Canvis al Consell de la República. L’entitat fundada per legitimar legalment el resultat del referèndum de l’1 d’Octubre i per treballar per la independència de Catalunya fora de l’àmbit administratiu espanyol ha celebrat unes eleccions en què hi ha hagut un guanyador clar. Es tracta de l’advocat Jordi Domingo, que va ser cònsol major del Consolat de Mar i va ser també encarregat de dissenyar l’estructura jurídica de l’entitat, així com el seu funcionament electoral.
El seu triomf té diverses lectures. La més destacada és l’ostracisme al qual es veu condemnat Toni Comín. El conseller a l’exili, que resta a l’espera de ser reconegut com a eurodiputat i que també va ser vicepresident del Consell de la República, era identificat fins fa uns mesos com el relleu natural de l’expresident Carles Puigdemont al capdavant de l’entitat. Per contra, una sèrie d’acusacions han fet saltar pels aires aquestes previsions.
Vull agrair a tots els registrats que han participat a les eleccions i gràcies també als que m'heu fet confiança per presidir el @ConsellRep
— Jordi Domingo (@JordiDomingoGM) February 12, 2025
El @ConsellRep és l'única institució sorgida de l'1-O i de la declaració d'independència i entomo el repte de liderar-lo en aquesta etapa. https://t.co/7R7m5UbcwG
En primer lloc, Comín va ser acusat d’irregularitats en la gestió financera del Consell de la República quan n’era vicepresident. Acusacions que van acabar amb la dimissió en bloc del govern de l’entitat, el qual va quedar en mans d’una gestora. En aquell context el també exconseller de Salut va ser assenyalat pel raper mallorquí Valtònyc, que va demanar amb contundència mantindre Comín «allunyat» de les institucions.
Poc després arribaria la denúncia d’un exassessor seu per presumpte assetjament sexual i laboral, contra la qual Comín es va defensar contundentment.
Canvis
Aquest seguit d’acusacions van motivar l’expresident Carles Puigdemont a recomanar Comín que retirara la seua candidatura a presidir el Consell. L’exconseller, però, va decidir mantindre-la i ara ha sigut el tercer candidat més votat dels quatre que s’han presentat, amb només el 10% dels vots. Per davant d’ell ha quedat Montserrat Duran, que liderava una candidatura que clamava per l’impuls dels consells locals i que comptava amb el suport de coneguts independentistes, com la lingüista i activista Blanca Serra, el filòleg Josep Maria Virgili, el represaliat Roger Español o l’humorista Toni Albà.
Duran ha assolit el 22,7% dels vots, i Domingo ha guanyat les eleccions sense cap mena de competència amb quasi el 66% dels suports. L’advocat comptava amb el suport explícit del conseller a l’exili Lluís Puig i també de l’advocada i professora Neus Torbisco, una de les més actives en el Consell de la República des dels seus inicis. Al seu torn, Domingo va aconseguir integrar la candidatura de l’advocat Jordi Castellà, que també és regidor a Canet de Mar (Maresme) amb un grup municipalista.
La participació, excessivament baixa
Tot i que el triomf de Domingo ha sigut inapel·lable, la participació electoral reflecteix una clara desmobilització. Només s’han registrat 8.108 vots emesos entre un total de 89.474 electors, fet que deixa la participació en el discretíssim percentatge del 9% en uns comicis que es preveien disputats.