Sense puntualitat britànica i amb el rellotge marcant ben entrades les 10 del matí, el Tribunal Suprem reprenia el judici als dirigents independentistes. Després dels interrogatoris al dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, o a l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, de la setmana passada, aquest dimarts era el torn de l'exconseller de presidència Jordi Turull. «Vam intentar fins a l'últim minut que el referèndum fos pactat», ha declarat davant una sala presidida pel magistrat Manuel Marchena, una toga connectada amb la dreta judicial del PP.
Mentre Turull responia a les preguntes de la Fiscalia, al Campus de Tarongers de la Universitat de València l'estampa era de rutina. A la Facultat de Dret de la universitat pública valenciana, els corredors estaven quasi buits. Només a la cafeteria hi havia una presència elevada d'alumnes. Una situació que es repetia a les cafeteries de la resta d'aularis del campus.
A les converses entre els estudiants, hi predominava la preocupació pels estudis, les experiències vitals o altres problemes que afecten directament els estudiants. Quan des d'aquest setmanari se'ls demanava als estudiants per si el judici als dirigents independentistes era just, el silenci s'imposava. Fins i tot, en estudiants de dret o de ciències polítiques. O preferien ser cauts i no opinar «sobre una qüestió complexa i de la qual no en tenim coneixements suficients» o apostaven per «no comentar res». «Preferisc no dir res sobre una qüestió tan polèmica», expressava un estudiant de Relacions Laborals.
Els seus companys, però, es mostraven disposats a valorar la marxa del judici. «Crec que està sent un judici ajustat a la legalitat existent, o si més no, així hauria de ser. S'està produint un dels judicis més importants de la història d'Espanya, on es dirimeix sobre com una comunitat autònoma vol escindir-se d'Espanya», opina Javier, també alumne de Relacions Laborals. «Estic d'acord amb el meu company. És un judici molt important i, per tant, s'ha d'actuar d'acord amb la legalitat existent», continua Álvaro. «Ccrec que les institucions judicials estan a l'altura d'aquest judici», remata Javier.
Com a estudiant de dret, i sense voler identificar-se, afirma que «el judici al procés independentista català sí que compta amb les garanties suficients». «Cal recordar que s'està jutjant per la màxima autoritat judicial d'aquest país, el Tribunal Suprem», assenyala. I apunta: «S'està jutjant als dirigents independentistes pels seus fets, no per les seues idees. Les instàncies judicials van advertir-los que era il·legal emprendre aquests actes, i ells van tirar endavant sabent-ho. El judici és una conseqüència de tot allò». «Amb tot, no estic d'acord amb aquest judici», remata.
«Crec que no és un judici just. No haurien d'haver estat a la presó per aquesta qüestió, ni haurien de ser jutjats ara», afirma Lucia, estudiant del doble grau d'Administració i Direcció d'Empreses i Turisme. «No han atemptat contra cap llei de la Constitució Espanyola, ni han atacat a Espanya com a país. Això sí, estan duent la situació a l'extrem. Pots ser nacionalista i defensar el teu país o el país català, però mai arribar a aquests extrems», opina Paula, companya de doble carrera de Lucia. La seua amiga de classe, de fet, torna a intervenir: «Se'ls està acusant de sedició, i en cap cas han emprat la violència. Encara més, va ser l'Estat qui va utilitzar la violència. No és una qüestió d'independència, és que se'ls està acusant d'uns fets que no han fet». I remarca: «No poden acusar-los de violents. En cap cas, s'ha realitzat un acte violent».
De la mateixa rama acadèmica, Emilio, estudiant d'International Business, lamenta que «s'hauria pogut començar d'una altra manera». A parer seu, els dirigents independentistes van actuar «fóra del marc legal correcte i comú a tots els espanyols». «El judici és una conseqüència d'aquells fets, i no altra cosa», rebla. Ara bé, indica que «el judici no és del tot just». «No crec que compte amb totes les garanties necessàries», tanca la seua intervenció.
Al seu costat, Vicente, també alumne d'econòmiques, es mostra més crític amb la vista del Tribunal Suprem sobre el procés sobiranista a Catalunya. «Els estan acusant de fets suposadament delictius que no es corresponen amb la realitat, com ara sedició», valora, compartint la mateixa opinió que Lucia. «A més, i tenint en compte que han fet, no crec que siga justificable els dies que van passar entre reixes», censura. I ressalta: «No pot ser un judici just si els estan acusant de fets que no han dut a terme».
Paral·lelament a les opinions dels estudiants, la vista oral continua a l'alt tribunal espanyol. «Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no és gent militaritzada», respon davant les acusacions de violència Turrull. Una rèplica a les tesis de la Fiscalia que també comparteixen algun dels alumnes consultats. Tot i que els diàlegs al carrer no estan envaïts del judici -almenys, al País Valencià- hi ha una pluralitat en el pensament de les noves fornades valencianes cap al judici al procés. Les opinions recollides en són la prova.