"Quins carrers!”, exclamava Josep Pla quan descrivia Nàpols. Al llibre Cartes d’Itàlia es recullen les seues sensacions en recórrer el país durant la primera meitat del segle XX. L’escriptor empordanès parlava d’uns carrers “estrets, bruts, fent alts i baixos, carregats de balcons i de roba que penja, amb els mil forats negres de les botigues de tota mena, plens de nit i de dia d’un poble xerraire, gesticulador, de pell torrada, d’ulls brillants i negres”. Possiblement, la visió actual de Pla seria diferent si poguera tornar a visitar la ciutat, però Nàpols encara no ha canviat tant com altres destinacions turístiques.
Tot i així, el model econòmic assumit per les grans ciutats mediterrànies comença a notar efectes també a la capital regional de la Campània. La ciutat que ret tribut religiós a Maradona, la que exporta cuina arreu del món, la que barreja l’art nobiliari i eclesiàstic més antic amb l’art urbà modern més genuí, tampoc escapa de les dinàmiques econòmiques actuals.
Moda turística
L’increment turístic s’ha fet notar a Nàpols entre la població local. No són pocs els famosos de popularitat internacional que recomanen aquesta destinació, que patrocinen l’equip de futbol —que, per cert, viu una gran etapa— i els qui difonen les virtuts dels plats de la terra. De manera paral·lela, Nàpols s’ha anat adaptant al turisme amb pros i contres. La ciutat, coneguda pel control que tradicionalment hi han exercit les màfies —el nom de Nàpols va inevitablement associat a la Camorra—, ha trobat en el turisme una via d’escapament amb noves oportunitats laborals.
Iban L. Llop, natural de Borriana (Plana Baixa), treballa a la Universitat Frederic II de Nàpols com a professor de castellà. El seu coneixement sobre la ciutat va ser tan immediat que al poc de viure-hi va escriure el Llibre de Nàpols, poemari amb què va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia l’any 2007. Resident a la ciutat des de fa ja més de dues dècades, Llop ressalta les conseqüències positives que ha portat el turisme a la ciutat. “Jo vinc en bicicleta a treballar, i això fa deu anys era impensable”, relata apuntant que la ciutat ha importat aquest costum de l’estranger gràcies als visitants ocasionals.
El docent assegura també que el turisme ha fet minvar la inseguretat i ha permès l’entrada a barris com el de Sanità, on fa una dècada, segons ell, el passeig de no residents no era gens recomanable. Al seu torn, els treballs que ofereix el sector, de baixa qualificació, representen una alternativa per a una joventut amb poques opcions a escala laboral. Aquesta manca d’oportunitats ha estimulat tradicionalment l’accés a negocis il·legals com a forma de vida i ara, amb el turisme, si més no, hi ha altres opcions a escollir.
L'altra cara de la moneda
Tanmateix, aquesta opció també representa problemes. La pèrdua de qualitat dels restaurants no la noten els visitants, però sí els nadius. El mateix ocorre amb els preus dels menús. L’encariment de l’habitatge s’ha disparat encara més amb la irrupció dels nous operadors turístics i l’alternativa laboral del turisme i, per tant, no es resol l’accés a la vivenda. Nàpols s’ha fet atractiva per als visitants, però els qui hi viuen no preveuen cap futur engrescador. Si els efectes del model turístic són nocius a les ciutats mediterrànies, en indrets com Nàpols, on les xifres d'atur han sigut especialment agressives les últimes dècades, les conseqüències són encara més negatives.
Enguany es preveu que uns 18 milions de turistes visiten Nàpols. A la ciutat de València, amb una quantitat similar de veïns, la xifra de pernoctacions del 2024 no va arribar als 6 milions. Mentre les dades es multipliquen, la ciutat experimenta millores, però també veu créixer uns problemes que no auguren bons pronòstics.
El relat polític
Itàlia és un dels països en què el discurs de la inseguretat i contrari a la immigració té més presència. L’èxit d’aquest relat va situar Silvio Berlusconi com un dels dirigents europeus més identificats amb la dreta radical i, actualment, Giorgia Meloni, primera ministra italiana, representa el màxim poder que actualment ostenta l’extrema dreta al continent europeu.
Nàpols vota les esquerres, però pateix aquesta conjuntura. La ciutat compta amb un alcalde socialdemòcrata, Gaetano Manfredi, i la regió de la Campània està presidida pel també centreesquerrà Vincenzo de Luca, que va transcendir durant la campanya de les eleccions europees dedicant un insult contundent contra Meloni. L’encreuament de retrets entre tots dos procedeix de la demanda de més fons de cohesió per part dels alcaldes contraris a Meloni i la negativa de la primera ministra a concedir-los.
Un enfrontament que coincideix amb el que mantenen Meloni i Manfredi, alcalde de Nàpols i també president de l’associació que agrupa els màxims representants dels municipis italians. Mentre Meloni fa propaganda de les actuacions de la policia italiana contra les màfies napolitanes a través d’escorcolls i detencions televisades, Nàpols denuncia la retallada de recursos per al municipi i la incapacitat derivada de desenvolupar polítiques socials.
El nomenament del napolità Matteo Piantedosi com a ministre de l’Interior per part de Meloni també obeeix a aquesta lògica. Meloni, amb el discurs que l’ha conduït a governar Itàlia, vol adquirir més suport allà on encara no és la candidata més votada. La Campània i Nàpols, de fet, són encara el bastió principal contra el seu partit, i Meloni mira de fer forat intensificant una propaganda contra la inseguretat que està sent desplegada arreu del món per l’extrema dreta i que està evidenciant una eficàcia contundent. •