Judici 1-O

Les declaracions de Turull i Romeva, en quinze frases

Els exconsellers de Presidència i d’Exteriors han emprat distintes estratègies per encarar les seues primeres declaracions al Tribunal Suprem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tal com ja va ocórrer la setmana anterior, els consellers que declaraven dimarts al Tribunal Suprem han optat per distintes estratègies de defensa. Tal com va fer Oriol Junqueras, també defensat per Andreu Van den Eynde, Raül Romeva només responia les preguntes del lletrat. Jordi Turull, que declarava abans, anava més enllà i es decidia a enfrontar-se a l’Advocacia de l’Estat i al fiscal, que en aquesta ocasió era Jaime Moreno, pròxim al PP -va assessorar Alberto Ruiz-Gallardón com a ministre de Justícia. Aquests han estat els moments de més rellevància.

1. «No miri els auriculars com una despesa, sinó com una inversió».

Tant Jordi Turull com Raül Romeva han manifestat, abans d’iniciar l’interrogatori, la seua queixa per no poder fer servir amb normalitat el català al judici. La frase citada era expressada per Jordi Turull, qui lamentava l’actitud del jutge, que s’excusava en la indisponibilitat d’auriculars la setmana anterior, cosa que entrebancava que els encausats declararen en català. Turull també recordava que el català és una llengua oficial de l’Estat.

2. «No em consta que ser soci d’Òmnium sigui un delicte. No ho era durant el franquisme. Em sorprèn aquesta pregunta».

Tal com va fer el fiscal Fidel Cadena la setmana anterior, preguntant Joaquim Forn per si era soci d’Òmnium Cultural o de l’Assemblea Nacional Catalana, Jaime Moreno ha volgut reiterar aquesta pregunta a Turull. L’exconseller, a banda de la frase citada, ha dit ser soci d’Òmnium des de feia dècades i també d’entitats com ara Cáritas Diocesana o Intermon Oxfam.

3. «Des del primer moment, l’estratègia va ser la de seure a negociar».

Jordi Turull ha negat el seu coneixement de l’existència del document ‘Enfocats’, un esquema que els investigadors haurien tret de la casa de Josep Maria Jové, llavors exsecretari general de Vicepresidència, amb què es contemplaria crear un clima de confrontació gràcies a la participació activa del carrer com a element clau per assolir la independència de Catalunya. Turull, com després Romeva -aquest últim a preguntes del seu advocat- han negat conèixer l’existència tant del document com de les seues premisses. I ho han argumentaven assegurant que la seua única via era la del diàleg i la d’una sortida negociada de la situació. En aquest sentit, Turull també garantia que «es va intentar, fins l’últim minut, fer el referèndum pactat».

4. «Els ciutadans de Catalunya no són ovelles ni gent militaritzada: tenen criteri. Es parla de la gent amb un criteri que és d’absolut desconeixement».

Així es referia també Turull al criteri de la Fiscalia, d’alguns mitjans i de la instrucció judicial que atorgaven, en distints moments, un caràcter violent a bona part de la ciutadania catalana que, segons aquest relat, hauria seguit les ordres del Govern català. En el mateix sentit Turull denunciava que «per bé que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat és delirant».

5.- «Posar-te el vestit de constitucionalista és una ganga, perquè et permet incomplir la Constitució quan et dona la gana. Jo, que soc independentista, per una interlocutòria porto un any a la presó».

És, potser, la frase més contundent de Jordi Turull. Precisament dimarts, tant ell com Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa sumaven tot just 365 dies a la presó -tenint present les dues estades, atès que entre el 4 de desembre i el 23 de març van estar en llibertat provisional. Turull s’ha referit a les diferents interlocutòries del Tribunal Constitucional, especialment les relacionades amb transferències de l’Estat a Catalunya, reiteradament incomplertes i que, tal com protestava, no han suposat penes de presó per als infractors. En aquest mateix sentit es preguntava: «com és possible que ens denuncien els mateixos que incompleixen amb el Tribunal Constitucional? Després diuen que no ens persegueixen per les nostres idees. Ja ho veig!».

6. «La pàgina web www.referendum.cat va ser actualitzada, no creada».

Turull, preguntat per la seua responsabilitat en aquesta pàgina adreçada a informar dels detalls del referèndum de l’1 d’octubre, recordava que havia estat creada l’any 2006.

7. «Sap vostè que el 20 de setembre van ser destrossats set cotxes?».

Aquesta pregunta era del fiscal i era curiosa pel fet que la setmana anterior, el també fiscal Fidel Cadena es referia als «set cotxes devastats», tot i que l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, va insistir que no eren set sinó dos els cotxes «destrossats» el 20 de setembre.

8. «Recorda allò de ‘això la Fiscalia t’ho afina’?».

Jordi Turull denunciava que el Govern de l’Estat estava disposat a emprar la justícia per satisfer els seus objectius polítics rescatant la frase que l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz havia dit a Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau, quan foren gravats mentre conversaven de l’Operació Catalunya.

Raül Romeva declara al Tribunal Suprem / Efe

9. «Aquest és un judici polític i només contestaré el meu advocat».

Raül Romeva iniciava així la seva intervenció, tot just després de protestar per les dificultats per usar el català. Romeva, com Junqueras, s’ha limitat ha respondre només el seu advocat, evitant la confrontació amb la Fiscalia, amb l’Advocacia de l’Estat i amb l’acusació popular exercida per Vox.

10. «He militat sempre en la convicció que la construcció de la pau és la millor eina possible per construir comunitat».

L’exconseller d’Exteriors també defensava de manera constant les seves conviccions i actuacions pacifistes, negant així les acusacions d’haver promogut o provocat la violència durant la tardor de 2017.

11. «L’exercici de l’autodeterminació no és anecdòtic: durant els segles XX i XXI hi ha hagut 106 referèndums d’autodeterminació, 26 sense el consentiment de l’estat matriu».

Raül Romeva recordava també haver defensat sempre aquest dret, també quan va ser escollit eurodiputat pels Verds l’any 2004. Alhora, deia «considerar» que l’autodeterminació «és un dret que evoluciona», negant així que només es pugui limitar als casos de les antigues colònies.

12. «Jo, com milers de persones a Catalunya, fins el 2010 no érem independentistes: jo era federalista».

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que va tenir lloc el 2010, també ha estat present a la sala segona del Tribunal Suprem. Romeva recordava aquest moment com clau per explicar el context polític actual de Catalunya.

13. «Hi va haver fins 20 intents per formalitzar el diàleg».

Tal com va fer Oriol Junqueras i el mateix Jordi Turull, Romeva denunciava la negativa de l’Estat a dialogar per solucionar el conflicte català.

14. «Quan vam representar l’Estat? Quan vam signar un tractat d’àmbit estatal? Quan vam fer tasques de consolat? En base a quin criteri es considera il·lícita l’acció de la Generalitat?».

Raül Romeva es lamentava també del fet que l’acusaren d’actuar de manera il·legal des del Departament d’Exteriors. Aquests tres exemples que posava són els legalment prohibits perquè es desenvolupen des d’aquesta Conselleria. També es defensava acusant els instructors del cas: «La majoria de les acusacions estan relacionades amb conferències: com pot ser il·lícit fer una conferència al Parlament europeu?».

15. «Aquesta carpeta l’han de fer tornar a la política, d’on mai no hauria d’haver eixit».

Una vegada més, Romeva demanava traslladar el conflicte català a l’àmbit de la democràcia i del diàleg.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.