El soroll estrident de la radial s'ha convertit en la banda sonora de la reconstrucció. Alfafar, com la resta de municipis devastats per la dana, observen com a poc a poc els seus habitants tracten de reprendre unes vides que han canviat de soca-arrel. L'antiga normalitat s'erigeix en una utopia que tardarà massa a retornar. Això sí, en cas que ho faça...
Els rostres dels transeünts són un còctel agitat de sentiments. La ràbia, la tristor, el dol. Tots combinats i rebolicats componen un paisatge que clama per la reparació econòmica, social, urbanística, cultural, però també judicial. La gent vol que «es depuren responsabilitats» i és un dels objectius de l'Associació de Damnificats per la DANA de l'Horta Sud.
«Va néixer en dos barris d'Alfafar, que estan junts i estan formats per habitatges baixos, per línies d'adossats», expressa Christian Lesaec, president d'aquesta entitat de víctimes d'un torrent criminal d'aigua viscosa. «Quan va arribar la riuada, ens va agafar a la major part de la gent de la comarca fent vida al carrer. Cadascú va lluitar per sobreviure, salvar els cotxes i el que poguera, encara que en moltes ocasions no va ser possible. En els dies següents, van començar a netejar tot el que podíem, a tirar els trastos. El principal problema que teníem era la falta de menjar i d'aigua», rememora.
Als dies, van rebre ajuda d'amics i de familiars. Alguns venien de València i altres de més lluny. «En aquell moment, els veïns començàrem a organitzar-nos. Atès que ni l'ajuntament, ni tampoc altres institucions ens donava ajuda, alguns veïns vam guardar un poc de l'ajuda i vam avisar a les altres persones residents del carrer per veure que tenien cadascú i coordinar-se. Aquest treball d'organització i de coordinació entre els veïns va ser l'embrió de l'associació», narra.
La doble via judicial
En els primers compassos del desastre, tothom funcionava com a una mena de robot per intentar netejar. Les graneres i els poals eren els estris que retrataven la primera fase de la recuperació. Amb el fang passant pràcticament a millor vida, les converses sobre la responsabilitat de la desfeta brollaren. «Els primers dies estàs com estàs, però a poquet a poquet el cabreig va creixent», indica. Al carrer, a les barcelles que feien els veïns, sempre hi havia algú que deia: «Això no ha de quedar així» o «s'han de demanar responsabilitats».
«Al mateix temps que s'organitzava l'ajuda, vam parlar amb diferents bufets d'advocats per veure quin era el plantejament que ens oferien. Arran del que ens deien, fèiem diferents assemblees i vam fer-nos una idea de quin hauria de ser el camí, ja que més o menys tots proposaven una idea semblant», explica sobre el naixement d'una querella que aixopluga a 120 persones de les prop de 400 que estan adherides a l'associació. «Vam decidir encomanar la feina a un bufet de Madrid perquè la seua mirada estava prou d'acord amb el que els associats consideràvem», puntualitza.
La querella que han presentat, segons desgrana, «atresora dues línies». «Una de les vies empreses és la contenciosa administrativa. Aquesta línia pensem que anirà més ràpida, tot i que en els temps de justícia igual estem parlant d'un o dos anys. A través d'aquesta via, els associats demanem indemnitzacions de tipus material i immaterial. La segona línia oberta és la penal, on sol·licitem a la justícia que els responsables paguen d'acord amb la llei», detalla. De moment, la seua querella ha estat acceptada i traslladada al jutjat de Catarroja que centralitza les actuacions envers la dana.
Una reconstrucció precària
A l'aguait del transcurs del procediment judicial, l'Associació de Damnificats per la DANA de l'Horta Sud és un actor que, en certa manera, actua de fiscalitzador mediàtic de l'avanç de la revitalització de les zones desolades. «La nostra associació era inicialment d'Alfafar, però progressivament ha entrat a formar-ne part gent provinent de Massanassa, Benetússer, Sedaví, Catarroja o Paiporta. En un moment donat, vam tindre una assemblea en què es va decidir canviar el nom perquè la gent sentira que l'associació no és només d'un poble, sinó de tots», exposa.
«Tenim un feedback de com estan tots els municipis. Considerem que Paiporta i Catarroja són els municipis que encara estan més afectats. En Alfafar, per exemple, hi ha barris que estan millor i altres que estan encara en una situació més complicada», radiografia, així com dibuixa el paisatge actual de la zona zero: «El so diari és el dels martells i les radials, amb la gent reconstruint. En els nostres carrers, tenim quatre botigues tancades i una oberta en una situació precària. Diguem que estem en una fase 2 de la reconstrucció». «Ja no estem plens de fang, sinó de pols», apunta.
En aquesta fase de la reconstrucció, assenyala problemes com la situació dels garatges. «Tot i que estan netejats, no estan sanejats, no tenen ventilació, no tenen llum i no tenen assegurança». Un altre dels maldecaps i dels drames quotidians per a moltes persones, especialment per aquelles amb triennis i triennis de bufar espelmes d'aniversari, és la reparació dels ascensors. «Són moltes les finques que encara estan sense ascensor. Viure en un cinquè sense ascensor es pot suportar durant una o dues setmanes, però no quan duus mesos. Hi ha llista d'espera fins a l'estiu i veurem... És un escenari dur», conta. La realitat d'uns pobles marcats per la destrossa de la gran riuada del 2024.