Fa només uns dies el conseller a l’exili i diputat al Parlament, Lluís Puig, va expressar públicament el seu suport a la candidatura de l’advocat Jordi Domingo per a presidir el Consell de la República. Un suport inesperat, en tant que el també exiliat Toni Comín és amb diferència la cara més coneguda entre els cinc aspirants a presidir el Consell i substituir en aquest òrgan el seu referent indiscutible, l’expresident català Carles Puigdemont.
El cert, però, és que Toni Comín no passa per un bon moment. A les acusacions d’assetjament sexual contra ell se sumen les denúncies contra la gestió financera feta al Consell amb ell com a vicepresident i una denúncia encara més delicada, la del raper Valtònyc, que viscut ha tingut durant l’exili una gran acollida a la Casa de la República de Waterloo.
És en aquest context que emergeix la figura de Jordi Domingo, encara més quan Lluís Puig ha justificat el seu suport valorant l’aposta “renovada, compromesa i transversal” del candidat.
Jordi Domingo
Aquest advocat de llarga trajectòria va ser un dels qui van dissenyar l’estructura jurídica del Consell de la República i també el seu funcionament electoral. El seu currículum encaixa amb la intenció de presidir una entitat amb vocació internacional, ja que Domingo va fundar el 1989 el primer despatx català a Moscou per a explorar i acollir projectes empresarials. A banda, ha sigut cònsol major del Consolat de Mar, i a nivell historiogràfic s’ha dedicat a la recuperació dels arxius disseminats d’aquesta institució per recuperar una de les etapes pretèrites més interessants dels Països Catalans.
Membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona i del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Domingo també va militar en el PSUC durant el franquisme –i va ser detingut i torturat– i va fundar la plataforma Constituïm, que va elaborar un projecte de constitució per a la República Catalana que va ser presentat al Parlament el 2016.
Objectius
Segons enumera a la pàgina web del Consell de la República, els objectius que figuren al seu programa electoral són “recuperar la confiança ciutadana”, “enfortir la unitat de l’independentisme” i “avançar cap a la república catalana” a través de la seua “construcció” amb una majoria social, amb un marc legal definit i amb el “reforçament de la identitat nacional”. També aposta per la internacionalització del conflicte i per l’enfortiment del Consell a través del creixement del cens, de l’impuls de la xarxa de Consells Locals i de la participació i també eliminant “burocràcies innecessàries”.
Els altres candidats
A banda de Domingo i Comín hi ha altres tres aspirants a presidir l’entitat. Es tracta de l’advocat Jordi Castellà, regidor a Canet de Mar (Maresme) amb un grup municipalista; del professor mallorquí de secundària Toni Castelló i de Montserrat Duran, que encapçala la candidatura #Revolucionem-nos, que insisteix en la vertebració territorial.
Les eleccions se celebraran entre el 8 i el 12 de febrer i determinaran qui substituirà Puigdemont al capdavant d’aquest organisme, que ha perdut presència des que l’expresident català irrompira novament en l’escenari polític amb Junts, especialment arran les eleccions espanyoles de juliol del 2023 i les posteriors negociacions i encara més amb les eleccions catalanes de maig de l’any passat, quan va ser candidat a la presidència de la Generalitat.
De fet, molts dels adherits al Consell de la República es fan la pregunta de què passarà amb aquest organisme quan no hi haja exili. “Que desaparegui l’exili no vol dir que desaparegui el mandat de les urnes de l’1 d’octubre, els processos d’independència sempre han sigut llargs i el Consell ha d’internacionalitzar-lo. No ens sobren entitats com aquesta”, diu una veu destacada implicada en aquesta entitat.