Judici 1-O – El Carrer

El barri de Gràcia, aparador d’homenatge als presos

En les festes tradicionals de Catalunya també es copsa la intensitat amb què es viu l’actual moment polític.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dos capgrossos de Terrassa representaven Lluís Puig i Josep Rull, dos fills de la capital vallenca, el primer exiliat i el segon empresonat. Les festes berguedanes han destacat per la simbologia que recorda els represaliats pel referèndum. També el concurs de castells de Tarragona. I tantes altres festes tradicionals del Principat. Des de la tardor de 2017, especialment des de l’existència de presos polítics, és difícil trobar actes a Catalunya en què no hi hagi un record o un clam per la llibertat dels empresonats i pel retorn dels exiliats. Fins i tot en aquelles celebracions que mai no han estat vinculades, ni de bon tros, a la política.

L’últim exemple ha estat a la festa de Sant Medir, celebrada a Gràcia i a Sant Cugat del Vallès, terme on hi ha l’ermita homònima, que es troba a Collserola. La festa respon a la llegenda d’un pagès que en el segle IV després de Crist hauria presenciat la fugida del Bisbe Sever de Barcelona, perseguit per la política romana de Dioclecià, en plena campanya contra els cristians. Quan el bisbe va fugir, les faves de Medir creixeren, segons la llegenda, de forma miraculosa a la serra de Collserola, on llaurava el pagès. Preguntat pels romans que perseguien el bisbe, Medir va dir la veritat, que va generar desconfiança dels perseguidors i van martiritzar el pagès fins la mort.

Un devot d’aquell sant va iniciar el romiatge fa quasi 200 anys que es fa des dels barris de Sarrià i Gràcia fins l’ermita de Sant Medir. A la tornada, pels carrers de Gràcia es fa la cercavila multitudinària que implica tot el barri. Els cavalls, els caramels i les carrosses esdevenen protagonistes. Els més menuts són qui més gaudeixen de la festa. També les desenes de colles que ho fan possible. Totes llueixen el cartell de la seua data de naixement amb orgull, atès que gairebé totes són centenàries. Al carrer Gran de Gràcia, les multituds es concentren al vespre per seguir la desfilada. Especialment a les portes de la parada de metro de Fontana i al carrer Nil Fabra, adjacent al de Sant Salvador, un dels llocs on s’hi concentren les colles. Els xiquets llueixen les últimes disfresses del carnestoltes. L’ambient és totalment familiar.

I en aquests escenaris de festa, els llaços grocs semblen haver arribat per quedar-s’hi. La Colla del Cau en lluïa un de ben gran al camió des del qual repartia els caramels. No n’era l’única. A la balconada de la seu del districte -fins el 1897 Ajuntament, atès que era municipi independent de Barcelona-, també n’hi ha un. Precisament en aquesta plaça s’interpretava el dia de Sant Medir amb instruments de vent el ‘Bella Ciao’ en homenatge als presos polítics, que també són recordats a la balconada de l’antic ajuntament amb un llaç groc.

Si bé, aquesta edició ha estat menys polititzada que la de l’any anterior. Almenys pel que fa al pregó, aquest any pronunciat per Carlos Pablos, president del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, que enguany compleix 150 anys. L’any anterior, la periodista i escriptora Eva Piquer en va ser l’encarregada. «La festa és dolça però vivim uns dies amargs. Hi ha quatre persones de pau tancades a la presó per les seves idees. I això és tan bèstia, és tan injust, és tan infernal que no tindria sentit que el meu pregó parlés, que sé jo, de la primavera que arribarà d’aquí a un mes. Hi ha quatre persones en presó preventiva perquè sí, acusades d’un delicte que no han comès, i aquest atac als drets humans més fonamentals ens afecta a tots». Era només una part del discurs de l’escriptora. En aquell moment els empresonats eren Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn. Un mes després hi reingressarien cinc persones més que des de llavors resten també empresonades. Precisament, l’any passat Alfred Bosch -actual conseller d’Exteriors- i Carme Forcadell -ara empresonada i essent jutjada. Feien acte de presència a la festa. Els Castellers de la Vila de Gràcia demanaven el 3 de març -dia de Sant Medir- de 2018 la llibertat dels presos polítics.

Enguany, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i el CDR de Gràcia acudien a la concentració de cada dilluns a la plaça de la Vila de Gràcia per demanar la llibertat dels presos polítics. A la plaça de la Revolució de Setembre de 1868 encara hi ha la pancarta que cridava a la mobilització prevista per al primer dia del judici, el passat 12 de febrer. I més enllà de símbols puntuals mostrats en carruatges o en alguna interpretació musical, la reivindicació ha estat més aviat absent. La novetat, la immediatesa dels fets, sempre desperta amb més força les reivindicacions. Potser, en certa manera, la prolongació de l’estada en presó i el temps que s’allarga el judici han rebaixat la protesta en aquesta festa.Tot i així, el barri de Gràcia continua sent un aparador de solidaritat amb els presos polítics de primer nivell. I la festa de Sant Medir, tot i que en menor mesura que l’any anterior, també.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.