A les acaballes del 2023, el PP va presentar una proposició no de llei a les Corts Valencianes que pretenia acabar amb el Consell de l'Horta. L'organisme va néixer arran de l'aprovació per part de les forces botàniques de la llei de l'Horta i havia estat forjat amb la missió de vigilar el compliment d'una legislació que protegira aquest enclavament natural de la voracitat urbanística i de les temptatives d'especulació que havien comptat amb barra lliure durant els anys de vi i roses de la bombolla del totxo.
Aquell intent dels populars ja va despertar suspicàcies a les organitzacions a favor de la conservació del territori i per a protegir el camp. No debades, avisaven que l'eliminació d'aquest òrgan podia provocar la pèrdua d'un segell de reconeixement internacional que possibilitava l'accés a ajudes públiques. Amb la formació de la gavina emprant la llei de l'Horta com a una mena de cortina de fum de la seua gestió de la dana, assenyalant-la com a responsable del desastre de la riuada, el Consell ha aprovat aquest dimarts la dissolució de l'òrgan i diversos canvis a la llei de l'Horta que va confeccionar el Govern del Botànic.
A través d'un decret, la conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, encapçalada pel popular Vicente Martínez Mus, suprimeix el Consell de l'Horta de València i deriva les seues competències «a les conselleries competents en les matèries corresponents». «Tot això, sense perjudici de la possibilitat de crear una unitat administrativa, a manera d'oficina tècnica, que realitze algunes funcions de forma desconcentrada», es puntualitza.
L'eliminació d'aquest òrgan s'ha produït, segons ha raonat Martínez Mus, «amb la finalitat de simplificar estructures administratives i procediments, estalviar costos i evitar duplicitats». Aquesta decisió es combina amb una reformulació de la llei d'Horta per desregular els procediments per a la construcció d'habitatges i dotacions amb l'argument de la urgència de la dana. «S'aclareix el règim jurídic dels nuclis tradicionals legalment assentats al medi rural, i s'ha introduït l'ús residencial dotacional en Horta Grau 3, tant en els municipis directament afectats per la riuada com en altres localitats que també requerisquen solucions enfront de l'emergència residencial», s'especifica al decret.
L'ombra de l'opacitat
De manera provisional i a l'espera de calibrar l'abast d'aquesta modificació que obri escletxes a la desprotecció del territori, Per l'Horta ha recordat a les seues xarxes socials que el Consell de l'Horta «era l'organisme encarregat de vigilar el compliment de la llei de l'Horta i la seua execució». L'òrgan, no debades, «donava veu als llauradors i facilitava la coordinació entre els municipis per potenciar l'ús agrari i protegir l'Horta de València contra l'especulació».
Segons ha recordat l'entitat nascuda de la lluita a favor de la conservació d'aquest entorn únic, el Consell de l'Horta «era el responsable de posar en marxa el Pla de Desenvolupament Agrari», que havia de permetre als llauradors comptar «amb un rendiment econòmic just» i «tornar a cultivar les terres abandonades» mitjançant iniciatives com ara la marca de l'Horta de València, el banc de terres o l'escola de llauradors de l'horta. «Hi formaven part tots els sindicats agraris i associacions com ara Per l'Horta», han assenyalat.
Entre les seues funcions, hi havia «la revisió dels nous projectes que es volen realitzar a l'Horta perquè es respecte la llei». «Per assegurar-se que ni un pam d'Horta és ocupada de forma il·legal per a ampliar carreteres, fer noves construccions o fer aparcaments irregulars», han indicat. L'entitat també estava destinada a possibilitar la tramitació de les ajudes econòmiques per danys en les collites «amb rapidesa». «Era molt útil per a gestionar situacions de crisi com la provocada per la dana», han expressat des de Per l'Horta.
«El Govern valencià actual havia destituït al gerent i li havia retirat quasi el 50% del pressupost, posant en risc aleshores que el Consell de l'Horta poguera desenvolupar les seues funcions», han rememorat les passes prèvies a la decisió presa aquest dimarts. «El Consell de l'Horta que avui ha derogat el govern Mazón no era un xiringuito. Era un òrgan de participació en el qual les associacions i els sindicats agraris aportaven opinions expertes amb cost zero per a la Generalitat Valenciana. Amb la seua supressió, busquen opacitat», han criticat.
La dissolució d'aquest organisme forma part d'una política territorial del Govern valencià del PP que ha estat combativa amb els posicionaments dels col·lectius ecologistes i que ha protagonitzat ja polítiques de desprotecció del territori. Del bracet de l'extrema dreta negacionista de Vox, van impulsar una normativa per a poder construir establiments hotelers a només 200 metres de la costa valenciana. Una mena de déjà-vu sobre aquells temps de febra del totxo, la rajola i el formigó.