millors condicions unes festes en les quals posen molt esforç i estima, i que tant simbolitzen per a tots nosaltres; des de la Conselleria de Justícia i Interior promulgarem un nou reglament de bous al carrer basat en el diàleg i el consens, on tindran veu i vot els representants dels diferents col·lectius taurins, com la federació de penyes de bous al carrer o lʼassociació en defensa de les tradicions», avançà Pradas sense sospitar que estava en els seus últims dies com a consellera. «Cal avançar per a perpetuar els nostres tradicionals festejos taurins i amb aquest objectiu, en els pròxims dies, constituirem la comissió que treballarà per a tindre una normativa amb dos objectius fonamentals: aconseguir la màxima seguretat per al públic i millorar el benestar animal... Des del Consell de Carlos Mazón sempre direm “sí” a les nostres tradicions i “sí” als bous al carrer», es felicitava.
El bou, un animal totèmic per a Pradas. Mazón, un altre tòtem per a lʼexconsellera, en aquest cas un animal polític. A més del seu pas tan breu per la Conselleria i de la imputació exprés que ha aconseguit, la primera i penúltima intervenció parlamentària de Pradas com a consellera de Justícia i Interior va proporcionar un altre rècord que serà difícil de batre. Va referir-se en 23 ocasions al «Consell de Carlos Mazón». Ni del Partit Popular ni del PP ni de cap altre. De Carlos Mazón en exclusiva. La persona que encreuarà més els dits mentre ella estiga prestant declaració, aquest divendres, davant la titular del Jutjat dʼInstrucció número 4 de Catarroja.