Judici 1-O - L'ENTREVISTA

"La intervenció del Ministeri Fiscal posa de manifest que es tracta d'un judici polític"

Parlem amb l'advocada Isabel Elbal sobre el transcurs de la primera setmana de judici, analitzant les actuacions dels jutges, els fiscals, l'advocacia de l'Estat, Vox, les defenses dels presos polítics i d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com ha vist l'actitud del jutge Manuel Marchena durant la primera setmana de judici?
Ha respectat molt les formes. Però, en el fons, ha denegat una sèrie de proves força notables. Sembla que el que es vol transmetre és que els estan regalant garanties i no és així. De fons, no els deixen defensar-se. Per exemple, hi ha un tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha participat activament en l'atestat i no l'han pogut cridar a declarar ni, tan sols, identificant-lo com una persona que s'amaga darrere un perfil de Twitter que ha estat atacant als polítics acusats amb unes formes no molt compatibles amb la imparcialitat.

Què creu que podem concloure després d'escoltar les defenses dels presos polítics en la seva primera intervenció?
Vam veure una resistència molt numantina davant allò què ha d'arribar. Durant tota la investigació els han mantingut indefensos perquè s'ha basat en diligències que han practicat altres jutjats on les defenses no han estat presents. Dona per molt poc marge de defensa. Si durant un any i mig han estat privats dels drets fonamentals, el que es farà al judici oral no és més que la culminació de les irregularitats de la fase d'instrucció. L'intent de les defenses de què a l'últim moment els restaurin els drets vulnerats ha quedat en no res. Totes les defenses invocaran la inexistència de delicte en allò que es jutja. Ara, si d'entrada han de tractar de convèncer a qui ja fa un any i mig ja van dir que hi havia indicis, tenen poc marge de defensa. Aquest judici està trucat.

Va veure coherència entre les intervencions?
Gairebé tots van estar coordinats en invocar qüestions que podrien dur a la indefensió. Com el fet que els hagin denegat proves. Tots, a l'uníson, van reclamar la falta de competència del Tribunal Suprem i la falta d'imparcialitat pel fet d'haver admès a tràmit la querella fa un any i mig. Tots van guardar coherència amb el que han estat plantejant durant la fase d'instrucció. El fet de repetir-ho no ha de fer pensar que estan essent pesats amb el mateix tema. Senzillament, el que passa és que tot allò que no aportis en el moment oportú, després, a l'hora de portar-ho a instàncies europees, no té validesa. Si no l'has invocat prèviament, no pot formar part de la demanda que es porti contra la decisió del Suprem a Estrasburg.

Com va veure les intervencions de les acusacions del dimecres?
Per començar, Vox està fent la seva campanya política. Té una defensa gens tècnica. El que volen és tenir un altaveu. No és seriós ni rigorós que estiguin asseguts a la sala. La defensa de Cuixart ja ho va denunciar en el seu moment. L'acusació popular de Vox és una acusació en frau de llei perquè no persegueix res que no sigui fer campanya.

I la Fiscalia de l'Estat...
La intervenció del Ministeri Fiscal ha estat lamentable. Ha posat de manifest que, efectivament, es tracta d'un judici polític. Ha fet servir el seu temps per fer al·legats de caràcter polític. També ens sembla lamentable que el fiscal Javier Zaragoza, que en el seu dia va ser Fiscal en Cap de l'Audiència Nacional, negui que un investigat pugui comparèixer com a testimoni en el mateix procediment. Que és el que s'ha fet amb el cas de Puigdemont. Ell deia que era insòlit i mai s'havia produït. Això no és cert. Ell, com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional, no només ha promogut aquestes pràctiques, sinó que sap que Puigdemont ni està fugat ni està en un indret desconegut. A més a més, durant el judici de l'11-M, on ell va seure a l'estrat, hi va haver processats que van intervenir per videoconferència des del Regne Unit. Però, no només aquella vegada. S'ha fet molts altres cops a l'Audiència Nacional essent ell el fiscal en cap. D'altra banda, no han decebut i segueixen en la mateixa línia de tergiversar els fets. Coronar-ho amb una afirmació com la de les muralles humanes, reflecteix la voluntat de condemnar, de totes totes, aquells que estaven exercint els seus drets. Està tergiversant el sentit de la llei. No veurem res diferent aquests mesos. El que queda per endavant serà dur. Seran dies dolent i veurem un relat dels fets absolutament parcial i totalment acomodada al relat dels fets de l'escrit del fiscal.

Queda l'Advocacia de l'Estat...
Tot i que ha descartat el delicte de rebel·lió, això no la fa més raonable. Ens sembla que no té massa tècnica en relació a l'interrogatori que ha fet a Forn. Ens sembla que el que fa és il·lustrar, d'una manera més patent encara que el Ministeri Fiscal, el seu menyspreu cap als drets fonamentals, criminalitzant el fet que la gent vulgui manifestar-se. No ens donarà gaire sorpresa. La seva intervenció ha estat basant lamentable. Hem pogut entreveure que se li escapen les seves pròpies opinions a l'hora d'interrogar.
D'altra banda, els jutges i els fiscals tampoc tenen molta experiència en judici. Fa molt temps que els magistrats van deixar de practicar judicis. No tenen pràctica. És més, qui presideix la sala va ser fiscal i després de seguida va arribar al Tribunal Suprem. Les persones de la sala tenen molt poca pràctica i l'aniran demostrant aquests mesos de judici. No em sorprenen, en absolut, els erros que s'estan veient. El que sí que reflecteix la foto és que s'està cuidant al màxim l'escenografia. És un intent del president de solucionar els errors comesos durant la instrucció. Ara, és irremeiable el que s'ha fet en aquella fase. Per més que ho intentin salvar, no hi haurà sorpreses i el resultat és el que creiem que serà. Doten d'una escenificació interna i, a més, a l'exterior el Ministre ha muntat un perímetre de seguretat intens i extens. El que es vol transmetre és que els acusats són perillosos i que podria ocórrer algun incident violent que pogués posar en perill el judici i les persones que hi assisteixen. Les mesures de seguretat són com les del judici de l'11-M en què s'acusava persones de terrorisme. Tracta de llançar el missatge de què els acusats no són presos polítics, sinó delinqüents del que cal protegir la societat.

Com valora la intervenció d'Oriol Junqueras?
Entenc que, en tant que es tracta d'un judici polític i el fiscal havia parlat en termes polítics, ell se sent perseguit per les seves idees. Per tant, no respon a les preguntes del seu inquisidor. Va decidir que no entraria al joc d'aparentar que es tracta d'un judici just. És molt legítim i, a més, absolutament legal.

I la de Forn?
La seva decisió va ser respondre a tothom menys a Vox. Això respondria a tampoc voler plegar-se al joc de presentar-ho com un judici just. La seva opció, absolutament legítima, és la de no eludir el joc. Ell sap que es tracta d'una acusació espúria, de connotacions polítiques, i pren una actitud conseqüent amb aquest sentit. Així, exposat a un interrogatori de tall ideològic, ell ha respost amb absoluta netedat i contundència. Tant la seva actitud com la de Junqueras són legítimes i segueixen la lògica de la instrucció.

No sobta que s'opti per dues opcions tan diferent?
El cert és que als judicis estem acostumats al fet que les defenses demanin el mateix i ho articulin de manera diferent. Dins els paràmetres democràtics normals, podrien servir tant una opció com l'altra, amb matisos. En aquest cas, ambdues opcions impacte. Una, per no voler respondre i l'altre perquè reflexa que les preguntes formulades són de caràcter ideològic. Una i altra reflecteixen el que és el judici i es complementen. A més, l'objectiu de l'absolució no queda modificat. Adoptant una o altra, el resultat serà igual, ja el sabem.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.