No són bon temps per a Toni Comín. Qui fora conseller de Salut durant la legislatura de l’1 d’octubre i el polític més pròxim a Puigdemont –si més no aparentment– durant l’estada a l’exili està havent d’enfrontar-se a diverses acusacions.
La que ha esclatat aquest divendres, però, supera totes les anteriors. Un antic assessor seu al Parlament Europeu l’ha denunciat per assetjament psicològic i sexual, i ho ha fet presentant un informe davant el Comitè Consultiu de l’eurocambra.
Comín ha negat els fets a través d’un comunicat, en el qual també ha anunciat accions legals davant la “falsedat” de les acusacions, però no es pot negar que la seua imatge queda tocada.
— Toni Comín (@toni_comin) January 31, 2025
Una trajectòria de llarg recorregut
L’eurodiputat, que no ha pogut revalidar l’escó per impediment de l’eurocambra –el seu cas resta a l’espera que es pronuncie la justícia europea–, representa tot allò que Junts ha volgut projectar des de la seua fundació. Fill d’activistes antifranquistes del moviment socialista cristià, Comín va accedir al Parlament després d’haver-se incorporat com a independent a les llistes del PSC de Pasqual Maragall l’any 2003.
Maragall havia impulsat la plataforma Ciutadans pel Canvi, que acollia personalitats destacades del catalanisme que treballaven per un relleu a la presidència de la Generalitat després de 23 anys de pujolisme. Comín, que era professor de Filosofia a ESADE, representava en aquell moment el llegat històric del seu pare a través de la Fundació Alfonso Comín.
L’any 2015 va ser triat novament diputat al Parlament a través de la llista de Junts pel Sí, sent-hi incorporat per Esquerra Republicana, partit amb el qual va acabar trencant per finalment sumar-se de manera decidida a l’òrbita de l’aleshores ja exiliat Carles Puigdemont. A Europa ha sigut un dels seus grans valedors, tal com evidencia el seu paper al Parlament Europeu o la implicació en el Consell de la República. Especialment destacat va ser l’organització de l’acte d’aquesta entitat a Perpinyà al febrer del 2020, que va reunir vora 100.000 persones a la capital nord-catalana. La seua trajectòria, políticament transversal, coincideix plenament amb el relat fundacional de Junts.
Problemes
Però les coses han canviat. De l’idil·li entre Comín i Puigdemont s’ha passat a una situació de silenci per part de l’expresident davant les acusacions contra l’exconseller de Salut. La primera va esclatar el passat estiu, quan el diari El Món es va fer ressò de la denúncia que va fer l’empresa Catglobal, que dona cobertura legal al Consell de la República, per les presumptes “irregularitats” en la gestió financera de l’entitat. L’assenyalat era Comín, vicepresident d’aquesta plataforma que va nàixer amb l’objectiu de construir la República Catalana fora del marc legal espanyol.
Les acusacions van derivar en la dimissió en bloc del govern del Consell de la República al novembre, que va quedar en mans d’una gestora. La decisió coincidia, també, amb el nou paper exèrcit pel referent indiscutible de l’entitat, Carles Puigdemont, que des de les eleccions espanyoles de juny del 2023 va prioritzar la seua tasca com a dirigent de Junts, participant directament en l’esdevenir de la investidura de Pedro Sánchez i apostant per presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat al maig del 2024, objectiu que no va aconseguir.
El Consell de la República, d’alguna manera, quedava condicionat per un buit de lideratge encara més visible pel fet que el substitut natural de Puigdemont, Comín, estava sent assenyalat per irregularitats.
Competència
Ha sigut en aquest context que Comín, que resta a l’espera de poder tornar a l’eurocambra, ha presentat candidatura a presidir el Consell de la República. Però lluny de la pretesa unanimitat que sí que va assolir el seu antecessor, a banda de la de l’exconseller hi ha altres cinc candidatures: la de l’advocat Jordi Domingo, la del també jurista Jordi Castellà, la del químic mallorquí Antoni Walter Castelló, la del també mallorquí Lluís Felipe Lorenzo i la de Montserrat Duran, que aposta per enfortir els consells locals.
Enmig d’aquest clima Comín ha rebut també una acusació ben difícil de pair. El raper Valtònyc, qui també ha format part de la família forjada a l’exili de Waterloo, va fer un comunicat aquest mateix dilluns refermant les acusacions contra l’exconseller per presumptes irregularitats fiscals –totalment detallades en la seua carta– i va arribar a definir Comín com “un perill potencial si controla eines com ho és el Consell”. A més, el va assenyalar per “actuar de manera egoista, prioritzant els seus interessos personals per sobre del bé col·lectiu” durant les negociacions per l’amnistia.
Faig una crida a les persones afectades a compartir les seves experiències. També insto @JuntsXCat a investigar si aquesta persona realment representa els valors que hauria de defensar al Parlament Europeu en nom dels ciutadans de Catalunya. pic.twitter.com/2HHUMXtI1m
— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) January 27, 2025
Massa enemics i massa acusacions com perquè passen desapercebudes.