L'any 1930, l'economista John Maynard Keynes va pronosticar que per a principis del segle XIX el temps setmanal que destinaríem a la feina seria de només 15 hores. De moment, els pronòstics de Keynes no s'han complit, però del debat sobre el temps que dediquem a feinejar i la manera com distribuïm els horaris ha començat a obrir-se camí.
Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha donat llum verda a la reducció de la jornada laboral setmanal a 37,5 hores sense reducció de salari. És només un primer tràmit. Durant el mes de febrer, i pel procediment d'urgència, haurà de passar pel sedàs del Congrés, on no té garantit, a hores d'ara, el suport dels partits polítics que van possibilitar la investidura. En cas d'aprovar-se, serà un canvi substantiu en aquesta matèria: només són dues hores i mitja menys, però significaria liquidar la setmana laboral de 40 hores vigent des de l'any 1983.
L'adalil de la proposta ha estat, en aquests darrers mesos, la ministra de Treball Yolanda Díaz. Tanmateix, és a València i més concretament a la Secretaria Autonòmica d'Ocupació de temps del Botànic a qui cal atribuir la paternitat (o maternitat) de la mesura. Fou ací, a finals de la primera legislatura de govern progressista que la idea es va plantejar i va anar avançant per acabar situant-se en el centre de l'agenda política i mediàtica.
Com tantes altres idees en el camp de la innovació social (perquè replantejar la manera com distribuïm el nostre temps és una qüestió econòmica i laboral, però també social) fou pres, primer com una excentricitat, per acabar obrint un debat de més ampla volada. "Sense tota la feina prèvia que vam fer, avui el debat no estaria a sobre de la taula", assegura Joan Sanchis, professor d'economia de la Universitat de València i tècnic de la
Joan Sanchis: "Sense tota la feina prèvia que vam fer a València, avui el debat sobre la reducció de la jornada no estaria a sobre de la taula"
Secretaria Autonòmica d'Ocupació. La reducció que ara s'ha aprovat és molt minsa, però pot ser l'avantsala d'un debat més ampli.
Tot començà amb els robots
La gènesi de tot plegat cal anar a buscar-la a l'any 2018, quan Labora va organitzar unes jornades sobre com impactaria la transformació digital i tecnològica en els processos d'automatització i, de retruc, en el món laboral. Esperant els robots, es va nomenar la jornada, en la qual ja van participar agents que, posteriorment, han tingut un rol important en la implementació i difusió de la setmana laboral de quatre dies.
Paral·lelament, el debat va començar a obrir-se camí en altres parts del món: d'una banda, a Nova Zelanda, la companyia Perpetual Guardian va començar a implementar aquesta mesura. Mentrestant, al Regne Unit, el parlamentari John McDonnell va obrir el debat també a la Casa dels Comuns.
Fou el 2019, durant la XI edició de la Setmana de l'Economia d'Alzira, quan el secretari autonòmic del ram, Enric Nomdédeu, va proposar contraure la setmana laboral a només quatre dies. Era la primera volta que la idea es verbalitzava públicament a l'Estat espanyol. "Són mesures pròpies del postcapitalisme i el posttreball en el qual estem immersos", va assegurar.
"Per un error, en la nota de premsa que enviarem als mitjans, s'indicava que la proposta consistia a treballar només tres dies a la setmana, quan en realitat es va parlar de quatre dies. L'endemà, Las Provincias ens va traure a tota plana. Vam decidir, però, no esmenar l'error. Va ser una forma d'incitar al debat", explica Sanchis. Per a molts, aquella primera notícia va sonar estrafolària. Uns mesos després, Compromís va incorporar-la al seu programa electoral.
Fou l'octubre d'aquell 2019, amb les eleccions autonòmiques guanyades i el Botànic revalidat, quan el govern valencià promogué i publicà un informe del think tank britànic Autonomy Institute, en el qual es detallava com podria ser l'aplicació d'una mesura tal. L'informe aportà algunes guies per a la posada en marxa, temps a venir, d'un programa pilot.
De València a la Meseta
Mentrestant, la qüestió plantejada des de l'àmbit valencià captà l'atenció de Más País, la formació promoguda per Íñigo Errejón. El partit, com abans havia fet Compromís, va incorporar la proposta al programa electoral de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. La idea era clara: la reducció de la jornada setmanal a 32 hores o a quatre dies sense pèrdua salarial en el termini d'una dècada.
El 2022 la Generalitat Valenciana va llançar un programa pilot per implementar la jornada laboral de quatre dies. Fou una iniciativa pionera a Espanya.
El 2020 l'esclat de la pandèmia i tot el que va suposar a escala laboral i social va alimentar encara més el debat. A principis d'any, la companyia tecnològica de Jaén Software del Sol va anunciar que començava a aplicar la mesura entre els seus 200 treballadors. Paral·lelament, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinta Ardemn, a través de les seues xarxes socials, va fer una crida posar el tema a sobre de la taula.
La transició des de la proposta política a la política concreta de la setmana laboral de quatre dies va cristal·litzar el novembre de 2020, a través de Más País. El partit d'Errejón va plantejar una esmena de 50 milions d'euros als pressupostos de l'Estat de 2021 per promoure iniciatives a favor de la setmana laboral de 4 dies. L'esmena va ser finalment rebutjada, però va provocar que la qüestió se situara en l'agenda mediàtica de l'Estat.
Només dos mesos després, però, la debilitat parlamentària del govern fou aprofitada per Más País per reintroduir el tema en el marc del Programa de Recuperació de la Unió Europea. En les negociacions del pressupost per a 2022, es destinà, per fi, una partida de 50 milions d'euros per promoure polítiques de reducció de la setmana laboral.
Fou aquell mateix any quan, al País Valencià, es va fer el pas definitiu per passar de les paraules als fets. El juny de 2022, la Secretaria Autonòmica d'Ocupació, comandada encara per Enric Nomdedéu, va traure una ordre d'ajudes per tal que les empreses valencianes s'acolliren a la setmana laboral de quatre dies. Era el primer programa pilot en aquesta matèria i, entre 2022 i 2023, vint-i-una empreses s'hi van poder acollir.
Uns dies abans, València havia acollit el Congrés de la Setmana Laboral de Quatre dies, amb la participació d'una pila d'experts procedents de diverses parts del món. Una cita a la qual assistiren els màxims responsables del ministeri de Treball i també dels sindicats majoritaris. Però no el president de la Generalitat. Els socialistes, de fet, sempre es van mirar aquesta proposta des de la distància.
La derrota electoral de socialistes i valencianistes el maig de 2023 va liquidar el programa i va esborrar el País Valencià d'un debat en què havia estat pioner a Europa.
"Al llarg del temps hem vist actors que s'han reposicionat i que han passat d'una posició poc procliu a abraçar el debat sobre el replantejament del temps que destinem al treball. Yolanda Díaz, per exemple, va refusar-ho de bon començament", explica Joan Sanchis, autor del llibre Quatre Dies. Treballar menys per viure en un món millor, un llibre imprescindible per entendre tot aquest debat. També els sindicats -i especialment Comissions Obreres-, situats en lògiques laborals més clàssiques, van tardar a acceptar la necessitat d'aquest debat.
La proposta que ara arribarà al Congrés, de reduir la setmana laboral a 37,5 hores sense reducció salarial, encara està lluny de l'aspiració de la setmana laboral de quatre dies. És, però, un primer pas. El moviment d'una primera pedra que no hauria estat possible sense la palanca valenciana.