Com tanta altra gent del sector tecnològic i audiovisual, Álex Cervantes va començar el seu negoci en la llar familiar. Era 1997, ell i un altre soci van veure en la creació de continguts digitals audiovisuals un nínxol de negoci. Era un camp que havia començat a despuntar i s’hi llançaren. Començaren amb encàrrecs menors i, a poc a poc, les comandes van començar a acumular-se. Decidiren formalitzar l’empresa i es registraren com a Lex Luthor, però una demanda de la companyia nord-americana DC Comics els obligà a reformular-se com a Hampa Studio.
Avui aquell xicotet projecte empresarial és una companyia on treballen 120 persones, entre dibuixants, dissenyadors artístics, guionistes, experts en llenguatge audiovisual, animadors 2D i 3D, dissenyadors gràfics... De la seu que Hampa Studio té al polígon industrial de Paterna han sortit molts productes audiovisuals perfectament reconeixibles pel gran públic i, especialment, pel públic infantil. Ací fan, per exemple, els dibuixos dels Cry Babies —que es poden vore a plataformes internacionals— o les pel·lícules d’animació Buñuel en el laberinto de las tortugas o Black is Beltza, de Fermín Muguruza. També fan campanyes publicitàries per a Artiach, Activia, Imaginarium o Rakuten. “La Federació Espanyola d’Animació va dir que Hampa Studio era l’empresa més gran del sector que hi ha a Espanya ara mateix”, explica Álex Cervantes, com si se n’haguera de disculpar.
“Cap al 2010 l’estudi eslovè Outfit7 ens va fer un encàrrec per dissenyar una aplicació mòbil anomenada My Talking Tom. Va ser un èxit brutal i això ens va donar visibilitat. MC Toys (un gegant dels joguets) es va fixar en nosaltres i ens va proposar treballar junts. Les seues comandes consisteixen a dissenyar sèries basades en els seus productes. Això ens permet tenir continuïtat, una cosa ben estranya en aquest sector, i assumir altres projectes”, relata el CEO d’Hampa Studio.
Diu que, tot i l’èxit actual, les han vistes de tots els colors al llarg d’aquests 26 anys. La seua aposta per sumar-se a l’avantguarda de l’animació, tanmateix, ha estat recompensada, i avui Hampa Studio factura al voltant de quatre milions l’any. En certa manera, Álex va ser un visionari.
Com a tal, també s’ha embarcat en un altre experiment social: la setmana laboral de quatre dies. El camí ja fa tres anys que el començaren. “Fèiem 40 hores setmanals i em vaig adonar que l’última hora el rendiment baixava molt perquè la gent estava molt cansada”. Álex s’ho va rumiar i va plantejar a l’equip de producció canviar els horaris: en lloc de treballar vuit hores al dia, matí i vesprada, va proposar set hores cada dia, de les 8 a les 15 hores. Tothom, clar, abraçà la iniciativa.
"Tenia por que l'experiment no isquera bé. Però funciona perfectament"
“Vinc d’una família molt sindicalista, la qual s’ha involucrat en lluites socials i laborals. Em semblava que, des de la meua posició, havia de prendre mesures per tenir cura de la gent que treballa amb nosaltres”, explica. Des de la pandèmia, a més, Hampa Studio ha introduït el teletreball per a tothom qui vol. “Jo tenia por que l’experiment no isquera bé. Però funciona perfectament i, no sabem molt bé com, ha provocat que optimitzem processos”. El repte següent, en el termini d’aproximadament d’un any, és passar de treballar 35 hores a treballar-ne 32.
Un debat que s’obre camí
Hampa Studio és un exemple de com la setmana laboral de quatre dies ha començat a obrir-se camí. Aquella idea una mica estrafolària i amb aires idealistes que va començar a discutir-se en alguns fòrums reduïts fa aproximadament una dècada ha acabat per instal·lar-se en el debat públic i cada volta són més les veus partidàries d’obrir un debat sobre el nombre d’hores que dediquem a la feina. Fa només unes setmanes, Francina Armengol, presidenta de les Illes va fer seua la proposta.
Els casos de companyies que qüestionen la lògica de les 40 hores s’ha multiplicat els darrers anys. A Nova Zelanda, Perpetual Guardian, una gestora de finances; al Japó, la multinacional Microsoft; al Regne Unit, el Royal Mail; a Suècia, les residències públiques de Göteborg; a Espanya, una de les pioneres va ser Software del Sol, una firma de desenvolupament de programari informàtic que a principis de 2020 va implantar la setmana laboral de 38 hores en hivern i de 28 hores durant l’estiu.
Exemples com els de La Francachela demostren que la jornada setmanal de quatre dies no és exclusivament per companyies tecnològiques
“La idea s’està estenent moltíssim i ja no fa la por que feia fa uns anys. La història ens demostra que al llarg del temps la jornada laboral s’ha anat modificant i les empreses s’han adaptat i han esdevingut més productives”. Qui així parla és María Álvarez, empresària madrilenya i propietària de La Francachela, una cadena de restaurant madrilenya. Ella i la seua sòcia ho han intentat en un sector caracteritzat habitualment per la precarietat: la restauració.
A través de l’optimització dels mètodes de treball (coses aparentment tan senzilles com la substitució dels ous trencats per les creïlles al mojo, que no requereixen ser cuinades a l’instant, o la implantació de la comanda telemàtica) han aconseguit implementar la setmana laboral de 35 hores, amb tres dies seguits de festa i sense tocar un euro del salari. En els últims dos anys d’implantació han incorporat quaranta nous treballadors. El compte de resultats, assegura, no se n’ha vist perjudicat.
“Quan els ho vam plantejar al nostre equip, ningú ho entenia. Ningú donava un duro perquè isquera bé. Ara la gent s’ha adonat que no passa res i és més feliç. Per a nosaltres hi ha una clau que és bàsica: introduir la tecnologia, no per substituir els treballadors, sinó per millorar les condicions laborals”, explica Álvarez, que és, a més d’empresària, la cara visible de 4DayWeek Spain, la pota espanyola de la plataforma que, a escala internacional, fa lobby a favor d’aquesta transformació social.
La ciutat com a laboratori
Un dels països que més ha avançat en aquesta matèria és el Regne Unit. Durant tota la segona part del 2022, seixanta-una empreses disseminades per tot el territori van participar en un programa pilot per avaluar l’impacte d’una setmana laboral de quatre dies. Es tractava d’una panòplia d’empreses, des de start-ups a restauració passant per un gabinet d’advocats o una clínica estètica. En total, 2.900 treballadors hi van estar involucrats. L’experiment es basava en l’anomenat model 100-80-100, és a dir, 100% de salari, 80% de jornada laboral i 100% de la productivitat.
Els resultats de la prova, impulsada per la Fundació 4 Day Week, que comptava amb l’assessorament del think tank Autonomy i el monitoratge de la Universitat de Cambridge, són força contundents. En primer lloc, en termes de salut laboral. Mentre va estar implementat aquest model, les baixes laborals es van reduir el 65%, pel 71% que ho va fer el burnout (la cronificació de l’estrès laboral). El nombre de persones que van decidir abandonar l’empresa va ser el 57% inferior respecte d’un període de temps equiparable.
El programa experimental del Regne Unit ha demostrat que cap empresa ha minvat resultats.
I quins foren els resultats econòmics? És la jornada de quatre dies el cataclisme que els seus detractors prediquen? Almenys segons els resultats del Regne Unit, no. Tot i treballar menys hores, les empreses van mantenir el seu nivell d’ingressos i fins i tot van registrar un increment marginal de l’1,3%. Resulta igualment significatiu que de les 61 empreses involucrades en l’experiment, 56 hagen optat per prolongar aquest esquema horari. D’aquestes, a més, divuit han assegurat que ho faran permanentment.
Una cosa semblant és la que persegueix fer l’Ajuntament de València. Tot aprofitant que els dilluns 10 i 17 d’abril i 1 de maig és Pasqua i el Dia del Treball, el consistori ha fixat un festiu local el 24 d’abril, de forma que hi haurà quatre dilluns successius festius i, per tant, quatre setmanes de quatre dies. La intenció de l’Ajuntament és fer una avaluació en tres grans àmbits: la salut i el benestar social; l’emergència climàtica i l’economia.
Així doncs, s’analitzaran qüestions com l’ús del temps, la conciliació de la vida laboral, la sensació de benestar, el descans, la qualitat de l’aire, el consum energètic, el volum de tràfic o la contaminació acústica, entre altres aspectes. Per a l’alcalde, Joan Ribó, “l’experiència de València podria marcar un full de ruta del futur laboral i dels drets de les persones a un treball digne i de qualitat que els permeta conciliar i millorar el benestar propi”.
8/8/8
“Fa cent anys que vam decidir que les 24 hores del dia s’organitzaven en 8 hores de dormir, 8 hores de feina i 8 hores per a tota la resta. Quin va ser el criteri? Que era divisible per tres? —diu, mig sorneguer Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació de la Generalitat Valenciana—. Els estils de vida, la tecnologia i les necessitats de la gent han canviat i ens hem de plantejar si té sentit mantenir aquest esquema”. El responsable de Labora ha estat pioner a l’Estat espanyol a plantejar públicament aquest debat.
Ho va fer per primera volta el febrer de 2019 amb motiu de les Jornades d’Economia d’Alzira. La idea va causar certa perplexitat i displicència entre alguns mitjans de comunicació i, en general, entre els sectors econòmics i empresarials. Fins i tot els sindicats s’ho van mirar amb una certa incredulitat. I quan a finals de 2019 li preguntaren a Yolanda Díaz, va rebutjar “la rigidesa” de la proposta i va manifestar-se a favor de centrar l’atenció sobre la regularització de les hores extra no pagades o la derogació de la reforma laboral.
D’això han transcorregut quasi quatre anys i una pandèmia, i algunes coses han començat a moure’s. A hores d’ara, ni els sindicats ni la ministra de Treball veuen tan inconvenient el tema. La mateixa vicepresidenta va participar en la Cimera Internacional que, sobre aquesta qüestió, es va celebrar a València a finals de maig i que va acaparar atenció a escala internacional. Ahir, en el bateig polític de la seua plataforma política, Sumar, va situar la jornada setmanal de quatre dies entre els eixos del seu programa.
En l’àmbit estatal ha estat el diputat de Más País, Íñigo Errejón qui, al Congrés dels Diputats, i amb la col·laboració de Labora, més ha advocat per introduir aquest debat. I tot i que primerament la proposta va ser rebuda fredament en la negociació dels darrers pressupostos de l’Estat, Errejón va posar com a condició per donar el seu vot favorable la inclusió d’una partida per posar en marxa un projecte pilot. La proposta va ser acceptada i, a hores d’ara, s’està a l’espera que el Ministeri d’Indústria publique les bases perquè les empreses s’hi puguen presentar. En total, hi ha consignats deu milions d’euros.
Pel que fa al suport públic, ha estat la Generalitat Valenciana la que ha anat més lluny. L’any passat ja va traure una convocatòria d’ajudes per valor d’1,5 milions d’euros per empentar les empreses a fer aquest trànsit, tot cobrint, de forma escalonada, una part dels sous. Quaranta-cinc empreses es presentaren, per bé que només tres accediren finalment als fons.
“El problema que hi ha hagut ha sigut que algunes empreses no incorporaven l’acord amb els treballadors o, en la majoria de casos, no disposaven de pla d’igualtat, que és un requisit indispensable”, explica Nomdedéu. El seu departament, de fet, té previst tornar a traure una convocatòria d’ajudes per al mes de juny. El llibre de Joan Sanchis, assessor de Labora, Quatre dies. Treballar menys per viure en un món millor(Sembra Llibres) ha esdevingut una obra imprescindible per entendre la filosofia que rau darrere aquest plantejament.
El got, mig ple o mig buit?
És en els sectors empresarials clàssics on la idea de la jornada setmanal de quatre dies troba més resistències. Si ve la rotunditat de la negativa amb què inicialment es va rebre la idea s’ha anat matisant amb el temps, els empresaris continuen marcant-hi distàncies. “No ens oposem a més flexibilitat, però hem de ser realistes i, almenys actualment, sembla difícil que la jornada laboral de 32 hores es puga aplicar ací”, expliquen des de la Confederació Empresarial Valenciana.
Les patronals no s'acaben de refiar: "No és tan fàcil elevar la productivitat", diuen.
L’associació dels patrons valencians considera que aquesta iniciativa suposaria incrementar el cost per hora treballada i podria dur les empreses a retallar ocupació si no poden absorbir els sobrecostos que s’hi derivarien, amb la consegüent creació de desocupació.
“En termes de productivitat, tampoc sembla factible. No és possible elevar la productivitat del treball en tots els sectors, no almenys en el curt i mitjà termini”, afegeixen, i posen com a exemple els casos dels cambrers, els caixers o els transportistes. Tot plegat, des de la CEV temen que puga disminuir la capacitat de competir de les empreses.
“No obstant —afegeixen—, cap llei impedeix reduir la jornada. Les regles generals d’organització del temps es pacten en els convenis sectorials i d’empresa, fruit de la negociació col·lectiva. El canvi de jornada es podria anar acordant progressivament i descentralitzadament en aquelles professions, empreses i sectors on resulte sostenible. És a través del conveni col·lectiu com hauria de regular-se”.
Les empreses tecnològiques utilitzen la reducció de jornada com un ham per captar talent.
Les experiències posades en pràctica per tot el món, tanmateix, contradiuen els mals auguris dels patrons. Microsoft, al Japó, va incrementar la productivitat del 39,9% i va reduir el consum elèctric el 21,7%, durant el seu programa pilot. Software Solar, a Jaén, ha incrementat la seua facturació el 20% i ha contractat 25 nous treballadors. Aquesta empresa andalusa, a més, va rebre 1.200 currículums de gent interessada a enrolar-se en l’empresa durant la setmana posterior a l’anunci de la reducció de jornada.
Moltes empreses anglosaxones, de fet, utilitzen aquest detall com un ham per captar talent. Álex Cervantes, d’Hampa Studio, ho sap bé. La seua companyia ho té molt difícil per competir en salaris amb empreses d’altres països pels dissenyadors sèniors. S’hi pot aproximar, però no millorar-los. “Les 32 hores poden marcar la diferència”, assegura. “En les companyies on el seu valor són els recursos humans, la jornada setmanal de quatre dies pot ser un incentiu. Quan la gent és feliç en la seua feina, marca una diferència brutal”.